Ajornat fins al 7 de setembre el judici a l'exdictador txadià Habré

DakarEl judici al Senegal contra l'exdictador txadià Hissène Habré ha estat ajornat fins al 7 de setembre perquè els seus nous advocats, designats avui d'ofici pel tribunal, puguin preparar la defensa de l'exmandatari, acusat d'ordenar l'assassinat de 40.000 persones.

En el segon dia de judici, els advocats d'Habré –que no reconeix la legitimitat del procés– s'han tornat a negar a comparèixer a la sala, per la qual cosa el tribunal ha decidit designar tres lletrats del torn d'ofici per defensar-lo.

Els seus nous defensors han sol·licitat un termini de 45 dies per preparar el cas i, malgrat les reticències de la Fiscalia i de l'oposició de les víctimes, el tribunal especial creat a Dakar ha acordat concedir-ho perquè així ho preveu la legislació senegalesa.

Habré està acusat de ser responsable de 40.000 assassinats polítics i de dirigir un programa sistemàtic de tortures que va afectar 200.000 persones durant el seu mandat al capdavant del Txad, entre el 1982 i el 1990.

L'advocat de les víctimes, William Bourbon, ha advertit que retardar el judici afavoreix l'acusat, que "està fent tot el possible per evitar enfrontar-se" amb els damnificats. "El judici no ha de ser segrestat per Habré", ha advertit Bourbon, que ha opinat que, si Habré manté la mateixa actitud adoptada des del començament del judici, no serveix de res ajornar 45 dies el procés.

Per la seva banda, el fiscal també ha mostrat la mateixa preocupació que les víctimes, encara que ha recordat que el tribunal té l'obligació de concedir una moratòria davant d'una petició de la defensa per garantir un procés "imparcial i transparent".

Els partidaris de Habré han acollit amb satisfacció la decisió del tribunal i han dedicat al seu líder uns aplaudiments quan ha sortit de la sala, escortat per agents penitenciaris. En arribar al tribunal, Habré ha mostrat una postura molt menys bel·ligerant que la d'ahir, quan va acusar els jutges de ser "funcionaris nomenats per polítics traïdors" i "agents de l'imperialisme".

Després de negar-se a participar en la primera sessió del judici, el president del tribunal va ordenar que avui fos portat a la sala a la força pels agents penitenciaris, i ha estat tota l'estona callat.

L'organització Human Rights Watch (HRW), que ha assessorat les víctimes en la seva lluita per portar Habré davant la justícia, ha lamentat l'ajornament d'aquest judici, el primer en la història en què un dictador africà és jutjat per un tribunal d'un altre país del continent a instàncies de les seves pròpies víctimes. "És una decepció però, encara que sigui avui, demà o en 45 dies, les víctimes continuaran aquí per seguir amb el procés", ha assegurat a l'agència Efe el portaveu de HRW, Reed Brody.

"Fa més de 15 anys que esperem aquest judici, de manera que no ens importa esperar 45 dies més si ho considera imprescindible el tribunal a fi de garantir la imparcialitat del procés", ha afirmat una víctima del règim de Habré, Abdourahmane Guèye.

Hissène Habré va ser enderrocat el 1990 per l'actual president del Txad, Idriss Déby Itno, i des de llavors ha viscut exiliat al Senegal, on va ser posat sota arrest domiciliari el 2005 i empresonat el 2013 pels crims presumptament comesos durant la seva dictadura.

El govern de Habré va sustentar el poder en un règim de terror dirigit contra la població civil, especialment al sud del país (1983-1985), i contra diverses ètnies àrabs com els Hadjerai (1987) i els Zaghawa (1989-1990). Aquest mes de març, un tribunal txadià va condemnar per tortura 20 alts càrrecs de l'aparell de seguretat de l'exdictador que, juntament amb l'executiu del Txad, hauran de pagar 125 milions de dòlars per compensar més de 7.000 víctimes de la repressió.