Lula continuarà a la presó després de la guerra judicial per alliberar-lo
En una jornada caòtica, un jutge de guàrdia emet dos ‘habeas corpus’ per excarcerar l’expresident
São PauloL'expresident del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, condemnat a 12 anys i un mes de reclusió per corrupció, ahir va estar a punt de ser excarcerat, en una decisió que hauria tingut un impacte directe en les presidencials de l’octubre. Però el segon 'habeas corpus', expedit per un jutge de segona instància, que li concedia la llibertat condicional i que contradeia la revocació del primer 'habeas corpus' dictada per un altre magistrat poc abans, no va arribar a ser executat. Lula continuarà doncs a la presó, mentre encara és un dels favorits per a les eleccions de l'octubre.
Enmig d’un terrabastall polític i judicial sense precedents, el relator de l’operació Lava Jato –la macrooperació que investiga el desviament de fons a la petroliera estatal Petrobras per la qual Lula ha sigut condemnat– va entrar en acció per frenar l’alliberament de Lula. D’aquesta manera, durant unes hores es va confirmar com a inamovible el règim de reclusió a què està sotmès l’expresident des del 7 d’abril a la seu de la Policia Federal a la ciutat de Curitiba.
L’episodi d’ahir va tenir lloc en un dels dos mesos de l’any en què la justícia brasilera, incloent-hi el Tribunal Suprem, s’atura. Tot el que va passar és absolutament inesperat i escenifica que el poder judicial no està exempt de la polarització del país al voltant de l’empresonament de Lula. A primera hora de la tarda Rogerio Favreto, el jutge de segona instància que estava de guàrdia en el tribunal de Porto Alegre on Lula va ser condemnat, va acceptar la petició d’'habeas corpus' presentada divendres per tres diputats del Partit dels Treballadors (PT), i va ordenar alliberar Lula “urgentment durant aquest diumenge”.
Favreto, que va estar afiliat al PT durant 20 anys, justificava la decisió indicant que la precandidatura de Lula a les presidencials de l’octubre, en què continua encapçalant tots els sondejos, era un fet nou que canviava la condició del pres, a qui els mitjans de comunicació voldrien entrevistar.
El jutge de primera instància Sérgio Moro, que va instruir la causa i que és un ídol nacional dels sectors més reaccionaris del país, va interrompre les vacances per emetre una resolució en què es mostrava en contra de l’aplicació de l’'habeas corpus' dictat per Favreto. La Fiscalia va avisar que hi recorreria. Favreto, no obstant, es va mostrar irreductible.
La postura de Moro davant d’una resolució d’una instància superior va encendre els ànims del PT, que fa anys que acusa el jutge de parcialitat i de persecució política contra la formació.
Però qui va decidir que Lula continués empresonat no va ser Moro sinó l’entrada en escena d’un altre jutge de segona instància. João Pedro Gebran Neto, que és el relator del cas Lava Jato, va imposar la jerarquia i va determinar que no s’executés l’'habeas corpus'. Tot semblava una tempesta d’estiu, curta però intensa, quan Favreto va emetre un segon 'habeas corpus', que és el que estava vigent en el moment de tancar aquesta edició.
La jornada d’ahir evidencia que el PT continua aferrant-se a la figura de Lula com a candidat a les presidencials, amb l’aval que suposa que, malgrat que fa tres mesos que està empresonat, continuï encapçalant totes les enquestes. Al marge d’intentar aconseguir la seva llibertat a través d’'habeas corpus' presentats en segona instància i al Suprem, el partit de Lula té un altre front obert a la justícia electoral, on intenta que s’aixequi la inhabilitació que pesa sobre el carismàtic líder, de 72 anys, per haver sigut condemnat en ferm per corrupció, en aplicació de la llei de fitxa bruta que el mateix PT va promoure quan Lula era a la presidència.