Fukushima, una ferida oberta cinc anys després

BarcelonaEl color rosa sobre el mapa delimita la zona morta. La prefectura de Fukushima ha triat aquest to per pintar els prop de 100 quilòmetres quadrats on els nivells de contaminació radioactiva fan preveure que no s’hi podrà tornar a viure encara “en molt de temps”.

Quan es compleixen cinc anys, just avui, de l’accident nuclear més greu de la història del Japó -i del món sencer, després de Txernòbil-, encara hi ha 62.798 persones en habitatges temporals que no poden tornar a casa, de les més de 100.000 que van ser evacuades després de la catàstrofe.

L’11 de març del 2011 un terratrèmol de 9 graus a l’escala de Richter i el tsunami posterior van deixar 16.000 morts i més de 2.500 desapareguts, molts dels quals encara no s’han trobat perquè la contaminació en diverses zones no ha permès als familiars anar a buscar els seus cossos.

El que persisteix cinc anys després són, de fet, les conseqüències del col·lapse de la central nuclear de Fukushima Daiichi, al nord-est del país, provocada per aquell tsunami.

Una catàstrofe que no només va afectar la població, sinó que, a més, va ocasionar “la quantitat més elevada de contaminació radioactiva al mar de la història”, explica Raquel Montón, de Greenpeace, que ha passat tres setmanes a Fukushima aquest febrer prenent mostres per estudiar els efectes de la catàstrofe en l’oceà Pacífic.

En aquests cinc anys no s’ha parat d’abocar aigua sobre els reactors nuclears per mantenir-los refrigerats. Encara avui s’hi vessen 314 metres cúbics d’aigua diaris, que després han de ser descontaminats.

Però en aquest temps hi ha hagut filtracions involuntàries de cesi i estronci a l’oceà, segons confirma un estudi de la UAB. Una contaminació que s’ha agreujat a través de les aigües subterrànies que travessen el subsòl de la central. En total, cada dia es generen 400 m cúbics d’aigua radioactiva a la central.

Tepco, la companyia responsable de Fukushima, va enllestir tot just l’any passat els mecanismes per contenir la contaminació subterrània, entre els quals hi ha un mur de gel al voltant dels reactors. “Són eines útils, però Tepco les vol presentar com la solució màgica. El que demostra Fukushima és que no hi ha cap solució possible a la contaminació provocada per un accident nuclear”, alerta Montón.

La gestió de Tepco no ha estat exempta de polèmica. Aquest mateix any la fiscalia nipona va acusar als tres principals directius de la companyia de negligència, en base a la denúncia dels veïns de la zona que els acusen de no haver fet prou per prevenir un accident nuclear en cas de tsunami.

Fins i tot el que era primer ministre del Japó en el moment de l’accident, Naoto Kan, s’ha afegit a la campanya anti-nuclear i se’l podia veure aquests dies a bord del Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace, a Fukushima, advertint que "no hi ha necessitat de tornar a córrer un risc com aquest mai més".

Però el govern actual de Shinzo Abe està decidit a recuperar l’energia nuclear. “El govern vol tornar a la normalitat i per això té previst aixecar les ordres d’evacuació en diverses zones el 2017 (en groc), on els nivells de radiactivitat són encara massa elevats”, explica Montón.

En aquestes zones, el govern ha retirat cinc centímetres de terra contaminada i l’ha substituït per terra neta. Com a resultat, a la prefectura de Fukushima s’hi acumulen avui 9,1 milions de bosses de residus radioactius en un total de 114.000 emplaçaments per tota la zona. La setmana passada, un incendi es va declarar en un d'aquests dipòsits de residus al nord-oest de la central, que va estar cremant durant cinc hores.

L’aixecament de l’ordre d’evacuació comporta la fi dels ajuts que els evacuats estan rebent per la pèrdua de casa seva. “En molts casos, la pèrdua d’aquests ajuts els forçarà a tornar perquè no tenen cap més opció”, denuncia Montón. Els límits fixats per Tòquio per aixecar la restricció són més elevats que l’estàndard internacional (1 mil·lisievert a l’any). El govern nipó permetrà tornar a les zones que registrin un màxim de 20 mil·lisieverts a l’any, la radiació equivalent a 200 radiografies a l’any.

Encara és d’hora per concretar els efectes en la salut, però ja s’ha registrat una incidència més alta que l’habitual del càncer de tiroides infantil, més elevada fins i tot que la registrada a Txernòbil. D’aquella experiència se sap també que produeix més casos de leucèmia en els homes i de càncer de mama en les dones.

Fukushima ens dirà, a més, quins són els efectes en la vida marina, ja que el cesi pot tenir efectes reproductius i de salut en els animals marins. Per la vida mitjana del cesi, el flux de radioactivitat de la terra i els rius cap al mar continuarà a Fukushima durant encara 300 anys.