El Front Nacional, favorit en la primera volta de les regionals a França

ParísEls francesos elegeixen aquest diumenge, i el que ve (dia 13) en segona volta, els 1.757 consellers del nou mapa de regions de França –aprovat al gener–, que les redueix de 22 a 13. Les eleccions regionals són l’última cita electoral abans de les presidencials de 2017 i els primers comicis a França que tindran lloc en estat d’emergència, decretat pel president François Hollande l’endemà dels atemptats del 13-N. Precisament, els atacs terroristes encara estan molt presents en l’esperit dels francesos, que fins fa poc ni tan sols sabien que estaven cridats a les urnes.

I és que el primer obstacle a superar en aquests comicis és el poc interès de l’electorat, causat, sobretot, pel desconeixement de les competències de les regions. Ara bé, tot apunta que en fins a quatre regions hi haurà un frec a frec entre la llista dels partits de centredreta, liderada per Les Républicains (LR), i el partit d’extrema dreta Front Nacional, que dirigeix Marine Le Pen i que moltes enquestes situen com a primera força en la primera volta de les eleccions.

Intercanvi de rols

Si en les últimes regionals –ara fa cinc anys–, amb Nicolas Sarkozy de president, el Partit Socialista (PS) es va imposar en totes les regions menys en una, ara sembla que els rols s’intercanviarien i l’esquerra podria perdre la seva fortalesa regional, malgrat que l’índex de popularitat d’Hollande i el primer ministre, Manuel Valls, ha experimentat una pujada significativa després del 13-N.

En el pitjor dels casos, el PS espera guanyar en quatre regions: l'Illa de França, amb el president de l’Assemblea francesa, Claude Bartolone, al capdavant, tot i que algunes enquestes donen com a guanyadora la candidata de LR, Valérie Pécresse; el Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus; Aquitània-Llemosí-Poitou-Charentes, i la Bretanya, que té com a cap de llista el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, un dels homes de confiança d’Hollande. Si Le Drian guanya hauria de deixar el càrrec ministerial –seguint la regla de la no-acumulació de càrrecs–, tot i que després del 13-N va afirmar que es podria prendre "una decisió excepcional" per a una situació excepcional.

Per la seva banda, i encoratjats per la victòria en les últimes eleccions departamentals del març passat, la reformada Unió per un Moviment Popular (UMP) té molt poc a perdre en aquests comicis: en tota la França metropolitana, el seu partit només dirigeix la regió d'Alsàcia.

Objectiu: l'Elisi

El FN, amb les enquestes favorables, veu aquesta cita electoral amb optimisme. "Hem d’abordar aquestes eleccions amb entusiasme i determinació, guiats per l’objectiu d’arribar al poder i redreçar França", manté Le Pen. El missatge és clar: si les eleccions al Parlament Europeu del 2014 van obrir el forrellat de la porta de les presidencials de 2017 –el FN va aconseguir el 25% dels vots, per davant de la llavors UMP i el PS–, les regionals podrien obrir-ne el pany. El partit ho sap i, per això, ha apostat la millor carta, la de Marine Le Pen, com a cap de llista al Nord-Pas de Calais-Picardia, on té força probabilitats de guanyar.

És per això que tant el discurs de la dreta com el de l’esquerra comparteixen un mateix objectiu: frenar el FN. Fins a tal punt que Valls ha proposat fusionar les llistes de PS i LR en la regió Nord-Pas de Calais-Picardia per tal que Le Pen no guanyi a la segona volta. Cal tenir en compte, però, que si la filla del fundador del partit d’extrema dreta ho aconseguís, no seria per quedar-s’hi gaire temps. El seu objectiu és l’Elisi.