Cops de porra i gasos lacrimògens per barrar el camí cap als EUA

BarcelonaCops de porra i gasos lacrimògens. És el que s’han trobat aquests dies els migrants hondurenys que intentaven avançar per l’Amèrica Central en una nova caravana organitzada per superar les fronteres fins als Estats Units. Són uns nou mil, que van sortir la setmana passada de la ciutat de San Pedro Sula, al nord d’Hondures, i pretenien entrar als Estats Units coincidint amb la investidura del demòcrata Joe Biden, dimecres. El grup va travessar sense documents entre divendres i dissabte el pas fronterer d’El Florido per entrar a Guatemala. Aquest dilluns, les autoritats de Mèxic tancaven la frontera per assegurar-se que no la creuaran.

La caravana s’havia dividit, i unes sis mil persones havien quedat aturades a Chiquimula, a uns 200 kilòmetres de la Ciutat de Guatemala, on la policia i també l’exèrcit del país llatinoamericà va utilitzar, de nou, la força per dissoldre la multitud. Els altres tres mil s’havien dispersat: alguns per continuar avançant, altres per tornar cap a casa. “No tenim menjar, ni aigua i hi ha centenars de criatures, dones embarassades, nadons... i no ens deixen passar”, deia a Reuters un dels migrants bloquejats, que només volia identificar-se amb el nom de Pedro.

Elena Sánchez, investigadora d’immigracions de CIDE, explica a l’ARA des de Ciutat de Mèxic que la repressió respon a la política dels Estats Units d’exigir als països centreamericans que controlin les seves fronteres. “Aquest control s’ha convertit en una batalla contra la població que intenta creuar-les i el nivell de violència no para d’augmentar, com hem vist també al sud d’Europa. La diferència és que aquí són famílies senceres amb moltes dones i criatures, i la policia no fa cap distinció”. Tot i que la investigadora no nega que la perspectiva d’un canvi de polítiques a la Casa Blanca ha generat expectació, considera que la clau són els factors d’explusió: “entrevistant migrants t’adones que són molt pocs els que decideixen tornar a casa quan es troben les fronteres tancades, i la majoria es queda a Mèxic o a Guatemala, perquè per ells no és una opció tornar a Hondures o al Salvador, on es moren de gana o els assassinen”.

Si la situació de violència i pobresa a l’Amèrica Central ja era greu, en els últims mesos ha empitjorat amb l’impacte social i econòmic de la pandèmia i dels huracans Eta i Iota, que van afectar la regió al novembre. L’atur i la violència de grups criminals són els problemes estructurals que expliquen l’èxode des d’Hondures, un país de 9,5 milions d’habitants amb un deute extern de 11.000 milions de dòlars. Amb la pandèmia i les tempestes s’han perdut un milió de llocs de treball el 2020 i el 70% de la població viu en situació de pobresa. Entre 100 i 150 hondurenys marxen cada dia del país per emigrar als EUA, on molts tenen familiars. La inestabilitat política és una altra de les causes del fenomen migratori al país centreamericà. Des de la fi de les dictadures militars, fa més de quaranta anys, Hondures no ha pogut assolir una democràcia estable i neta de corrupció.

L’adeu de Trump

El propòsit de la caravana era arribar al país nord-americà coincidint amb la investidura presidencial de Joe Biden, que ha promès canvis en la política migratòria. Una de les primeres mesures que prepara la nova administració és la regularització dels 11 milions de persones que viuen als EUA sense permís de residència.

En les últimes setmanes Biden ha situat com a prioritat revertir les polítiques restrictives en matèria d’asil que ha imposat Trump, i que obliguen els centreamericans a esperar a Mèxic la resolució de les seves peticions s’asil, però ha advertit que crear un nou sistema “trigarà mesos”.