El genocidi indígena de Jair Bolsonaro

Sao PauloComença a caure la nit a Santarém, ciutat de 300.000 habitants, a l’oest de l’estat brasiler del Pará, on es produeix l’espectacular encontro das águas entre el riu Amazones i el seu afluent Tapajós. Fa pocs minuts que ha aterrat un petit avió, pilotat per un neurocirurgià, Erik Jennings Simões, que ha estat visitant un dels poblats indígenes de la regió.

Aquest metge local, de 51 anys, és en primera línia en la lluita contra el covid-19, ja sigui des de l’Hospital Regional do Baixo Amazonas o visitant comunitats i ètnies, fins i tot les aïllades i de contacte recent, com les del poble zo’e. És un dels cinc professionals de la seva especialització que atenen més d’un milió de persones distribuïdes en una àrea de 500.000 km² (superior a la de l’estat espanyol). “Amb el covid-19, els pobles indígenes estan vivint una situació molt complexa, de molt patiment. En part, per la seva alta vulnerabilitat a malalties respiratòries, però també per factors mediambientals, climàtics i de preservació que amenacen la regió”, reflexiona amb veu pausada.

Segons el recompte de l’Articulació dels Pobles Indígenes del Brasil (APIB), ja s’acumulen, a tot el país, 21.217 casos confirmats de la malaltia entre població originària, amb 612 defuncions i 145 pobles de diferents ètnies afectats. Es podria pensar que són xifres amb una incidència molt limitada si es comparen amb els prop de 94.000 morts i els 2,7 milions d’infectats que acumula el segon país del planeta més castigat per la pandèmia. “Ara bé, el que està passant amb els pobles indígenes té una dimensió de genocidi. Aquest és un dels moments més delicats de la seva història”, remarca Jennings Simões, i ho argumenta: “La taxa de letalitat és molt elevada. Molts indígenes són en territoris on hi ha una assistència precària, en un entorn on creixen les invasions i el saqueig de les seves terres”.

Desolació

El sentiment de desolació s’estén per tota la regió amazònica. A uns 300 km al sud de Santarém, baixant pel riu Tapajós, s’arriba a la ciutat d’Itaituba. Allà viu Márcia Eloisa Lasmar Bieri, presidenta de l’Institut d’Investigació i Estudis Culturals i Sostenibilitat Ambiental de l’Amazònia (Ipeasa). “El covid-19 ha posat en perill la cosmovisió de molts pobles, perquè la malaltia està fent grans estralls entre els indígenes més vells. Molts d’ells han mort. I aquestes són pèrdues irreparables, ja que en una cultura oral són biblioteques vives, són una font de coneixement, de saviesa, i eren els líders i grans articuladors que incentivaven l’educació i que aconsellaven i alimentaven el compromís dels més joves”, exposa.

Lasmar Bieri, que ha dedicat gran part de la seva vida a la docència en poblacions indígenes, lamenta profundament la mort de quatre cacics en diferents poblats de la regió de l’ètnia mundurukú, que ja acumula 15 defuncions. A la comunitat de Sai Cinza, on hi ha hagut un brot amb 229 casos de covid-19 i tres víctimes, hi residia el cacic Vicente Saw Munduruku. Altres líders que no han sobreviscut han sigut el cacic Martinho Borum, al poblat Rio das Tropas, i el cacic Fernando Kirixi, a la comunitat Morro do Careca, al riu Cururu.

La inacció i la negligència del govern Bolsonaro està tenint conseqüències dramàtiques. “Hi ha hagut una omissió calculada. No hi ha cap pla d’acció integral per als pobles originaris. No s’han aïllat les comunitats, que era la protecció ideal, ni se’ls ha fet arribar menjar... Al contrari, per cobrar l’ajuda de la renda bàsica s’han hagut de desplaçar a altres poblacions, on hi ha hagut aglomeracions i molts s’han contagiat”, apunta Lasmar Bieri, que recorda que les comunitats més afectades són les més pròximes a nuclis urbans. Les accions de Bolsonaro per fragilitzar els indígenes han sigut els gran vectors de contagi. El covid-19 ha arribat a l’interior de l’Amazònia a través de metges de la sanitat pública que estaven contagiats, dels treballadors d’altres estats que actuen en el sector de la soja plantada en zones desforestades i dels temuts madereiros i garimpeiros, que extreuen il·legalment fusta i minerals, respectivament, en zones protegides.

Aquestes són milícies rurals violentes, que no han practicat cap tipus de confinament durant la pandèmia i a qui Bolsonaro dona cobertura, com va quedar clar en la reunió ministerial del 22 d’abril, que el Suprem brasiler va fer pública. “Ara que estem en un moment de tranquil·litat perquè els mitjans només parlen del covid, hem de fer passar la boiada (els bous) canviant reglaments i simplificant normes”, va amenaçar el ministre de Medi Ambient, Ricardo Salles.

Aquest radical bolsonarista, negacionsta del canvi climàtic, porta un any i set mesos desmantellant tots els òrgans de control mediambientals i arxivant multes. No és cap casualitat que l’Amazònia acumuli, durant l’actual administració, els pitjors índexs de desforestació i incendis en una dècada.

De fet, l’actuació de Bolsonaro ja li va valer al novembre una primera denúncia, promoguda per un col·lectiu d’advocats dels drets humans, al Tribunal Penal Internacional, a la Haia, “per incitar el genocidi i promoure atacs sistemàtics contra els pobles indígenes al Brasil”. Aquesta última setmana s’hi va sumar una segona denúncia, d’una coalició que representa més d’un milió de sanitaris al Brasil, per “crims contra la humanitat i genocidi” durant la gestió del covid-19.

“Els impactes mediambientals ja havien fragilitzat les comunitats indígenes abans que hi arribés la pandèmia, perquè l’estil de vida tradicional ja estava molt limitat per la contaminació de mercuri dels rius de les extraccions mineres il·legals, que ja ha provocat diverses matances de peixos al riu Tapajós, i pels brots de malària per ladesforestació”, exposa Lasmar Bieri.

Pla d’emergència

Les ONG exigeixen un pla d’emergència que enforteixi els òrgans de defensa dels indígenes i les barreres sanitàries, i que garanteixi la seguretat alimentària de les comunitats i permeti l’aïllament social per evitar nous contagis. El contrari del que s’ha dedicat a promoure Bolsonaro.