Entre la vida i la mort al Mediterrani Central
Els equips de Proactiva han treballat al límit durant tres dies, en què s'han rescatat 10.000 persones i una cinquantena de migrants s'han ofegat davant de Líbia
BarcelonaEls equips de rescat que treballen al Mediterrani Central, on milers de vides pengen d’un fil, estan acostumats a moure’s al límit. Però el que han viscut les últimes hores no té precedents. Amb la millora de les condicions climatològiques després de molts dies de mala mar, centenars de pasteres es van llançar dilluns a l’aigua. Totes en una situació més que precària. El balanç: més de 10.000 rescatats i almenys una cinquantena de morts en dos dies.
“Tot va començar abans de l’alba, quan vam rescatar un 'dingy' [barca pneumàtica] amb 140 persones a bord, juntament amb l’'Aquarius', el vaixell de Metges Sense Fronteres i SOS Mediterranée. Més tard s'hi van apropar els guardacostes libis i els van demanar que es fessin càrrec de 40 dones i criatures que havien salvat d’una altra embarcació a la deriva”, explica Laura Lanuza, portaveu de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms. Però el pitjor va arribar al migdia: l’'Astral', el iot de luxe reconvertit en buc de rescat de l’equip d’Òscar Camps, es va trobar amb un vaixell de fusta de tres pisos on hi havia amuntegades un miler de persones. “La barca estava en mal estat, hi havia fum i la gent es va començar a impacientar. N’hi va haver que es van tirar a l’aigua. Estaven desesperats, però les embarcacions dels guardacostes no arribaven”, afegeix.
Sols amb 1.700 nàufrags
La situació va ser dramàtica. Els socorristes de Proactiva van llançar a l’aigua tot el que flotava: els bots salvavides i els inflables, i fins i tot els dipòsits de gasolina. Poc després van arribar fins a 14 barques pneumàtiques més a la zona: eren 1.700 nàufrags al voltant de la petita nau de rescat amb nou tripulants. Els corrents marins els empenyien un altre cop cap a la costa líbia i l’ajuda continuava sense arribar, mentre passaven les hores. Tothom estava esgotat: l’equip de Proactiva havia rescatat dimarts 1.800 persones i gairebé no havia dormit a la nit.
I encara quedava el pitjor. Quan a poc a poc van arribar els guardacostes i embarcacions de la UE i es van endur tots els supervivents, van poder pujar a l’embarcació de fusta per assegurar-la. A la bodega hi van trobar 3 cadàvers i 29 cossos més van ser localitzats en una llanxa pneumàtica. Aparentment es van morir asfixiats, ja sigui per l'amuntegament o per la mala combustió del motor. No és la primera vegada que passa: per això els traficants fan “descompte” en el seu negoci macabre per viatjar a la part tancada de les pasteres.
Aris Messinis, fotògraf de l’agència AFP que aquests dies treballa a bord de l’'Astral', va captar el moment en què els mateixos socorristes recollien i apilaven els cossos.
I aquí va arribar el moment més difícil, quan l’equip de l’ONG de Badalona es va tornar a trobar sol al mig del mar, aquest cop, amb els cadàvers. Només els van poder traslladar a una de les barques inflables i remolcar-los fins a un vaixell governamental. “Els hem donat el tracte més digne que hem pogut: els hem posat en bosses individuals i almenys aconseguirem que siguin enterrats”, diu Lanuza. L'Astral ha pogut finalment lliurar els cossos als guardacostes italians aquesta matinada.
“El Mediterrani mata: és una realitat sinistra que ens colpeja de nou. La realitat aquí ens impressiona tant que és difícil tornar a creure en la humanitat. Són morts sense nom i sense dignitat, víctimes de la indiferència, dels que permeten que aquesta barbàrie continuï dia rere dia, any rere any. Les imatges no deixen espai a les paraules. Ningú podrà dir que no sabia què està passant a les portes d’Europa”, va explicar l’ONG badalonina en un post.
La frontera més mortal
Amb les últimes arribades, segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), Itàlia ha acollit des del gener uns 142.000 immigrants. Després de l’acord entre la UE i Turquia perquè el govern de Recep Tayyip Erdogan blindés l’Egeu, Itàlia torna a ser la principal porta d’entrada dels pàries de la terra a Europa. I el Mediterrani es consolida com la frontera més perillosa del món: ja són 3.100 morts, i segur que el 2016 batrà un tràgic rècord.
La majoria dels que segueixen la ruta del Mediterrani Central són africans: eritreus, nigerians, guineans, gambians, sudanesos, somalis i ivorians.
Dilluns es van complir tres anys la tragèdia de Lampedusa, quan 366 immigrants van morir en el primer gran naufragi al Mediterrani. Aquell dia les institucions europees van posar el crit al cel. Ahir, en canvi, el silenci era eixordador.