El Hirak del Rif, la revolta clandestina

Al Hoceima (marroc)Més de dos anys després de l’inici de la repressió contra el Hirak, el moviment de protesta de la regió marroquina de Rif, als carrers d’Al Hoceima, epicentre de les manifestacions, la tensió encara es podria tallar amb un ganivet. A les carreteres que condueixen a la ciutat, situada al nord-est de país, s’hi troben diversos punts on hi ha controls policials, i la presència de furgonetes i vehicles de les forces de seguretat és robusta. No obstant això, els activistes de la ciutat temen més als invisibles policies de paisà, que són centenars.

“L’altre dia, en aquesta mateixa cafeteria, un borratxo va començar a criticar el rei. Tot d’una, una desena de presumptes clients, es van abalançar sobre ell i el van arrestar”, explica Omar Lemallem, el president l’Associació de la Memòria del Rif. “El 2017 hi havia aquí desplegats uns 20.000 policies. Alguns han marxat, però molts continuen aquí. No els veiem, però sabem que hi són”, afegeix aquest mestre jubilat, mentre xarrupa un cafè en una terrassa del centre.

Milers d’agents

Tenint en compte que la ciutat tot just supera els 100.000 habitants, la proporció de policies destacats respecte a la població autòctona es podria acostar al de regions ocupades militarment, com el Caixmir, a l’Índia. “Ara mateix, és impossible fer qualsevol tipus de protesta aquí. Hi ha tants policies que en qüestió de segons tots acabaríem arrestats”, afirma Samir, un jove de 33 anys que pertany al Hirak. Encara que és molt actiu a les xarxes socials, ha aconseguit evitar la detenció gràcies a extremar les mesures de precaució i a l’ús de noms falsos, com l’atribuït en aquest article.

El Hirak va sorgir de forma casual a finals del 2016, després de l’assassinat de Mohsen Fikri, un humil venedor de peix de 31 anys d’Al Hoceima. La policia li havia confiscat la mercaderia, i a l’intentar recuperar-la va ser triturat dins d’un camió d’escombraries. La dramàtica història va galvanitzar la joventut d’una regió amb una llarga història de conflictes amb el govern marroquí, raó per la qual ha estat marginada durant dècades en els plans d’inversió estatal. Els dies següents, milers de persones es van manifestar pacíficament contra les humiliacions de les autoritats.

Amb el pas de les setmanes, aquelles protestes espontànies amb un ampli suport social es van transformar en un potent moviment capaç d’articular les demandes socials de la regió. Per exemple, entre les seves peticions figurava la construcció d’un hospital, la desmilitarització de la regió vigent des de la revolta del 1958, i la creació d’escoles i universitats. El maig del 2017, després d’uns quants mesos de mobilitzacions, el règim va llançar una campanya de repressió que va acabar amb l’arrest de centenars de persones. Els principals líders del Hirak, com Naser Zefzafi, van ser condemnats per “sedició” a penes de fins a 20 anys de presó.

“El Hirak no ha desaparegut. No podem fer actes públics, però mantenim una organització clandestina”, comenta Samir en un lloc allunyat d’orelles indiscretes. “Ens organitzem en cèl·lules d’unes 10 o 15 persones. Només s’hi pot entrar a través de forts llaços de confiança. Ens reunim regularment i compartim lectures i discussions”, afegeix aquest jove, amb formació universitària i que es dedica al comerç.

El seu objectiu és anar estenent aquestes cèl·lules en el si de la societat rifenya, no només a Al Hoceima, per disposar d’una “organització preparada” quan el context canviï i aparegui una oportunitat, com va ser la Primavera Àrab a Tunísia. El pla és poder constituir un partit polític sobre la base d’aquests grups clandestins tan aviat com es produeixi una liberalització política al país. El moviment de protesta compta amb un important actiu per donar a conèixer la seva causa en l’àmbit internacional: una diàspora molt compromesa d’uns dos milions de persones. A través de pàgines web com Courrier du Rif exposen a les xarxes socials informacions sobre la repressió de les autoritats i les accions de suport al Hirak al continent europeu.

A causa de l’assetjament policial, és impossible mesurar el grau de suport al Hirak a Al Hoceima, però sembla molt elevat. “La majoria de la gent els dona suport, potser amb l’excepció de la gent cooptada pels partits polítics marroquins. Però fixa’t que fins i tot aquests polítics d’aquí no s’atreveixen a parlar malament del moviment en els discursos que duen a terme”, assenyala Lemallen. No sembla que tan sols amb la repressió en aquesta regió d’esperit independent es pugui posar fi a la revolta del Rif. Hi haurà Hirak per molt de temps.