Internacional16/08/2020

Grècia abandona refugiats al mar en tendes flotants

Una mare siriana explica a l'ARA com la van deportar des de l'illa de Rodes i la van deixar en un bot a la deriva a l'Egeu

Cristina Mas
i Cristina Mas

BarcelonaEl 23 de juliol Nayma K., professora d’àrab de la ciutat siriana d’Idlib, de 50 anys, s’embarcava en una pastera amb els seus fills, de 13 i 11 anys, amb l’esperança d’arribar a Europa. Eren en total 25 persones, 15 de les quals menors. Era la quarta vegada que provava de sortir de Turquia: “No vaig marxar de Síria només per por dels bombardejos, sinó perquè els nens són molt intel·ligents i es mereixen uns bons estudis”, explica a l’ARA en una conversa per WhatsApp. Els altres tres cops que havia intentat creuar la llengua de l’Egeu que separa la costa turca de les illes gregues els guardacostes grecs els havien aturat enmig del mar i els havien remolcat fins a aigües turques, on els havien capturat i retornat a Turquia. El quart intent va ser molt pitjor: van arribar davant l’illa grega de Rodes, on agents grecs els van fer desembarcar i van estar quatre dies en un campament fins que homes encaputxats els van obligar a pujar a un vaixell i després els van abandonar en alta mar, en un bot salvavides que sembla talment una tenda flotant.

“No ens vam ofegar de miracle. Vam estar al mar en plena nit, amb onades d’un metre d’alçada des de les 12 de la nit fins a quarts de cinc de la matinada. A Rodes ens havien pres els mòbils, però un noi palestí que anava amb nosaltres se l’havia pogut amagar i va trucar als guardacostes turcs, que ens van rescatar”, recorda. Avalen les seves paraules dos vídeos que aporta a aquest diari, a més de les notícies en diversos mitjans locals que acrediten l’arribada a l’illa de Rodes de dues pasteres aquell matí, i les trucades d’auxili que van rebre les ONG Consolidated Rescue Group and Humanitarian Relief i Watch the Med Alarm Phone el 27 de juliol indicant la seva posició perquè els guardacostes turcs els rescatessin. Una operació documentada a la web dels guardacostes turcs i en què es pot veure la Nayma en una fotografia.

El cas de la dona siriana no és únic. Cada cop són més les evidències que Grècia ha fet un pas més en l’escalada de violència contra els migrants a la qual assistim des de fa anys a Europa. Ja no es tracta només de gasos lacrimògens i filats a les fronteres terrestres, ni d’haver convertit les illes en una mena de purgatori on milers de criatures, dones i homes passen anys amuntegats fins i tot en plena pandèmia, sense possibilitat de respectar les mesures d’higiene. Ara abandonen la gent al mig del mar en plena nit en barques inflables que no tenen motor ni cap manera de propulsar-se, sense mitjans per demanar ajuda.

Cargando
No hay anuncios

Quatre dies en un campament

“Quan ens vam acostar a Rodes els guardacostes ens van veure i ens van custodiar fins a la platja”, explica la refugiada siriana, que ha tirat endavant tota sola els seus dos fills després de quedar-se viuda. “A terra ens van detenir i ens van portar a un lloc a prop del port on hi havia tres tendes de campanya envoltades de tanques. No ens van donar menjar ni aigua: hi havia una noia palestina amb un nadó de dos mesos que no parava de plorar de gana perquè ella s’havia quedat sense llet als pits. Al tercer dia va venir un capellà, un home gran, i es va posar a plorar: va tornar amb personal de l’ONU que ens van portar aliments. Va venir un metge a veure’ns i es va endur el nadó a l’hospital. Només hi havia un lavabo i no ens vam poder dutxar: encara portàvem la mateixa roba, endurida per la sal, i als nens se’ls va encetar l’entrecuix. Allà no hi podien viure ni els gossos”, continua la dona.

Contra el que estableix el dret internacional, la dona explica que ni ella ni els seus companys de viatge no van tenir accés a cap procediment d’asil. El quart dia que eren a l’illa els van anunciar que els traslladarien a una altra illa: “A les vuit del vespre ens van portar en un autobús fins a un vaixell militar que estava ple d’homes uniformats encaputxats, ens van dir que ens portaven a Leros i després a Atenes”. La professora siriana diu que van navegar en una fragata fins que a mitjanit van llançar a l’aigua una embarcació inflable circular coberta per una tenda taronja i els van obligar a entrar-hi. El que segueix és una història de terror: “L’aigua entrava per tot arreu, uns la trèiem de la barca i d’altres intentaven tapar els forats amb les mans... Els meus fills deien que no volien morir d’aquella manera. Van tirar el nen de la noia palestina a dins la barqueta i ella hi va caure a sobre. Al meu fill li van caure les ulleres al mar quan el van empènyer a dins. Durant una estona ens van remolcar amb una corda en direcció a Turquia i després vam veure com tallaven la corda i el vaixell grec ens abandonava enmig de la foscor i s’allunyava. Hi havia moltes onades: ens pensàvem que ens moriríem”.

Cargando
No hay anuncios

Les dues ONG van rebre la trucada d’auxili i van donar la posició del bot als guardacostes turcs, que els van rescatar a quarts de cinc de la matinada. “Hi va haver un moment que volia tirar-me al mar: algú hauria d’investigar per què un país europeu va estar a punt d’ofegar-nos”, rebla la dona.

Grècia ho nega tot

“Les autoritats gregues ho neguen però cada cop s’acumulen més evidències que els guardacostes abandonen sistemàticament al mar migrants en aquests bots salvavides”, explica un investigador del col·lectiu grec Disinfaux, que ha estudiat desenes de casos com aquest. Entre ells, un de publicat al diari grec Efsyn, en què es veu el número de sèrie del bot salvavides, que mostra que és fabricada a Grècia. “Hem comprovat desenes de casos, amb geolocalitzacions i anàlisis forenses de les imatges, a més dels testimonis dels refugiats. Al principi teníem dubtes de si era propaganda turca, i sabem que tant Grècia com Turquia menteixen, però ara és clar que això està passant. No ho fan amb tothom però crec que la política és la de «fes-ho si pots»: si no hi ha testimonis, si no veus càmeres. En veiem casos cada setmana a tot l’Egeu, no passa només en algunes illes”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

En la majoria de casos que s’han documentat els guardacostes grecs intercepten les pasteres al mar, fan pujar la gent als seus vaixells i després els porten fins a prop de la costa turca, on els abandonen en aquests bots.

Però, com li va passar a la mare siriana, també hi ha els que havien arribat a trepitjar terra grega i han estat deportats després. Ho va documentar el portal d’investigació Belling Cat, reconstruint una d’aquestes expulsions en calent amb bots salvavides el 29 d’abril, quan 22 refugiats van ser retornats al mar pels guardacostes grecs des de l’illa de Samos. També se’n va fer ressò al juny el diari Der Spiegel, que va documentar amb imatges i testimonis una altra deportació des de Samos el 13 de maig. L’ONG noruega Aegean Boat Report va comptabilitzar-ne fins a 23 casos entre el 23 de març i l’11 de juliol, i després n’ha documentat més, l’últim aquest mateix dijous, quan els guardacostes turcs van recuperar 83 persones en tres bots salvavides. També hi ha indicis que els guardacostes grecs aturen les embarcacions i els trenquen el motor o rebenten els dipòsits de combustible i deixen les pasteres a la deriva. Ho han documentat en un extens informe els voluntaris del Centre Legal de Lesbos.

Totes les fonts indiquen que van començar a veure aquesta pràctica el març passat, coincidint amb la crisi entre Grècia i Turquia quan el govern de Recep Tayyip Erdogan va anunciar l’obertura de les fronteres per deixar passar els refugiats cap a Europa. Grècia va reaccionar amb un fort desplegament militar i policial a la frontera terrestre del riu Evros, que va ser avalat pels responsables de la Comissió Europea com “l’escut” d’Europa, i també suspenent el dret de demanar asil al país, cosa que contravé el dret internacional.

Cargando
No hay anuncios

Cauen les arribades

Però, tot i que el sistema d’asil va tornar a funcionar oficialment des de l’1 d’abril, les arribades de pasteres a les illes no s’han reprès: si al gener van arribar a les illes 3.136 persones, aquest juliol s’han registrat 317 arribades. El govern del conservador Kiriakos Mitsotakis, que va guanyar les eleccions fa un any superant Syriza, diu que això és gràcies a la seva política de “vigilància agressiva”, sense donar-ne més detalls. Les persones que són deportades no consten en les estadístiques oficials.

Alarm Phone va rebre el 9 d’agost una trucada d’auxili en què els comunicaven que hi havia fins a 80 persones en diversos bots salvavides que havien estat abandonats al mig del mar per guardacostes grecs.

Cargando
No hay anuncios

“Sense motor ni rems, no es podien moure, vam avisar els guardacostes turcs de la seva ubicació i els vam dir que esperessin el rescat”, explica Lorenz, activista de l’organització que ajuda embarcacions d’immigrants en perill arreu del Mediterrani, des de Gibraltar fins a l’Egeu. “Cada vegada en veiem més casos. Que els guardacostes grecs abandonin gent al mig del mar és un pas més en l’escalada de violència contra els immigrants per part dels governs europeus. Està clarament documentada per persones, organitzacions i mitjans, i les proves gràfiques són contundents. És evident que Frontex [l’agència europea de protecció de fronteres] ho ha de saber, però Europa calla. Se sap que això està passant però l’opinió pública i les autoritats ignoren les denúncies”, alerta l’activista.