El govern de l'Equador retira el polèmic decret de retallades

BarcelonaEl govern de l'Equador ha derogat el paquet de retallades que havia posat en peu de guerra el moviment indígena a l'Equador. Després de dotze dies d'enfrontaments i revoltes, el president, Lenín Moreno, retira el polèmic decret d'augment del preu dels combustibles i obre un període de negociacions per trobar una sortida a la crisi.

Festa als carrers de Quito

Famílies senceres han sortit aquesta nit els carrers, mentre que al parc de l'Arbolito, epicentre dels aldarulls a la capital, una multitud de manifestants cridaven insistentment: "¡Sí se puede, Sí se puede!"

Enrere quedaven dotze dies de batalla campal amb les forces de seguretat, amb les quals es van enfrontar en aquesta mateixa zona entre les flamarades de neumàtics cremant, barricades i espesses cortines de fum pel massiu ús de gas lacrimògen. Els manifestants han començat a recollir les barricades que els van servir de protecció, especialment en els últims dies, quan les protestes es van tornar molt més violentes i hi va haver una forta repressió policial.

Centenars d'indígenes celebraven la "victòria de la lluita popular" davant de la Casa de la Cultura amb balls en els quals portaven les seves llances i feien sonar els seus tambors al crit de: "El pueblo, unido, jamás será vencido" .

Els mediadors: l'ONU i la conferència episcopal

El govern ha d'elaborar un nou decret per substituir el 883, que va provocar les protestes, en un acord amb el moviment indígena assolit amb la mediació de l'ONU i de la Conferència Episcopal.

"Com a resultat del diàleg s'estableix un nou decret que deixa sense efecte el decret 883, per això s'instal·la una comissió que elaborarà aquest nou decret", va anunciar el coordinador de les Nacions Unides a l'Equador, Arnaud Peral.

"Amb aquest acord s'acaben les mobilitzacions i mesures de fet en tot l'Equador i ens comprometem de manera conjunta a restablir la pau al país", diu el text de l'acord, que va llegir el coordinador de l'ONU. Ha constatat que el país està en "una situació greu, dramàtica des de fa dotze dies". "Hi ha hagut morts, ferits, persones que han perdut la feina, el seu entorn, que han patit per les seves famílies, moltíssima angoixa. Ha arribat l'hora de la pau, de l'acord, el moment de mirar el futur per a l'Equador".

La comissió, que ja ha començat el seu treball, està integrada per les organitzacions del moviment indígena participants en el diàleg i el govern, amb la mediació de les Nacions Unides i la Conferència Episcopal Equatoriana, a més de comptar amb la inspecció de les altres funcions de l'estat.

La taula tècnica s'ha reunit, amb 9 representants dels pobles i nacionalitats indígenes i 6 del govern, segons l'ONU.

Almenys cinc morts i un miler de ferits

En els dotze dies de revoltes han mort entre 5 i 7 persones i més d'un miler van resultar ferides, segons diferents fonts. Els danys no han estat quantificats, però les destrosses a Quito són massives, sobretot al centre, i la pèrdua d'ingressos per falta de productivitat es mesuren en desenes de milions de dòlars. L'aixecament popular va començar arran d'un decret amb el qual el president, Lenín Moreno, buscava incrementar els ingressos de l'estat davant d'unes demandes del Fons Monetari Internacional (FMI) i d'altres entitats per concedir al país una línia de crèdit de més de 10.000 milions de dòlars. A la reunió, celebrada en un col·legi a uns 30 quilòmetres de Quito i retransmesa en directe, Moreno va dir solemnement que l'acord ha significat "sens dubte algun sacrifici per a totes les parts".

Aquesta nit han estat particularment emotives les imatges de policies donant la mà i abraçant-se amb els mateixos manifestants als quals s'havien estat enfrontant fins tot just una hora abans.

Un acord a mitges

Pel que fa a les demandes indígenes, el president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes (Conaie), Jaume Vargas, va sostenir, en un resum del procés "de lluita i resistència", que entre els indígenes hi ha hagut més de 2.000 ferits, més de mil presos, al voltant de deu assassinats, al voltant de més de cent desapareguts al país, així com" tortura de les forces armades i de la policia nacional". En aquesta línia, va demanar la renúncia de la ministra de Govern (Interior), María Paula Romo, i del titular de Defensa, Oswaldo Jarrín, ja que "només així el poble equatorià tindrà pau i llibertat". "I tindrem l'oportunitat de seguir dialogant per construir projectes participatius, que beneficiïn veritablement el país i el poble", ha afegit.