Gossos per detectar el covid-19
L’aeroport d'Hèlsinki engega una prova pilot amb animals ensinistrats per ensumar malalties
Malmö (Suècia)L’aeroport d'Hèlsinki, a Finlàndia, ha posat en marxa un mètode gens convencional per contribuir a frenar la propagació del covid-19: gossos que són capaços de detectar el virus en pocs segons. El Kössi, un llebrer amb experiència en identificar tumors, xinxes i floridures, ha après a reconèixer també el nou coronavirus, i com ell ho han fet una desena de gossos més ensinistrats per participar en una prova pilot pionera que s’allargarà fins a principis de l’any que ve.
Durant la primavera, investigadors del departament de veterinària de la Universitat d'Hèlsinki van engegar un estudi per determinar si aquests animals eren capaços de detectar el covid-19 de la mateixa manera que ho fan amb altres malalties. Van utilitzar mostres d’orina de persones contagiades i les van intercalar amb mostres de persones sanes. Els resultats van evidenciar que aquest sistema és igual de fiable (o fins i tot més) que les proves de laboratori habituals.
En tots els casos, els gossos van assenyalar les mostres positives, i també van detectar la infecció en persones que encara no havien desenvolupat símptomes. “En alguns casos, alguns gossos van assenyalar mostres que havien tingut un resultat negatiu i, quan vam revisar-ho, va resultar que aquestes persones s’havien posat malaltes uns quants dies després de fer-se la prova”, va explicar a mitjans locals Anna Hielm-Björkman, directora del grup de recerca que duu a terme aquest estudi. “Això indica que els gossos poden notar l’olor del covid-19 fins i tot abans que els tests el detectin”, va destacar.
A l’aeroport, aquest tipus de proves canines seran voluntàries. Els passatgers que vulguin fer-ho només hauran de fregar-se una tovalloleta per la pell i deixar-la dins d’un pot. Els gossos, que són en una sala separada, ensumen diversos recipients i, si n’hi ha algun amb una mostra positiva, l’assenyalen amb la pota, en un procés gairebé instantani. Si el resultat és positiu, es recomana als passatgers que vagin a una altra zona de l’aeroport per fer-se una PCR per confirmar el contagi.
Durant la prova pilot hi haurà sempre dos gossos treballant alhora, i es calcula que cada un pot fer uns 200 tests diaris. “És fàcil i relativament barat -explica Hielm-Björkman-. Un test estàndard de coronavirus a Finlàndia costa 200 euros. Un gos pot fer uns 200 tests per dia per uns 100 euros, incloent-hi el personal, de manera que si tens 50 gossos, pots fer 10.000 proves diàries”.
De moment, aquest sistema s’ha implantat de forma temporal a l’aeroport de la capital finlandesa, però els investigadors ressalten que en un futur podria ser útil estendre’l a altres entorns, com ara geriàtrics i altres punts fronterers.
Els animals involucrats en aquest estudi havien estat ensinistrats prèviament per detectar càncer de mama i de pròstata. “Els gossos tenen molta facilitat per aprendre coses noves”, explica Hielm-Björkman, que detalla que, una vegada han integrat l’olor del coronavirus, només cal “calibrar-los” amb recompenses al començament del dia perquè entenguin en què s’han de fixar: càncer o coronavirus.
L’encarregada d’ensinistrar-los és l’associació Wise Nose, que col·labora amb diverses universitats finlandeses per avançar en la recerca sobre la detecció de malalties a través de l’olfacte caní. La seva història va començar fa uns set anys, quan Susanna Paavilainen, la propietària del Kössi, va descobrir-li un talent: “No parava d’ensumar i llepar un altre dels meus gossos, sempre al mateix lloc; i quatre mesos més tard vam descobrir que hi tenia un tumor. Va passar el mateix més tard amb un dels meus gats”, explica al diari suec DN. Llavors va ser quan es va posar en contacte amb el grup de Hielm-Björkman. Els seus estudis es basen en l’evidència que l’olfacte és el sentit més desenvolupat dels gossos, que tenen 220 milions de cèl·lules olfactives, gairebé 50 vegades més que els humans. A part de reconèixer malalties com el càncer, la malària i el Parkinson, també n’hi ha que poden alertar d’una baixada de sucre als pacients diabètics o d’una crisi epilèptica quan és a punt de passar.