Finlàndia, reticent a tornar a tancar escoles
La incidència del virus en nens i adolescents ha sigut la mateixa que a Suècia, amb aules obertes
Malmö (Suècia)Les autoritats sanitàries de Finlàndia no recomanaran al govern tornar a tancar les escoles en cas que a la tardor hi hagi una segona onada d’infeccions de coronavirus, ja que asseguren que aquesta mesura ha tingut un impacte molt poc significatiu en la transmissió del covid-19. “Actualment hi ha moltes evidències que els tancaments no són realment beneficiosos, sinó més aviat perjudicials per als infants; no crec que puguem recomanar-los més”, va dir Mika Salminen, cap de seguretat sanitària de l’Institut Nacional de Salut i Benestar de Finlàndia, en una entrevista a la ràdio pública Yle.
Aquestes declaracions arriben després de la publicació d’un estudi elaborat per les autoritats sanitàries de Finlàndia i Suècia en què comparen la incidència del virus sobre la població menor de 20 anys als dos països, tenint en compte que a Suècia s’han mantingut les aules obertes (excepte batxillerat i universitats), mentre que a Finlàndia van estar tancades dos mesos.
Un estudi de l’Unicef
Segons aquesta investigació, encarregada per l’Unicef, la incidència del virus entre infants i adolescents ha sigut molt similar a tots dos països: durant el període entre el 24 de febrer i el 14 de juny hi va haver 1.124 casos confirmats a Suècia entre la població menor de 20 anys, xifra que equival a 49 casos per cada 100.000 habitants. Finlàndia, per la seva banda, va detectar-ne 584: 52 casos per cada 100.000 habitants.
“Suècia ha estat molt més afectada per la pandèmia que Finlàndia, però això no es veu pel que fa a la incidència entre els infants”, afirma l’estudi. Tot i això, adverteix que el nombre de contagis entre els joves suecs va augmentar a finals de maig, coincidint amb l’increment del nombre de tests. Fins llavors, les proves de detecció del coronavirus havien estat restringides a les persones amb símptomes més greus, per la qual cosa era impossible obtenir una imatge real de la incidència de la malaltia entre la població. “És probable que molts nens amb símptomes lleus a Suècia no s’hagin detectat mai, ja que les proves fins a la setmana 22 (l’última de maig) es van centrar principalment en persones que necessitaven atenció hospitalària”, admet.
L’estudi, però, ressalta que les infeccions rarament han causat símptomes greus en aquest grup de població (hi ha hagut 14 menors de 20 anys ingressats a l’UCI a Suècia i un a Finlàndia), ni tampoc han provocat cap mort. A més, assegura que els infants i joves transmeten el virus en menor mesura que els adults, i que una comparació de la incidència del covid-19 en diverses professions suggereix que no hi ha hagut un risc més elevat per als professors. Per tot plegat, conclou que “mantenir les escoles obertes pot haver sigut menys perjudicial per als infants que no pas tancar-les”.
A Suècia, l’escola era obligatòria
L’epidemiòleg estatal de Suècia, Anders Tegnell, que ha sigut el líder i cara visible de la crisi, ha argumentat en tot moment que les escoles no eren un focus important de contagi i que, per tant, no era rellevant tancar-les tenint en compte els perjudicis que suposaria, per exemple, obligant els pares amb feines essencials a quedar-se a casa. Per això, des de l’inici del brot ha sigut obligatori dur els fills a l’escola, excepte si estaven malalts o tenien símptomes (podien tornar a classe després de dos dies sense cap símptoma), encara que algun altre membre de la família estigués contagiat o formés part d’algun grup de risc.
