Internacional27/11/2018

El màxim històric d'emissions del 2017 allunya més que mai la fita de l'Acord de París, alerta l'ONU

Els estats haurien de triplicar els compromisos actuals per evitar el pitjor del canvi climàtic

Sònia Sánchez
i Sònia Sánchez

BarcelonaL'ONU ha confirmat aquest dimarts els pitjors pronòstics. Avui som més lluny que mai de la possibilitat de complir l'Acord de París contra el canvi climàtic, que reclama mantenir l'escalfament global per sota dels 2º. I és que, després de tres any estancades, les emissions de CO2 van tornar a pujar el 2017 i els gasos d'efecte hivernacle van assolir el seu màxim històric. I encara seguirà pujant el 2018, d'acord amb les previsions internacionals.

Segons els càlculs de l'ONU, els compromisos actuals dels governs estatals s'haurien de triplicar abans del 2030 per poder evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

L'any 2030 les emissions globals haurien de ser entre un 25% i un 55% més baixes que les del 2017 si es vol mantenir l'escalfament global per sota dels 2º, diu l'ONU, però l'anàlisi de les tendències actuals i també dels compromisos presentats pels estats conclou que el 2030 ni tan sols s'haurà arribat al pic màxim d'emissions mundials, i encara menys el 2020, que és quan ho haurien de fer.

Cargando
No hay anuncios

Amb els compromisos que ara hi ha sobre la taula, l'ONU preveu que la temperatura de la terra augmenti almenys 3º a finals d'aquest segle, en comparació amb l'era preindustrial. De fet, les estimacions de l'ONU s'han vist agreujades pel recent informe de l'IPCC (el grup de científics climàtics més important del món) que cridava a actuar perquè l'escalfament global no pugi dels 1,5º.

Amb el nou estudi de l'IPCC a la mà, les previsions de l'ONU són encara més pessimistes i reclamen més esforç de reducció de les emissions per poder complir els objectius de París.

Cargando
No hay anuncios

L'informe admet que la pujada del 2017 de les emissions ha estat una galleda d'aigua freda sobre les esperances generades en el període 2014-2016, quan, malgrat el creixement econòmic mundial, les emissions de CO2 per la crema de combustibles fòssils, ciment i altres processos industrials es van mantenir estables i semblava que havien arribat al màxim. Però aquestes emissions en concret van créixer un 1,2% el 2017, a causa, diu, del creixement econòmic i d'una ralentització en la reducció d'algunes energies brutes com el carbó.

Cargando
No hay anuncios

Aquest nou informe de l'ONU sobre la bretxa d'emissions (que és la diferència entre la previsió del nivell d'emissions que hi haurà el 2030 i el que hi hauria d'haver) és un toc d'atenció als estats i una pressió afegida per a la seva trobada el mes que ve a Katowice (Polònia) en la cimera anual de l'ONU sobre el clima. En aquesta conferència, la COP24, s'ha d'aprovar el reglament d'aplicació de l'Acord de París, que entrarà en vigor el 2020.

Un dels punts en l'agenda del COP24 és precisament el debat sobre com i quan els estats han d'incrementar l'ambició dels seus compromisos nacionals, els coneguts com a NDC (National Determined Contributions). "Ara més que mai fa falta una acció urgent i sense precedents de totes les nacions. L'avaluació de les accions per part dels països del G20 indica que això encara ha d'arribar", diu l¡'informe de l'ONU, al·ludint a la reunió de les 20 principals potències mundials a finals d'aquesta mateixa setmana a l'Argentina.

Cargando
No hay anuncios

"Assolir el màxim

Cargando
No hay anuncios

L'any 2015, quan es va aprovar l'Acord de París, els 195 estats que hi participaven van presentar els seus compromisos (el de la UE en conjunt és reduir el 40% de les emissions el 2030 respecte al 1990, per exemple), però l'ONU continua alertant que aquelles xifres no són suficients. Amb tot, els estats no estan obligats a presentar uns compromisos més ambiciosos fins al 2025, cinc anys després que entrin en vigor els que actualment tenen sobre la taula.

"Si bé hi ha hagut un progrés

Però en aquesta COP24 a Katowize es debatrà també si cal exigir (o demanar) uns nous NDCs més ambiciosos abans del 2025, cosa que sembla imprescindible per assolir l'objectiu de mantenir l'escalfament global per sota dels 2º. Aquest debat és el que els negociadors de l'ONU han anomenat el Diàleg Talanoa (que pren el nom de la paraula que utilitzen a les illes Fiji per al seu sistema assembleari de pressa de decisions).