La França que es trobarà el nou inquilí de l'Elisi
L'índex d'atur, la crisi d'identitat francesa o el dèficit seran algunes de les prioritats del nou president de França
ParísFrança estrena el quinquenni Emmanuel Macron, un nou president que haurà de lidiar amb el malestar generat al carrer i als sindicats per la reforma laboral que va signar mentre era ministre d’Hisenda de François Hollande. La llei va veure la llum a mitjans del 2016 amb la desaprovació del 70% dels francesos i l’aplaudiment de bona part de la classe empresarial. Macron no ha fet cap signe de penediment d’una reforma considerada per l’esquerra tradicional de massa liberal, sinó que s’ha mostrat sempre a punt de seguir els dictats de Brussel·les.
"¿Els joves viuran millor el 2017 que el 2012?", es preguntava fa cinc anys el llavors presidenciable Hollande en el seu cèlebre míting a Le Bourget. La seva teoria –amb les pertinents propostes– deia que sí, però a la pràctica ha resultat més complicat.
Un informe de France Stratégie, organisme que avalua les polítiques dependent del primer ministre francès, va alertar l'any passat del deteriorament de la situació dels joves (pobresa, atur, risc de perdre la feina…) en comparació amb altres categories d'edat.
La deterioració, però, ja venia de lluny: si bé el 17,6% de joves vivien sota el llindar de pobresa el 2002, el 2012 ho feien el 23,3%. La dificultat d'accedir al mercat de treball i la precarietat un cop es treballa són algunes de les raons que ens porten a una altra xifra a la qual s'haurà d'enfrontar el nou president: el percentatge d'atur entre els joves de 15 a 24 anys era del 23,3% en acabar l'any 2016. Aquest és només un bocí de la desocupació que en total França va comptabilitzar el març passat: més de 3 milions i mig d'aturats sense cap tipus d'activitat i més de 5,5 milions exercint només una activitat reduïda. Malgrat que la tendència de la taxa d'atur de l'últim any és bona, és a dir, decreix, Hollande passarà el relleu de la presidència francesa sense haver pogut invertir la corba de l'ocupació, una de les seves grans promeses.
A això s'hi ha de sumar la xifra del dèficit públic, que malgrat disminuir 0,2 punts el 2016, se situa al 3,4% del PIB. Per tant, continua depassant el límit del 3% fixat per les autoritats europees. De fet, un dels escenaris més temibles serà sens dubte com continuar enfrontant-se al monstruós deute públic francès, que l'any passat va seguir engrandint-se amb 49.200 milions d'euros, i establia així un nou rècord: França té ara un deute de 2.147.000 milions d'euros.
Crisi d'identitat
"Històricament, França està travessant la crisi d'identitat més greu des del seu naixement", va atrevir-se a afirmar l'historiador Dimitri Casali en una entrevista a l'emissora RMC al febrer. Així doncs, a més de l'atur, el deute, una joventut a mig gas i l'amenaça terrorista sota la qual viu França des de fa més de dos anys, damunt la taula presidencial de l'Elisi hi haurà aquest dossier amb un treball descomunal.
Per a Casali, les conseqüències d'aquesta crisi "són dramàtiques en alguns suburbis" i pinta el quadre que es trobarà el nou president: "Quan veiem que el 37% dels joves d'origen estranger no se senten totalment francesos, és que hi ha un problema d'identitat". Precisament, d'aquesta crisi d'identitat se n'ha beneficiat electoralment el partit d'extrema dreta de Marine Le Pen, que malgrat que presumiblement no arribarà a l'Elisi segons tots els sondejos, de ben segur que seguirà explotant… amb vista al 2022?
