Grècia: la recepta de l’austeritat ha escanyat els de sota

BarcelonaEl 20 d’agost Grècia deixarà de dependre de la voluntat dels creditors que durant vuit anys li han exigit “sacrificis” a canvi d’un finançament que l’ha convertit en el país més endeutat d’Europa. La sortida del “memoràndum” acordada amb els socis europeus la setmana passada no posa fi a l’austeritat: el govern d’Alexis Tsipras, de Syriza, encara ha de fer algunes de les retallades a què s’ha compromès i els homes de negre continuaran visitant Atenes cada trimestre per assegurar-se que l’estat no s’afluixa el cinturó. Per garantir que Grècia pagarà el deute vigilaran que els pressupostos públics mantinguin un superàvit primari (sense comptar el pagament dels interessos) del 3,5% del PIB fins al 2022, i de més del 2% fins al 2060. En el cercle viciós de l’endeutament (demanar préstecs per pagar els anteriors), el deute grec equival al 180% de la riquesa del país. Els grecs que neixen avui arriben al món “devent” 30.000 euros per cap. I malgrat que alguns indicadors econòmics apuntin que la caiguda lliure s’ha frenat, el llast és pesant.

“Ara no costa tant trobar feina, però guanyo menys de tres euros l’hora”, explica l’Anastàsia, estudiant d’història que treballa de cambrera en un cafè del centre d’Atenes. L’atur oficial és del 20% (43% entre els joves), però els que tenen feina tampoc es poden considerar privilegiats: segons les dades de la Seguretat Social grega, tres de cada deu treballadors en actiu ho són a temps parcial i guanyen un sou mensual brut de 389,65 euros de mitjana. Els que treballen a jornada completa guanyen 1.152,19 euros bruts. El salari mínim ha baixat dels 700 euros el 2010 a 482.

Els pensionistes no estan en una situació millor: el govern prepara per a l’any que ve la catorzena retallada de les pensions en 8 anys , per a uns jubilats que ja han vist caure els ingressos a la meitat. El resultat és que el 45% reben una prestació de menys de 655 euros, és a dir, per sota del llindar de la pobresa. I la meitat de les famílies tenen en la pensió dels avis la principal font d’ingressos. I això que els pensionistes n’han sortit menys malparats que els joves i els aturats.

Al llindar de la pobresa

Després de rebre un finançament de 275.000 milions d’euros dels socis europeus i del Fons Monetari Internacional (que va deixar d’abocar diners a Grècia argumentant que el seu deute era impagable), el 2016 els treballadors i les classes mitjanes de Grècia eren més pobres. L’any passat el país se situava a la cua dels 28 en l’Índex de Justícia Social de la Unió Europea, de la fundació Bertelsmann Stiftung. La població en risc de caure en la pobresa o l’exclusió social es va disparar fins al 35,6%, només per darrere de Romania i Bulgària. La pobresa infantil afecta un de cada quatre menors grecs.

La privatització del patrimoni públic ha sigut una altra de les grans receptes de la troica : com recorda el politòleg Michel Vakaloulis, “l’estat continua malvenent per quatre xavos les empreses públiques: després dels quinze millors aeroports del país, encara s’ha de privatitzar l’empresa de ferrocarrils nacional, la companyia elèctrica estatal i el port de Tessalònica”.

L’economista Leonidas Vatikiotis calcula que la despesa sanitària pública ha caigut un 41% en els tres anys de Syriza al govern. Però el sistema sanitari continua arrossegant els vells problemes: el 2015 Grècia era el segon país de la UE que gastava més en medicaments, però molt poc en medicina preventiva (26,2 euros per persona a l’any, mentre que la mitjana de la UE és de 75,8 euros). En el període del rescat el percentatge de grecs que no podien obtenir assistència mèdica pel seu cost s’ha duplicat. La crisi ha fet disparar les taxes de suïcidis, mortalitat infantil i malalties mentals (sobretot la depressió). Però no hi ha mal que per bé no vingui: la recessió ha reduït els morts per accident i la incidència de les malalties respiratòries, perquè ha caigut el consum de tabac.

El finançament públic del sistema educatiu ha caigut un 24% en els tres anys de Syriza al govern: s’han tancat 300 escoles i instituts, però hi ha més alumnes que abans de la crisi. I serveix de ben poc invertir per formar els joves: 250.000 llicenciats han emigrat, d’un país de poc més de 10 milions d’habitants.

Els rescats es van justificar argumentant que calia posar remei als problemes estructurals de l’estat grec: la corrupció, el clientelisme i el frau fiscal. El resultat és que no ha canviat res d’això, i el cost l’han pagat els de sota.