L’illa de Xipre continuarà dividida
Les exigències de Turquia dinamiten les negociacions per la reunificació
BarcelonaL’esforç diplomàtic més important en més d’una dècada perquè l’illa de Xipre torni a ser un estat únic va fracassar ahir per les discrepàncies entre els líders grecoxipriotes i els turcoxipriotes. El principal motiu de diferència va ser la insistència de Turquia de mantenir presència militar al país, un fet inacceptable per als residents grecoxipriotes. Aquest fracàs acaba amb dos anys de negociacions liderades per les Nacions Unides i pel seu secretari general, António Guterres, molt compromès amb la resolució del conflicte. Va ser ell mateix qui va assumir davant la premsa que no hi hauria acord -decebut després d’una marató de reunions que van acabar de matinada-. “Lamento molt informar que, tot i el gran compromís de les parts, la grecoxipriota i la turcoxipriota, així com de Turquia, Grècia i el Regne Unit, la conferència ha acabat sense una entesa”, va explicar Guterres en una breu compareixença. Turquia, Grècia i el Regne Unit, en la seva qualitat de països que van garantir la independència de l’illa el 1960, van ser presents a les reunions, amb una representació dels seus ministres d’Exteriors.
Fa 43 anys que l’illa està dividida tant territorialment com pel que fa a comunitats: el nord és de població turca i el sud està poblat per grecs, i els dos territoris estan separats per un mur fet de sacs de sorra, barrils i filferro. Les converses eren una gran oportunitat, segons el cap de l’ONU, per acabar amb les hostilitats. Han fet falta dècades perquè a les dues comunitats hi coincideixin uns lideratges polítics amb voluntat sincera d’acabar amb la separació i unificar l’illa sota un sistema d’estat federal. Però les exigències turques de mantenir el dret a intervenir unilateralment a l’illa en cas que ho considerin necessari han dinamitat les possibilitats d’arribar a un acord. Segons fonts que van assistir a les converses citades per Efe, durant l’última reunió hi va haver molta tensió i fins i tot delegats d’una de les parts van abandonar en algun moment la sala cridant i gairebé plorant. El repartiment del poder i l’establiment d’un sistema de presidència rotatori entre les dues comunitats va ser l’altre tema en què hi va haver desacords insalvables.
Una història tempestuosa
La de Xipre és una història plena de cops d’estat, invasions i segregació entre veïns. Des del segle XV, l’illa ha sigut dominada per venecians, otomans i, finalment, pel Regne Unit, que se la va annexionar com a colònia el 1914, durant la Primera Guerra Mundial. Als anys 30 van sorgir moviments independentistes i anticolonials i finalment el 1960 Xipre va aconseguir convertir-se en un estat sobirà.
La Constitució que llavors es va adoptar preveia un estat unitari bicomunal, amb el grec i el turc com a idiomes oficials i amb un sistema presidencialista, amb un president grecoxipriota i un vicepresident turcoxipriota -elegits per les respectives comunitats- amb un mandat de cinc anys. Però el 21 de desembre del 1963, després d’una disputa política per una reforma constitucional, van esclatar els xocs entre les dues comunitats i el llavors vicepresident, els ministres i els membres turcoxipriotes del Parlament van dimitir.
Vuit dies després s’establia l’anomenada Línia Verda que separa les dues comunitats a Nicòsia, i entre el gener i el febrer del 1964 Turquia va intentar envair Xipre. Des de llavors l’illa viu dividida, i després del nou fracàs de la pau seguirà així.
