PRÒXIM ORIENT
Internacional26/11/2018

“A Hebron no ens enfrontàvem amb terroristes sinó amb nens”

L’ONG israeliana Breaking the Silence dona veu als soldats

Eugeni Garcia Gascón
i Eugeni Garcia Gascón

JerusalemCinquanta anys després de l’establiment del primer nucli jueu al centre d’Hebron, l’abril del 1968, després de la guerra del 1967, una part considerable del barri antic ha esdevingut fantasmagòrica, ocupada per desenes de soldats fortament armats. Tot i que Israel diu que el seu exèrcit és “el més moral del món”, els testimonis de soldats i oficials que de tant en tant alcen la veu és ben diferent.

El sergent D. va servir a Hebron el 2015, on tenia a càrrec seu un comando que va ser molt actiu després que milicians palestins segrestessin tres joves colons israelians i els matessin prop d’Hebron. D. va començar a fer-se preguntes quan va abandonar l’uniforme i el seu germà petit es va enrolar a l’exèrcit. D., que estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, es va dir que no volia que el seu germà repetís la seva experiència i va entrar en contacte amb Breaking the Silence. Ara treballa per a l’ONG israeliana, que avui ha fet pública l’última contribució: un llibret que recull declaracions de 48 militars de diferent graduació, alguns dels quals encara en servei, destinats a Hebron entre el 2011 i el 2017.

Cargando
No hay anuncios

Les seves paraules revelen la situació del dia a dia als carrers de la ciutat i la violència, de vegades soterrada i de vegades explícita, entre soldats, colons jueus i palestins, sovint nens i joves.

“Quan el meu germà em va dir que anava destinat a Hebron vaig saber immediatament que passaria pel mateix procés que jo”, diu. “A Hebron no ens enfrontàvem amb terroristes sinó amb nens, i hi havia molta violència. També hi havia la violència dels colons que buscaven la revenja dels palestins. En més d’una ocasió els soldats havíem de protegir els palestins dels colons. Els colons ens escridassaven i ens deien nazis. Llavors recordava les converses que havia tingut amb la meva àvia, que era una supervivent de l’Holocaust, i les coses que jo veia a Hebron eren les mateixes que havia sentit dir a la meva àvia”.

Cargando
No hay anuncios

Un dels oficials, un tinent només identificat amb la lletra I., que actualment estudia a la Universitat de Tel Aviv, explica algunes de les experiències per les quals va passar l’any 2014. Per a I., Hebron és “un símbol dels excessos que comporta l’ocupació militar de Cisjordània”, “una ciutat on s’estan observant canvis ràpids deguts a la permanent expansió de les colònies” que hi ha al centre i a la rodalia de la ciutat.

El tinent I., ros i amb barba a la moda, parla assegut a l’altra banda d’una taula col·locada al centre del menjador, a les oficines de Breaking the Silence de Jerusalem, acompanyat per un sergent en la mateixa situació i per dos membres de l’ONG, que avui publica el seu quart llibre de testimonis de soldats. El primer va aparèixer el 2004 i tots quatre han tingut un considerable ressò dins i fora del país. L’acurada i contrastada feina de denúncia de Breaking the Silence ha fet que el govern de Benjamin Netanyahu consideri que el grup està format per “traïdors que treballen per als enemics d’Israel”.

Cargando
No hay anuncios

Testimonis en primera línia

“Les coses canvien molt ràpidament a Hebron”, recalca el tinent. “Abans es considerava que aquesta ciutat era el lloc més extremista i radical de Cisjordània, però amb aquest govern ha canviat el punt de vista de molts israelians. El govern de Netanyahu ha mirat de presentar una situació normalitzada d’Hebron i crec que ho ha aconseguit”.

Cargando
No hay anuncios

“Una vegada vaig preguntar a un dels meus soldats què sentia després d’haver disparat al genoll d’un palestí”, explica D. “Els colons ens invitaven a casa seva. Un colon va regalar un matxet al soldat que havia disparat al genoll del palestí i l’exèrcit li va lliurar un diploma de felicitació, encara que el palestí no representava cap perill per a ningú”.

Els dos joves comparteixen les experiències viscudes a Hebron amb els seus amics. Les reaccions dels amics estan polaritzades. Alguns els donen suport, mentre que d’altres són molt crítics i haurien preferit clarament que no revelessin el que van viure a la ciutat més controvertida de la Cisjordània ocupada.