El germà de George Floyd al Congrés: "Atureu el dolor"

Washington"Estic cansat del dolor que sento ara i estic cansat del dolor que sento cada vegada que una altra persona negra és assassinada sense motiu", ha dit amb emoció continguda. "Atureu el dolor. Acabeu amb el nostre cansament". Menys de 24 hores després de l'enterrament del seu germà a Houston, Philonise Floyd ha portat el plor de la seva família i la ràbia del carrer al cor del poder a Washington. "Feu els canvis necessaris que facin dels agents de la llei la solució i no el problema", ha exigit Floyd al Congrés.

Definir l'arrel del problema, però, és un problema. És any electoral i ni tan sols les protestes més multitudinàries en dècades als carrers dels Estats Units semblen haver aconseguit esquerdar la cuirassa partidista, la política tribal. Sense consens en el diagnòstic, difícilment es podrà trobar una solució. Aquest dimecres, durant una sessió del comitè judicial de la Cambra de Representants sobre "pràctiques policials i rendició de comptes", demòcrates i republicans han tornat a escenificar la seva divisió ideològica. La mort de Floyd és, per al demòcrata Jerry Nadler, una manifestació del "problema sistèmic" de "violència racial" que pateixen els afroamericans. Per al republicà Jim Jordan, una "tragèdia que no hauria d'haver passat". Jordan ha aprofitat per agrair públicament el "lideratge" de Donald Trump durant aquests dies.

Visions enfrontades

Dues visions enfrontades que s'han manifestat en els perfils dels convidats a testificar. El testimoni estrella dels demòcrates ha estat el germà de George Floyd. El dels republicans, Angela Underwood, germana de Patrick Underwood, policia afroamericà mort a trets a Oakland durant les protestes per la mort de Floyd. Els investigadors no han determinat encara que els responsables del seu assassinat estiguessin vinculats a les manifestacions, però Jim Jordan no ha dubtat a apuntar-hi en contra.

Philonise Floyd els ha advertit que és en aquestes protestes on la gent els "està dient que ja n'hi ha prou". La seva recepta perquè s'acabin és ben senzilla: que els policies "retin comptes quan fan alguna cosa mal feta", però també que se'ls ensenyi que "la força letal s'ha d'utilitzar de manera excepcional i només quan la vida està en perill". En el moment més contundent de la seva intervenció inicial, Philonise Floyd ha lamentat que el seu germà morís per haver estat denunciat després d'utilitzar suposadament un bitllet fals de 20 dòlars. "¿Això és el que val la vida d'un home negre? ¿Vint dòlars?", s'ha preguntat.

Però les paraules de Floyd es llegeixen de diferent manera en un bàndol i en l'altre. La bancada republicana percep un problema de "pomes podrides", segons l'ha descrit el congressista Louie Gohmert. No pot ser d'una altra manera quan, segons el seu col·lega Jim Sensenbrenner, "el 99%" dels agents "són bons policies". Sense policies i amb la gent fent justícia pel seu compte, ha advertit, "hi hauria més racisme". Per això el principal esforç del Partit Republicà durant la sessió ha estat vincular la seva contrapart demòcrata amb les crides al carrer per reduir els fons destinats a la policia, i fins i tot amb aquelles veus que van més enllà i en demanen l'abolició. Donald Trump fa dies que vincula el seu rival electoral del novembre, Joe Biden, amb aquestes crides. Biden, però, ha expressat simpatia per la reforma, no pas per les retallades pressupostàries als cossos policials.

Paul Butler, professor de dret a la Universitat de Georgetown, a Washington, ha afirmat que "en la història dels Estats Units no hi ha hagut ni un sol minut de pau entre la policia i la comunitat afroamericana". Segons l'opinió de Ronald Davis, que va dirigir un equip de treball durant l'administració Obama per estudiar una possible reforma policial, aquesta falta de pau s'explica perquè els sistemes policials "van ser creats als anys 40, 50 i 60 per posar en pràctica [les lleis racistes de] Jim Crow i altres lleis discriminatòries". És a dir, segons Davis, "els nostres sistemes policials no estan trencats, estan fent allò per a què van ser dissenyats". Per a Philonise Floyd no hi ha dubte que la mort del seu germà "va tenir alguna cosa a veure amb el racisme".