Els flamencs reactiven les aspiracions independentistes
La N-VA reobre un debat que havia aparcat fins al 2019
Brussel·les“Bomba institucional”, titulen els mitjans belgues. La independència de Flandes torna a estar a l’agenda del partit nacionalista flamenc N-VA. Així ho va anunciar dimecres en un comunicat el president de la formació, Bart de Wever. Una declaració que ha agafat per sorpresa tots els actors de l’escenari polític belga.
De Wever torna a considerar prioritària “la ruta cap a la fi de Bèlgica”. El partit ha pres la decisió després que en els últims dies l’organització Vlaamse Beweging (Moviment Flamenc), pròxima a la formació, lamentés que els líders polítics haguessin aparcat la “qüestió regional”. L’anunci del líder flamenc ha sorprès especialment perquè des que la N-VA va formar un govern de coalició a Bèlgica, el 2014, va prometre que durant els cinc anys de legislatura prioritzaria l’economia i abandonaria la lluita per la independència.
Després de diverses reunions on els dirigents del partit van debatre sobre “el seu futur ideològic”, De Wever va concloure que cal abandonar “la passivitat” i, tot i que ha assegurat que la decisió no afectarà l’acord de govern, el partit vol tornar a incorporar en la seva agenda les aspiracions independentistes de cara al 2019. La pròxima cita electoral seran les municipals del 2018, en què la N-VA és la força favorita a la regió flamenca, amb gairebé un 30% d’estimació de vot. Però el partit xenòfob nacionalista Vlaams Belang se li acosta cada cop més.
“Estem en un govern que ha decidit deixar a la nevera la qüestió regional durant cinc anys, i això no es posa en dubte. Però tampoc ningú no ignora que la N-VA és un partit independentista i que el 2019 tornarà amb les seves reivindicacions”, asseguren fonts del partit, recollides pel canal de televisió RTL. No obstant això, ja hi ha hagut les primeres crítiques contra el primer ministre belga, Charles Michel. Reunits al Parlament, els diputats de l’oposició -socialistes i verds- han exigit a Michel que demani explicacions al seu soci de coalició. El primer ministre ha defensat que “els partits tenen el dret a reflexionar de quina manera volen abordar la pròxima campanya electoral”. En aquest sentit, la copresidenta dels verds, Zakia Khattabi, ha proposat la convocació d’un referèndum en què “els flamencs puguin escollir entre seguir dins de Bèlgica o separar-se’n”.
La independència de Catalunya?
El debat ha esclatat en plena discussió sobre què faria Bèlgica davant d’una hipotètica declaració d’independència de Catalunya. El ministre de l’Interior, Jan Jambon, del partit nacionalista flamenc, va admetre fa unes setmanes en una reunió de moviments pro independentistes europeus que no reconèixer la independència catalana tindria conseqüències per al seu partit. “No podem córrer el risc de perdre la nostra credibilitat”, assegura a la premsa flamenca. “Si [la independència catalana] arriba, esdevindrà una qüestió difícil per a nosaltres”, admet Jambon. Tot i que no creu que la qüestió faci perillar la coalició de govern, sí que considera que és una “qüestió delicada”. És en aquest context que el diputat del mateix partit, Peter Luykx, ha escrit una carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en què l’ha felicitat i s’ha compromès a seguir “defensant vigorosament la causa catalana en la política belga”.
¿Bèlgica existirà més enllà del 2025?
Una ministra del govern flamenc del partit nacionalista N-VA, Liesbeth Homans, va assegurar a la cadena VRT fa uns dies que, tot i que creia que el 2020 Bèlgica encara existiria, tenia “l’esperança” que no fos així el 2025. Segons aquesta política del partit de De Wever, la desaparició del país podria començar després de les eleccions del 2019, quan es podria acordar més cessió de competències a les regions de manera “que Bèlgica acabés desapareixent per si sola”. Però una enquesta de la universitat belga ULB/UCL va revelar ahir que només un 16% dels joves flamencs volen la independència.