Àustria vota pendent de si la dreta podrà reeditar l'aliança amb els ultres

BarcelonaEls col·legis electorals d'Àustria ha obert avui puntualment amb l'única incògnita de quines alternatives tindran els conservadors de l'excanceller Sebastian Kruz perquè es dona per descomptat el seu triomf. Els primers resultats es coneixeran a les 5 de la tarda, quan tanquin les urnes.

Quatre mesos després que un escàndol de corrupció acabés amb els 525 dies amb el govern de conservadors i ultradretans, Àustria torna aquest diumenge a les urnes amb la perspectiva d’una victòria dels conservadors de Sebastian Kurz. La incògnita és si tornarà a escollir els ultradretans de l’FPÖ com a socis, després de l’escàndol de corrupció que va esquitxar l’antic líder de la formació i que va dinamitar l’executiu. De moment, els sondejos apunten que els socialdemòcrates aguanten com a segona força però Kurz ha donat més d’una mostra que no l’incomoda entendre’s amb els xenòfobs de l’extrema dreta ara que ja han fet net. Tot fa pensar que, si sumen, hi pactarà.

A Kurz els electors ja el van perdonar del fracàs del seu primer govern i no li ha pesat que anés de bracet amb els xenòfobs. A les eleccions europees, el seu Partit Popular (VPÖ) va millorar resultats respecte a cinc anys abans en un panorama en què la dreta convencional va patir més d’un ensurt. Que li diguin a la CDU de la seva veïna Angela Merkel. Ara els sondejos apunten que la formació dretana obtindrà un bon resultat, amb el 35% dels sufragis, cosa que suposa un 3,5% més que en els anteriors comicis.

Lideratge assegurat

Amb 33 anys, l’excanceller ha aconseguit desempallegar-se de l’etiqueta un pèl ofensiva de “nen prodigi” i ja porta la de dirigent respectat. Kurz va tancar la crisi de govern en pocs dies quan el maig passat es va filtrar que el llavors líder de l’FPÖ i el seu vicecanceller, Heinz-Christian Strache, havia estat enxampat deixant-se subornar per una falsa empresària russa en una conversa a la seva residència d’Eivissa.

L’Eivissagate, com es va conèixer l’afer, castigarà en canvi de ple les sigles dels ultradretans, una formació creada a mitjans dels anys 50 per antics nazis i que ja va tocar govern a Viena fa 15 anys i que té en el difunt Jörg Haider una de les cares més populars. Els sondejos auguren una baixada de sis punts, fins a situar-se al voltant del 20%.

El partit ha intentat refer-se d’un cop que va arribar quan la seva estrella era ascendent i es prometia un escenari d’auge. Strache ja no és a la cúpula i l’ha substituït Norbert Hofer, una cara amable que va estar a punt de donar la sorpresa en les eleccions presidencials del 2017. Etapa nova però amb les mateixes ganes de renovar l’aliança amb Kurz, un polític que tampoc s’ha incomodat gens a assumir el programa típic de l’extrema dreta. El problema de Hofer és que fa tàndem electoral amb l’exministre de l’Interior Herbert Kickl, un personatge dur que fa sulfurar Kurz.

La campanya dels ultres ha girat al voltant de l’equació clàssica d’immigració és malalties i delinqüència, sense cap dada que sostingui la fórmula. Amb uns fluxos migratoris més estables que fa uns anys, els austríacs s’han relaxat i ja no situen els estrangers com un dels grans problemes.

En cas que les dades no donessin per a una reedició de la coalició, Kurz també podria mirar cap a l’esquerra, tot i que abans hauria de renunciar a les dures polítiques immigratòries que va copiar dels socis. Els Verds, que detenen la presidència del país, s’han presentat com a socis alternatius i fins i tot no és forassenyat que s’hi pugui sumar la formació liberal Neos.

Després de quedar fora del Parlament el 2017, els ecologistes aspiren ara tornar amb força, impulsats per la creixent preocupació a la societat sobre la crisi climàtica. Les enquestes li donen fins a un 13%.

Els socialdemòcrates no han donat cap pista que vulguin fer pactes amb Kurz i caldrà veure si la nova líder, Pamela Rendi-Wagner, té efectes positius i aconsegueix el 22% que li auguren les enquestes. Serien els pitjors resultats des del 1945 però es mantindrien com la força de l’oposició majoritària a Viena.