El govern etíop diu que ha controlat Mekele i dona per acabada la guerra

El primer ministre, Abiy Ahmed, havia iniciat l'ofensiva contra la capital del Tigre fa dos dies

Un grup de refugiats etíops fugen de la regió del Tigre per arribar al Sudan.
Francesc Millan
28/11/2020
3 min

BarcelonaDos dies ha necessitat Abiy Ahmed, premi Nobel de la pau el 2019, per guanyar l'ofensiva a la ciutat de Mekele, capital de la regió del Tigre, al nord d'Etiòpia. Va ser dijous quan el primer ministre etíop, lluny de fer marxa enrere i escoltar les crides a la pau, anunciava l'inici de l'operació militar contra aquesta ciutat de 500.000 habitants per encarar "la fase definitiva" de la guerra que ell mateix va declarar fa gairebé un mes contra les milícies del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governen la zona. Aquest dissabte, i en un comunicat oficial que el mandatari també ha compartit a Facebook, Ahmed deia: "El govern té ara el control total de la ciutat de Mekele. La policia federal continuarà ara amb la seva feina de detenir els criminals del FPAT i portar-los a judici".

En el mateix document, el primer ministre assegurava es posava fi a les operacions militars a la regió i que, ara, toca curar les ferides d'una guerra que s'ha fet enmig d'un silenci absolut. "Hem de reconstruir allò que ha estat destruït, i fer tornar aquells que han fugit de la zona amb la prioritat màxima de retornar la normalitat a la gent de la regió del Tigre". Ahmed ha subratllat que han controlat la ciutat sense baixes per a la població civil i sense causar danys a les infraestructures i al patrimoni històric.

Però aquesta és la versió oficial. La matinada de dissabte, el govern regional del Tigre –que des del 5 d'octubre no reconeixia Abiy Ahmed com a líder– assegurava que l'exèrcit etíop estava bombardejant i atacant amb artilleria pesada diverses parts de Mekele, la cinquena ciutat més gran del país i un dels principals motors econòmics d'Etiòpia. Hores més tard, les autoritats del Tigre, que també han estat acusades de cometre atrocitats contra civils durant el conflicte, tornaven a aixecar la veu per denunciar que els atacs tenien, principalment, objectius civils.

Saber quina de les dues versions és la vertadera és difícil. Des que el 5 de novembre es va anunciar l'inici de l'ofensiva contra la regió del Tigre, tots dos governs –especialment el central– han efectuat un bloqueig total de la informació procedent de la zona. Addis Abeba va apagar internet, s'han detingut periodistes, s'han tallat carreteres i s'ha negat l'accés a organitzacions internacionals. Per aquest motiu, tant el nombre de morts com el de desplaçats és una incògnita. L'últim recompte parlava de més de 43.000 etíops que havien fugit del Tigre per refugiar-se al Sudan. El nombre de desplaçats interns ha estat massiu. I organismes com Amnistia Internacional o les mateixes Nacions Unides parlen de, com a mínim, "centenars" de civils morts.

Implicació del covid-19

El detonant que va portar el Nobel de la pau a declarar la guerra va ser un suposat atac de les milícies del FPAT contra dues bases de l'exèrcit etíop, on haurien mort diversos soldats. Però la pandèmia també ha estat una de les múltiples causes que expliquen l'esclat del conflicte. A l’agost s’havien de celebrar eleccions a Etiòpia, però el govern va decidir posposar-les a causa del coronavirus. El FPAT, amb menys poder des de l’arribada d’Abiy Ahmed i un canvi del sistema polític al país que reforça el paper d’Addis Abeba, va entendre la maniobra com un intent del mandatari de perpetuar-se en el càrrec, i després de convocar i guanyar àmpliament unes eleccions regionals unilaterals a Tigre -considerades il·legals per l’executiu central-, va deixar de reconèixer Ahmed com a líder des del 5 d’octubre, data en què el seu mandat hauria d’haver acabat si s’haguessin celebrat els comicis a l’agost. La tensió política entre el govern central i el regional no havien parat de créixer des de llavors.

stats