El Front Nacional obté un resultat històric a la primera volta de les regionals

París / BarcelonaEl partit d'extrema dreta Front Nacional (FN), liderat per Marine Le Pen, és el partit més votat en la primera volta de les eleccions regionals franceses d'aquest diumenge, que han comptat amb una participació del 50% del cens.

Amb un percentatge del 30% del vot que 'Le Monde' qualifica de "resultat històric", la formació xenòfoba s'ha imposat en 6 de les 13 regions i ha superat el partit de Nicolas Sarkozy, Les Républicains (LR), que ha obtingut un 27% dels suports, i el Partit Socialista (PS) del president francès, François Hollande, que ha quedat en últim lloc amb un 23% dels vots.

Els principals líders del FN, a més, han estat els més votats en les regions en què s'han presentat: tant Marine Le Pen a Nord-Pas de Calais-Picardie com la seva neboda, Marion Maréchal-Le Pen, a Provença Alps Costa Blava, han obtingut més del 40% dels vots. Contra tot pronòstic, l'extrema dreta també ha guanyat a la regió de Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus.

En un breu discurs recollit per l'agència EFE, Le Pen ha qualificat de "magnífics" els resultats que els sondejos donen a la seva formació. La lider de l'ultradreta ha assegurat que el seu partit és "l'únic veritablement republicà". És per això que ha fet una crida a "tots els patriotes francesos" a unir-se al FN en la segona volta dels comicis, que tindrà lloc el diumenge que ve, dia 13.

Sarkozy rebutja pactar amb els socialistes en segona volta

I és que, tot i la victòria del FN, cal recordar que es tracta de la primera volta de les eleccions. En aquest sentit, una de les primeres reaccions -recollida per EFE- ha estat la de Pierre de Santignon, adversari socialista de Marine Le Pen a la seva regió. Ha instat "els defensors de la República i dels seus valors" a impedir el pas a la líder de la ultradreta, apel·lant de manera indirecta a votar a la segona volta al candidat conservador, Xavier Bertrand. El mateix Bertrand ja havia declarar a la premsa ser "l'única alternativa possible davant l'extrema dreta".

No obstant això, en declaracions a la mateixa agència, Sarkozy ha declarat el seu partit "ni es retirarà ni es fusionarà" amb els socialistes per impedir el triomf a la segona volta dels de Le Pen. L'expresident francès demanarà als responsables de LR, en coalició amb els centristes en aquests comicis, que rebutgin "tota fusió i tota retirada de les llistes" en benefici d'una altra amb més possibilitats.

"Hem d'escoltar i comprendre l'exasperació dels francesos" i "també als que han triat l'FN" perquè no fer-ho seria "irresponsable", ha reaccionat declarar Sarkozy després de conèixer-se les primeres projeccions de vot. Sarkozy considera que les urnes han enviat un "veredicte clar" a favor "de l'alternança" en les regions de França, però ha deixat clar: "Entenc la seva inquietud [dels francesos que han votat el FN], però no obtindran cap resposta d'un partit la posició agreujaria dramàticament la situació de França".

El PS es retirarà de la segona volta allà on l'esquerra no pugui guanyar

El portaveu del govern francès, Stéphane Le Foll, ha reaccionat traient ferro a la victòria del FN. Malgrat que els socialistes se situen com a tercera força política, La Foll ha subratllat que l'esquerra és majoritària a França. "El total de l'esquerra, de la qual es diu que està en dificultats, deu sobrepassar el 36%, el que la converteix en el primer partit de França", ha assenyalat Le Foll a la cadana 'TF1', en sumar els vots aconseguits pels Verds i el Front d'Esquerra al dels socialistes.

D'altra banda, eJean Christophe Cambadélisretirarà de la segona volta en aquelles regions on les llistes de l'esquerra no tinguin possibilitats de guanyar

Un de cada dos francesos no va a votar

La primera volta d’aquestes eleccions ha estat marcada per un cúmul de circumstàncies que podrien explicar els 50 punts percentuals de la taxa d’abstenció. D’entrada, la data escollida -a les portes de les vacances d’hivern- no és habitual. Precisament ahir era el primer diumenge de desembre que els comerços obrien per iniciar la campanya de Nadal. Una altra de les raons podria ser la novetat –i en alguns casos el rebuig- del nou mapa de regions franceses o el desconeixement per part dels ciutadans de les competències regionals.

En última instància, la campanya electoral per aquests comicis ha estat gairebé inexistent, ja que desprès dels atemptats del 13-N, els partits la van deixar de banda. Ahir va ser la primera vegada que els francesos van anar a votar dins l’estat d’emergència i amb un dispositiu de seguretat reforçat a tots els col·legis electorals en especial els pròxims a espais culturals i llocs de culte, però també als que es trobaven en els barris on es van produir els atemptats d’ara fa tres setmanes. A París, l'ajuntament va disposar de 300 agents policials i 125 vigilants d’una societat privada per garantir la seguretat dels col·legis, a més a més del personal ja mobilitzat per l’estat d’emergència.

Tot i la important abstenció de la primera volta, les eleccions regionals per escollir els 1.757 consellers del nou mapa de regions de França tenen una forta rellevància. Es tracta de l'última cita electoral abans de les presidencials de 2017, en les quals Le Pen aspira a fer el salt a l'Elisi.