França apujarà les taxes als universitaris extracomunitaris

París¿Una universitat, dues classes d’alumnes? Els estudiants estrangers no europeus que vulguin estudiar a França hauran de pagar més a partir del curs acadèmic vinent per inscriure’s a la universitat pública. “Un estudiant estranger ric que ve a França paga el mateix que un estudiant francès amb pocs recursos, els pares del qual viuen, treballen i paguen els impostos a França des de fa anys. Això és injust”, va justificar el primer ministre, Édouard Philippe, quan va anunciar aquest canvi de paradigma educatiu. El govern francès defensa que així hi haurà “més equitat”, però els estudiants que es veuran afectats per aquesta mesura la consideren discriminatòria.

La diferència de preu és considerable. Si una llicenciatura costa avui 170 euros per curs, l’universitari extracomunitari haurà de pagar 2.770 euros. El màster i el doctorat passaran de 243 i 380 euros respectivament a 3.770 euros per a aquests estudiants. A més dels 28 països de la Unió Europea, tampoc estan afectats per l’augment de les taxes els estudiants d’Islàndia, Liechtenstein i Noruega.

La mesura, que entrarà en vigor el curs vinent, afectarà particularment els països d’Àfrica, d’on provenen el 48% dels estudiants estrangers de les universitats franceses, segons Campus France, l’oficina governamental que s’encarrega de promocionar l’ensenyament superior francès fora del país. El Marroc, Algèria, la Xina, Itàlia i Tunísia són els països amb més estudiants a les universitats franceses.

“Molts dels meus antics companys de carrera han hagut de desistir. L’anunci ha tingut un efecte dissuasiu”, explica a l’ARA Ba Ousmane, un estudiant senegalès de 24 anys que està cursant un màster de ciències polítiques a la Universitat de Nancy. “Un d’ells ja ho tenia tot preparat per venir a estudiar a França”, continua l’Ousmane, però amb “els diners que ha recollit no podrà pagar l’import de la nova matrícula, el lloguer i les despeses quotidianes”. A més de la proximitat geogràfica i idiomàtica, una de les raons per les quals molts senegalesos escullen França per completar la seva formació és la quasi gratuïtat dels estudis superiors. Tot i que, com Ousmane, molts han de treballar a mitja jornada per poder viure i pagar el lloguer a França.

A això s’hi afegeix un altre problema: les hores que un estudiant estranger pot treballar a l’any també estan limitades. Només en poden treballar un total de 964, l’equivalent al 60% del temps complet. Per tant, han de tenir un mínim d’estalvis per poder sobreviure.

L’Ousmane no notarà les noves taxes fins que s’hagi de matricular al doctorat, perquè la pujada que ha anunciat el govern s’aplicarà només als alumnes que s’inscriguin per primera vegada o bé als que canviïn de cicle.

“Serà extremadament perjudicial per a la francofonia i, fins i tot, contraproduent”, adverteix el sociòleg Bruno Laffort, professor de la universitat Bourgogne-Franche-Comté a la ciutat de Besançon. “Els estudiants que no puguin venir a França intentaran anar-se’n a altres països, com Alemanya. Si Emmanuel Macron pretén atreure al país estudiants estrangers, malauradament no seran ni magribins ni de l’Àfrica occidental, sinó una immigració triada d’estudiants amb recursos econòmics, com ara els xinesos o els russos”, explica Laffort.

El primer ministre francès va assegurar que el govern té la voluntat d’acollir més estudiants estrangers a les seves aules universitàries: dels 320.000 alumnes no francesos que hi ha actualment, vol arribar al mig milió el 2027.

“Serà catastròfic per a França. Tant per a tots aquests estudiants com per la pèrdua d’imatge i influència del país al Magrib”, insisteix Laffort, que creu que la mesura podria suspendre’s si hi ha mobilitzacions estudiantils en contra. Laffort creu que el president francès dirigeix el país “com si es tractés d’una empresa, on s’imposa la lògica comptable”. El sociòleg també lamenta que els mitjans francesos no parlin prou d’aquesta pujada dels preus de les matrícules per als estudiants extracomunitaris.

Adaptar el preu

Fonts del ministeri d’Ensenyament Superior precisen que “el preu de les matrícules es determina, cada any, amb un procediment reglamentari”. És a dir, s’aprova per decret i, per tant, sense passar per votació parlamentària. Segons el mateix ministeri, l’import que el govern ha anunciat és el límit màxim que es pot fer pagar als estudiants extracomunitaris, però cada universitat podrà “adaptar” el preu “en funció de la seva estratègia internacional”.

Però els màxims representants de l’ensenyament superior no volen saber res d’aquesta mesura. De fet, la Conferència de Rectors d’Universitat ha demanat en un comunicat que es suspengui l’increment de taxes previst. Alguns professors van més enllà i temen el pitjor: que la mesura s’ampliï, a llarg termini, a tots els estudiants del país.