Les Filipines amplia la llei marcial a l'illa de Mandanao per combatre el jihadisme
El Parlament rebutja implantar la mesura a tot l'arxipèlag
BarcelonaEl Parlament de les Filipines ha aprovat aquest dissabte en sessió conjunta de les dues cambres prorrogar la llei marcial a la regió de Mindanao, al sud de l'arxipèlag, fins al 31 de desembre, per combatre l'amenaça jihadista.
El president del país, Rodrigo Duterte, havia declarat la llei marcial el 23 de maig, el dia que jihadistes del grup local Mauté van ocupar parts de la ciutat de Marawi, a Mindanao. La pròrroga de la mesura s'ha adoptat amb els vots favorables de 261 parlamentaris i els vots contraris de 18, dels 321 que tenen les dues cambres legislatives, i després d'unes quantes hores de debat. No ha prosperat la proposta d'estendre la mesura excepcional al conjunt del país.
El grup Mauté, afí a l'Estat Islàmic (EI), encara manté el control de quatre barris de Marawi, on el nombre de morts causats pel conflicte supera els 550 el de desplaçats ronda els 400.000.
El precedent de Marcos
La llei marcial, l'ús de la qual és restringit per la Constitució del 1987 per prevenir abusos del poder, ha permès establir retens militars i aplicar tocs de queda a Mindanao, amb una població de 20 milions de persones, la majoria musulmans.
El president filipí, per recomanació de Defensa, les forces armades i la policia, va sol·licitar al Parlament bicameral que aprovés una pròrroga abans que vencés la mesura aquesta mitjanit. El decret ha generat una forta polèmica, ja que els opositors creuen que el mandatari tracta d'imitar l'expresident dictador Ferdinand Marcos, que va fer servir la llei marcial entre el 1972 i el 1981 per suprimir l'oposició.
Un grup minoritari de diputats de l'oposició ha presentat al Tribunal Suprem un recurs per suspendre la llei marcial, però el dia 4 el tribunal va fallar a favor de mantenir-la.