Els activistes climàtics denuncien que la cimera de Madrid no servirà per a res

MadridCap altra cimera de l'ONU pel canvi climàtic havia tingut mai tants ulls a sobre i tanta pressió social per aconseguir resultats. La COP25 de Madrid no és pas una cimera decisiva, com va ser la de París o serà la de l'any que ve a Glasgow, però l'eclosió del moviment de joves Fridays for Future ha posat aquest any llum i taquígrafs a una negociació que normalment passa desapercebuda. I el resultat no ha pogut ser més decebedor.

"Aquesta COP ens ha fallat. En comptes d'afrontar el problema i treballar en solucions reals, només han ajornat debats importants. I la tendència sembla ser allunyar-se més i més dels compromisos adoptats en l'Acord de París", denuncien contundents els joves de Fridays For Future, que han convocat una gran mobilització per divendres en protesta pel poc avançament en les negociacions.

Quan està a punt d'acabar la cimera, en principi divendres, tots els temes en discussió segueixen encallats i el principal objectiu de la trobada, que era elevar l'ambició dels estats en la seva retallada d'emissions, està bloquejat per un conjunt de països que volen esperar almenys fins al 2023 per fer aquesta revisió a l'alça dels compromisos estatals, segons expliquen fonts de la negociació.

L'any 2023 és la data que l'Acord de París fixa per fer una revisió global (global stocktaking) dels compromisos de tothom, una anàlisi que dirà si la retallada d'emissions promesa pels estats és suficient o no per evitar pujar dels 1,5 ºC d'escalfament global. Tot i que diversos estudis científics ja diuen que no ho és, països com la Xina, l'Índia o el Brasil –i probablement també Rússia i els Estats Units– s'agafen a la literalitat de l'Acord de París per dir que cal esperar a aquesta revisió oficial.

Els 73 països compromesos sumen només el 10% d'emissions

"Els líders polítics estan totalment desconnectats de l'emergència climàtica real i de les protestes de milions de persones que demanen més accions pel clima", deia des de la COP25 Sven Harmeling, de l'ONG Care, en representació de la xarxa d'ONG climàtiques que són observadores de la cimera. Dimecres els organitzadors de la cimera venien com a gran èxit que 73 països s'han compromès en aquests dies a presentar plans de retallada d'emissions més ambiciosos ja el 2020, però Harmeling advertia que si es mira la llista d'estats ambiciosos resulta que tots junts només sumen el 10% de les emissions globals.

Els grans emissors, com la Xina i l'Índia, es neguen a assumir més ambició quan països com els Estats Units –segon emissor mundial i primer tenint en compte les emissions històriques– defugen la seva responsabilitat. De fet, el bloc de països format per la Xina, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica ha emès un comunicat per criticar la falta d'esforç dels països desenvolupats, als quals acusen de no complir les seves promeses d'acció pre 2020, i per advertir que fins que les promeses no es compleixin "no es podrà construir la confiança mútua i l'ambició post 2020". Més clar, l'aigua.

Però fora de les sales de negociació la frustració dels activistes climàtics amb els polítics reunits a la COP25 és més que evident. La ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, els advertia que el que "cabia esperar d'una cimera com aquesta" no eren pas accions concretes, que més aviat "s'han de reclamar als governs estatals, locals i regionals". Ribera admetia la gran "tensió" dins de la COP25 entre els governs que aposten per una acció contundent contra l'emergència climàtica i els que la "frenen" o que "fins i tot qüestionen el paper de la ciència" en la presa de decisions polítiques. Amb tot, instava a esperar fins al final de la cimera abans de parlar d'èxit o fracàs.

Però els activistes veuen molt a prop el fracàs. I per això la vaga pel clima de divendres a Madrid s'espera grossa. La protesta, a més, vol servir per expressar la indignació dels activistes per l'incident en què dimecres diversos observadors van ser expulsats del recinte per participar en una manifestació no autoritzada. Després d'una negociació entre les ONG i l'organització de la COP25, els activistes van recuperar l'acreditació i es va restaurar el permís d'entrada a la cimera a tots els observadors, que havia quedat en suspens dimecres després de l'incident.