Més de 60 governs es comprometen a posar la biodiversitat al centre de la recuperació postcovid

BarcelonaEls líders de 64 països, a més de la Comissió Europea amb entitat pròpia, han publicat aquest dilluns un compromís per escrit per posar la protecció de la natura, la biodiversitat i la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic al centre dels seus plans de recuperació de la crisi del covid-19. "Ens comprometem a posar la biodiversitat, el clima i el medi ambient en el seu conjunt al cor tant de la nostra estratègia de recuperació del covid-19 com al cor de les nostres inversions", diu el text.

En el document, que s'ha emès aquest dilluns a Nova York amb motiu de l'Assemblea de l'ONU, els líders polítics es comprometen explícitament "no a simples paraules, sinó a una acció significativa i a retre comptes mútuament per afrontar aquesta crisi planetària". Entre els signataris hi ha el president de França, Emmanuel Macron; la cancellera alemanya, Angela Merkel; el premier britànic, Boris Johnson; el president espanyol, Pedro Sánchez; la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen; el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau; o la de Nova Zelanda, Jacinda Ardern.

Amb tot, el document té absències destacades i no només la més òbvia del president dels Estats Units, Donald Trump, sinó també la del líder xinès, Xi Jinping, que no s'hi ha sumat malgrat les seves bones paraules en el discurs de la setmana passada davant l'Assemblea, quan es va comprometre a arribar a la neutralitat climàtica el 2060 i a impulsar potents polítiques mediambientals. Tampoc s'hi han sumat, de moment, el primer ministre del Japó, Yoshihide Suga, o el d'Austràlia, Scott Morrison, i fins i tot el govern de Polònia no ha unit la seva signatura individual al compromís, tot i que hi està representat a través de la signatura de la UE.

Entre els compromisos concrets del document hi ha el d'"eliminar el vessament de plàstics a l'oceà el 2050, a més de la contaminació a causa de productes químics, excés de nutrients i residus perillosos". Els 64 governs es comprometen a fer polítiques per "fomentar canvis d'actitud" entre les seves poblacions per propiciar una "transició cap a models sostenibles de producció i consum i cap a sistemes alimentaris sostenibles".

El document també afirma que els països signants "eliminaran o readaptaran els subsidis i altres incentius [a processos] que són dolents per a la natura, la biodiversitat i el clima". Tot i que no ho menciona pas explícitament, d'aquesta frase podria deduir-se la intenció d'assumir el reclam històric d'ONGs mediambientals i científics climàtics: la fi dels subsidis als combustibles fòssils.

"Redoblarem els nostres esforços per acabar amb la tradicional mentalitat estanca i adreçar els reptes interrelacionats de la pèrdua de biodiversitat, de degradació de la terra, l'aigua fresca i els oceans, la desforestació, la desertificació, la contaminació i el canvi climàtic d'una manera integrada i coherent, assegurant la rendició de comptes i mecanismes consistents i efectius de revisió, i liderar amb l'exemple d'accions concretes als nostres països", diu el compromís.

Els líders polítics aposten per "canviar les polítiques agrícoles i d'ús de la terra per allunyar-les de les pràctiques que perjudiquen el medi ambient", i refermen els seus compromisos amb l'Acord de París, és a dir, avançar cap a la neutralitat d'emissions de CO2 el 2050.

De manera genèrica, els líders polítics es comprometen a propiciar canvis "en el sistema financer, nacional i internacional, inclosos bancs, fons, corporacions, inversors i mecanismes financers, per alinear la circulació financera als compromisos mediambientals".

El document fet públic aquest dilluns per aquests 64 governs pretén liderar i donar impuls als compromisos globals que s'espera adoptar en la pròxima Cimera de l'ONU sobre Biodiversitat, la COP15 de Biodiversitat, que se celebrarà a la Xina el maig del 2021. Per això, els líders polítics es comprometen a portar tots aquests compromisos també a les pròximes reunions del G-7, el G-20 i i moltes altres cimeres de l'ONU previstes, entre les quals la del canvi climàtic, la CIO26, que s'ha ajornat per al 2021 també a causa de la pandèmia.