El paper de frontissa de Macron al G-7 el reforça internacionalment
Les poques expectatives prèvies fan que els mínims aconseguits semblin èxits esperançadors
LondresMacron, empereur global. Eren tan poques les expectatives generades abans de la cimera del G-7, celebrada aquests últims tres dies a la ciutat de Biarritz (País Basc francès), que els resultats -o les esperances que s’albiren per als pròxims mesos perquè els acords es transformin en polítiques concretes- semblen satisfer els participants, els líders dels set països industrialment més poderosos del món (Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Japó, Canadà i l’amfitrió, França), a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk.
Sens dubte, el gran triomfador de la trobada en termes polítics ha sigut Emmanuel Macron, que fins i tot ha aconseguit apaivagar els potencials estirabots del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha aparegut molt relaxat entre els glamurosos salons de l’Hôtel du Palais, epicentre de la reunió, i inusualment gens agressiu a Twitter.
Macron va obrir la cimera dissabte amb un discurs televisat als francesos i la va tancar ahir amb una conferència de premsa en companyia de Trump. Tots dos van resumir alguns dels principals acords a què van arribar els set. Un dels més destacats, els 18 milions d’euros d’ajuda financera que el grup dels poderosos va decidir alliberar per combatre els focs de l’Amazònia.
El cap de l’estat francès també va anunciar el “suport militar [del seu país] a la regió, a partir de les pròximes hores”, per bé que abans potser haurà de superar la crisi diplomàtica en què s’ha embrancat amb el seu homòleg del Brasil, Jair Bolsonaro, que ha arribat a tenir connotacions personals i a la qual Macron va respondre de manera molt elegant.
El G-7 també va acordar l’elaboració i la posada en marxa d’un pla d’ajut a mitjà termini per impulsar la reforestació de l’Amazònia, que serà presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides a finals de setembre, van informar posteriorment fonts del Palau de l’Elisi, seu de la presidència francesa.
Trobada amb Rouhani?
La crisi sobre l’acord nuclear amb l’Iran havia sigut un dels temes roents amb què s’arribava a la cimera. Però l’audàcia de Macron, i la invitació que va cursar al ministre d’Afers Estrangers de Teheran, que hi va arribar diumenge per mantenir converses amb representants francesos, ha obert una escletxa d’esperança per poder superar la crisi. Si més no, així ho entén Macron, segons va dir en la compareixença amb Trump. “En les pròximes setmanes -va dir- es podrien reunir el president iranià, Hassan Rouhani, i el nord-americà”. Per a Emmanuel Macron, les converses del G-7 han creat les “condicions” per a aquesta trobada. Donald Trump va ser més caut. “Si les circumstàncies ho permeten, m’hi avindré”, va dir al seu torn.
Una altra de les, en principi, victòries diplomàtiques de Macron ha sigut la de la carpeta d’Ucraïna. Com que des que la Rússia de Vladímir Putin va envair el territori ucraïnès de la península de Crimea, el febrer del 2014, Moscou no forma part del G-7+1 o del G-8, la qüestió no estava directament damunt de la taula.
Però Macron, un cop més sortint una mica del guió, va anunciar que al setembre es reunirien els líders ucraïnès, rus, alemany i francès per avançar en possibles solucions cap a la pau a la zona. “Les condicions són adequades per a una cimera útil”, va dir el president francès, que va afegir que ben aviat fixaria una data amb Angela Merkel, Vladímir Putin i el nou president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per dur-la a terme.
Potser el punt més fràgil de la cimera, i que s’ha escapat fins i tot a les possibilitats i els dots de persuasió de Macron, ha sigut el Brexit i les perspectives d’una solució que satisfaci tant el Regne Unit com la Unió Europea. Macron i el primer ministre Boris Johnson no han mantingut cap reunió bilateral a Biarritz, però ja ho havien fet un dia abans, a París. Una reunió que va deixar ben clares les diferències entre ells dos i una única idea comuna: el Brexit s’ha d’executar com més aviat millor, amb acord o sense.
El no acord és a hores d’ara el resultat més probable, que satisfaria els interessos tant del premier com de Trump, amb qui es va reunir diumenge. El nord-americà va beneir Johnson i li va prometre firmar “l’acord comercial més ampli que hàgim firmat mai amb el Regne Unit”, un cop Londres es desfaci dels seus vincles amb la Unió i compleixi amb el Brexit, en principi, el 31 d’octubre.
Si bé a nivell diplomàtic la cimera es pot considerar un triomf internacional d’Emmanuel Macron, una altra qüestió és si el que s’ha debatut al G-7 tindrà realment cap impacte en la seva popularitat interna, els últims mesos molt tocada per la crisi dels armilles grogues. La trobada ha tingut també diferents manifestacions de protesta.
Milers de persones es van passejar diumenge per la rodalia del perímetre de seguretat marcat al voltant de Biarritz amb fotografies de Macron de cap per avall, prova de les reticències que desperta el president en determinats sectors socials francesos i de la percepció d’escepticisme davant d’aquestes cimeres.
Punts en comú sorgits de la trobada de Biarritz
Crisi climàtica
L’ajuda per combatre els focs de l’Amazònia és la punta de l’iceberg que denuncia l’emergència climàtica que viu el planeta.
Taxes a les tecnològiques
La trobada va començar amb les amenaces de Trump de gravar els vins francesos si França gravava les tecnològiques (taxa GAFA: Google, Apple, Facebook i Amazon). La reunió ha trobat vies d’acord dins de l’OCDE.
Menys tensió amb l’Iran
Macron ha apostat fort per alleugerir tensions entre l’Iran i els Estats Units. Però Washington continua tenint una posició dura.
Putin i Ucraïna
No era tema de la reunió, però Macron va anunciar contactes amb Putin al setembre per superar la crisi per la invasió de Crimea.
Bolsonaro es burla de la dona de Macron
El president brasiler, Jair Bolsonaro, s’ha burlat a les xarxes socials de la dona del seu homòleg francès, Emmanuel Macron, perquè és 24 anys més gran que ell. El que Bolsonaro no s’esperava, però, és que Macron respongués ahir als seus comentaris, però no pas a les xarxes socials, com va fer ell, sinó en una roda de premsa a la cimera del G-7, amb tota la solemnitat que això suposa. “Crec que els brasilers, que són un gran poble, tenen una mica de vergonya de veure aquest comportament”, va afirmar el president francès. I va afegir: “Com que tinc molta amistat i respecte pels brasilers, espero que aviat tinguin un president que estigui a l’altura”. Un internauta brasiler va escriure a Facebook que la disputa verbal entre els dos mandataris sobre l’Amazones es devia a l’“enveja” de Macron cap a Bolsonaro per la bellesa i la joventut de la dona del president brasiler. Bolsonaro va contestar i aplaudir el comentari.