França desmantella un campament de migrants i refugiats a Calais

BarcelonaEl govern francès ha desmantellat aquest dimarts un campament on vivien més de 600 persones als afores de Calais –un municipi situat a l'extrem nord de França– que tenien l'esperança de travessar el canal de la Mànega per arribar clandestinament al Regne Unit. El campament improvisat, aixecat a partir de tendes de campanya i lones de plàstic, feia mesos que era objecte de crítiques d'una part de la població local, que demanava l'acció de les autoritats per evitar que els terrenys que envolten aquesta localitat es tornessin a convertir en escenari d'un camp de refugiats com el que es va aixecar el 2015, on van arribar a viure més de 7.000 persones fins que va ser desmantellat a finals del 2016.

La delegació de l'executiu francès a la regió ha emès un comunicat en què informava de l'operatiu i explicava que les més de 600 persones –molts refugiats i immigrants vinguts de l'Àfrica subsahariana però també de països com l'Afganistan o Síria– han sigut evacuades en 30 autobusos fins a centres d'acollida de diversos punts de França. Almenys 34 d'ells han sigut detinguts i seran expulsats del país.

Al llarg de la jornada s'han vist imatges d'alguns dels integrants obligats a fugir de la zona carregant les poques pertinences que tenien. El campament, on hi havia unes 500 tendes de campanya, s'havia construït molt a prop de l'hospital de Calais i de l'autopista. "La seva presència causava seriosos problemes de seguretat, de salut i de tranquil·litat als usuaris de l'hospital", han justificat des del govern. El mateix ajuntament feia temps que demanava la intervenció dels serveis de l'estat.

Fa dos mesos es va produir un episodi similar en una zona coneguda com les Dunes, també a Calais i al costat d'una àrea industrial. Equips policials van fer abandonar l'indret en poques hores. D'exemples n'hi ha hagut més.

Incrementen les sortides

Allunyada del focus mediàtic, la situació que es viu a la regió fa temps que és la mateixa. En els últims anys milers de refugiats i migrants s'han desplaçat fins a aquest punt del nord de França per travessar a bord d'embarcacions precàries els 33 quilòmetres que separen la costa francesa de la britànica. No tots, però, opten pel mateix mètode. Hi ha qui puja d'amagat a bord d'embarcacions de mercaderies que travessen el canal i d'altres fins i tot intenten arribar al Regne Unit a través del túnel subterrani que connecta els dos països, l'Eurotúnel.

Molts dels migrants, de fet, han arribat prèviament a Europa havent creuat un altre mar: el Mediterrani. Uns entren a França per la frontera espanyola, d'altres arriben des d'Itàlia i, en alguns casos, fins i tot després d'haver entrat al continent europeu a través de Grècia o Bulgària.

Sigui com sigui, diverses organitzacions humanitàries han alertat que aquest any s'ha disparat el nombre de sortides pel canal de la Mànega i denuncien la inacció dels governs per aportar una solució que no posi en risc la vida d'aquestes persones.

Però el fenomen migratori del canal de la Mànega només va centrar les primeres planes de la majoria de mitjans de comunicació l'octubre de l'any passat, després de la troballa de 39 ciutadans vietnamites congelats al remolc d’un camió frigorífic al comtat d’Essex. Ja llavors els indicis apuntaven que estaven augmentant els intents de travessar el canal de la Mànega i molts s'amagaven als camions frigorífics transportats per les embarcacions. Consideraven que era la millor opció per mirar d'aconseguir l'èxit i hi havia una raó de pes: dins d’aquests vehicles els vigilants no poden detectar els migrants amb els detectors d’escalfor humana. Però els 39 ciutadans vietnamites no han sigut –ni molt menys– els únics que han acabat morint congelats.