Gasos lacrimògens contra els manifestants pro democràcia de Hong Kong en l'aniversari de la revolta

BarcelonaLa policia ha disparat gasos lacrimògens per dispersar els centenars de manifestants pro democràcia que s'han concentrat al centre de Hong Kong per commemorar el primer aniversari de l'inici de la revolta, tot i la prohibició de concentracions de més de vuit persones a causa de la pandèmia de coronavirus.

Desafiant la prohibició, el districte central de la capital s'ha omplert de centenars de persones que han volgut recordar el primer aniversari de la primera gran manifestació contra el projecte de llei d'extradició, que finalment el govern local va retirar. L'esperit de les protestes es manté entre el moviment antigovernamental, i ara se centren en rebutjar la nova llei de seguretat aprovada recentment pel govern de la Xina i que es percep com el trencament del model "un país, dos sistemes" que Pequín es va comprometre a respectar quan va recuperar la sobirania de Hong Kong de mans del Regne Unit, el juliol del 1997.

"Estem lluitant per uns drets humans fonamentals, posant en perill la nostra vida, la nostra feina, sent oprimits per un règim totalitari", ha assegurat en declaracions a l'agència Efe C.M., una de les participants, que ha demanat ser citada només per les sigles del nom.

En un comunicat, la policia de Hong Kong havia advertit que les concentracions són il·legals perquè es tracta d'assemblees no autoritzades, i els agents han hissat diverses vegades una bandera blava que anunciava la càrrega amb gasos lacrimògens. Els manifestants han respost intentant encendre les llanternes dels telèfons mòbils per expressar que "el poble de Hong Kong no ha renunciat a les cinc demandes", mentre que d'altres obrien el paraigua en un acte simbòlic per recordar la resistència dels manifestants.

La situació a Hong Kong ha sigut un dels temes tractats a la reunió bilateral entre la UE i la Xina, que s'ha fet per videoconferència. El cap de la diplomàcia de Brussel·les, Josep Borrell, ha explicat en una roda de premsa posterior que li ha plantejat al seu homòleg xinès, Wang Yi, la necessitat de respectar els compromisos a què Pequín va arribar amb els antics colonitzadors. Per la seva banda, el ministre xinès li ha insistit que la llei de seguretat aprovada no posa en perill el principi "un país, dos sistemes" perquè combina la llibertat dels residents amb l'augment de la seguretat en aquest petit territori.

Borrell, que ha qualificat les tres hores de videoconferència de trobada "oberta i de franc diàleg", ha defensat que la UE tingui una relació "realista" i de col·laboració amb la Xina i ha insistit que altres vegades s'ha pecat d'ingenuïtat. En aquest sentit, ha situat Pequín com un soci amb qui s'ha de treballar i negociar "constructivament i amb flexibilitat" per facilitar punts de trobada, tot i que, ha subratllat, sense renunciar a mantenir els "valors" europeus i defensar els interessos propis.

Així, l'alt representant de la UE ha afirmat que a Brussel·les no li faria por enfrontar-se a la Xina, com ja ho va fer amb les sancions contra Rússia arran de la invasió de Crimea, si bé ha qüestionat que "el paper de la Xina posi en dubte la pau mundial" perquè "no té ambició militar ni participa en conflictes armats".

Cal recordar que fa poc més d'un mes Josep Borrell va ser el focus d'una polèmica per un informe rectificat del servei d'Acció Exterior de la Comissió Europea perquè hauria passat de criticar la Xina per desinformació sobre els efectes del coronavirus en aquell país a suavitzar aquest posicionament europeu.

La UE i la Xina es tornaran a trobar en una cimera a finals de mes. Borrell ja ha avançat que en aquest cas no entrarà en agenda el capítol d'inversions, però que es posaran les bases per a l'agenda bilateral 2025.