Grècia vota entre la por, el desencant i l'esperança
Un recorregut pels diferents districtes d'Atenes fa palesos els efectes de la crisi. Els preus són més cars que a Berlín i els sous dels grecs no paren de baixar. A l'atur disparat, les retallades i l'augment de la pobresa, se suma l'auge del feixisme
AtenesPor, esperança i desesperació són els tres ingredients del còctel explosiu en què s'ha convertit Grècia. I la proporció amb què es combinin decidirà el resultat de les eleccions d'aquest diumenge. Com més s'aprofundeix en la crisi, més es polaritza la societat. En un costat, els que, moguts per l'amenaça de la sortida de l'euro i de totes les catàstrofes anunciades des de Brussel·les i Berlín, apostaran pels conservadors de Nova Democràcia (ND): fer bona lletra amb l'austeritat per guanyar una mica de marge de maniobra i esperar que vinguin temps millors. A l'altre, els que creuen que ND i els socialdemòcrates del Pasok, que s'han alternat al poder des del final de la dictadura, han de deixar pas a Syriza, la coalició d'esquerra alternativa que pregona renegociar els compromisos amb els creditors internacionals sense trencar amb l'euro. Són els dos extrems del joc. Però encara queda un tercer grup, potser el més invisible, però el més inquietant: els que han renunciat a creure en res, els que han llançat la tovallola.
En un país on la producció industrial ha caigut un 28% en tres anys (nivells de guerra) i l'atur arriba a una xifra rècord del 22%, els contrastos d'Atenes són evidents al paisatge urbà.
Al districte treballador de Perister, Vasiliki, una dona de 55 anys, es lamentava: "La situació de Grècia és catastròfica, tinc una pensió de viduïtat de 300 euros i tres fills a l'atur, voldria que poguessin tenir un futur millor, però no sé què passarà". "Els polítics són tots iguals: i no crec que amb les eleccions les coses canviïn", deia amb un fil de veu. "Si no es fa alguna cosa perquè la gent tingui feina, simplement no podrem sobreviure".
Un agent de la guàrdia urbana, que ha vist caure el seu sou a la meitat (ara guanya 850 euros) es confessava votant de Syriza, "perquè són els únics que ens porten esperança, i si no és així, caminem cap a la destrucció total de l'economia del país". Les enquestes diuen que el 70% dels grecs volen continuar dins l'euro, però l'agent té una altra visió: "Si us puc donar un consell és que no accepteu mai els plans d'austeritat".