L'hivern: perill de mort per als refugiats

BarcelonaDesprés de sobreviure als horrors de la guerra, a les pasteres i als traficants, els refugiats que arriben a Europa s'enfronten ara a un altre perill mortal: el fred. Criatures, avis i joves ja afronten als Balcans temperatures gèlides durant la nit. Al desembre i el gener, la mitjana cau entre tres i cinc graus sota zero i pot arribar a baixar fins als 20 negatius quan entren els vents de l'Àrtic.

"L'arribada de l'hivern posarà al límit la capacitat d'aquesta gent per sortir-se'n", deia fa uns dies en un comunicat Simon Missiri, director de la Creu Roja a Europa. Els refugiats no estan equipats per a les baixes temperatures, i les ONG amb prou feines arriben a poder-los oferir mantes, capelines, menjar i begudes calentes.

El mal temps no atura les pasteres

El mal temps normalment frena l'arribada de pasteres a Europa, però després d'un estiu amb un flux sense precedents, tot apunta que aquest hivern serà diferent. Tot i els perills del periple fins a Europa, el deteriorament de les condicions de vida als països veïns de Síria, la principal font de sortida de refugiats, continuarà empenyent la gent assumir el risc de marxar. Després de gairebé cinc anys de guerra, les famílies que s'han instal·lat al Líban, Turquia o Jordània veuen com s'esgoten els seus estalvis, noves lleis que els discriminen en l'accés a la feina i episodis de racisme cada dia més freqüents.

L'arribada de la tardor no ha frenat les pasteres: les arribades a Grècia des de Turquia han crescut fins a 7.000 de diàries respecte de les 4.500 que es registraven a finals de setembre, segons les dades de l'Organització Internacional per a les Migracions. Florence Kim, portaveu de l'organització, explica que els fluxos entre Líbia i Itàlia –l'altra ruta marítima, molt més llarga i perillosa– s'han reduït, però "no s'espera una davallada" de les arribades a Grècia, el camí més emprat ara pels refugiats sirans.

Neu sobre les tendes

Els refugiats sirians que viuen en camps al Líban i Jordània afronten un altre hivern fora de casa i en condicions penoses. Els qui s'han instal·lat en campaments no oficials, encara tenen menys assistència. Els dos hiverns anteriors han estat duríssims, amb temporals de neu i vent molt poc freqüents a la regió. Al gener tres refugiats sirians van morir de fred al Líban i al novembre dues criatures també van morir atrapades en el fred.

Quatre milions de Sirians han hagut d'abandonar casa seva fugint de la guerra, i mentre centenars de milers han intentat arribar a Europa aquest estiu, la majoria continuen malvivint als països veïns, mancats de recursos per assistir una població que, cinc anys després, desborda la seva capacitat d'acollida.

Només el 12% dels refugiats instal·lats a Jordània, Turquia o el Líban viuen en camps de refugiats oficials. Segons l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, més d'un milió de sirians al Líban i Jordània viuen en condicions insegures, en tendes o vivendes que no tenen les condicions per suportar l'hivern. Les ONG han començat a distribuir-los lones, gasoil i roba d'hivern, però la manca de recursos, que ha obligat a reduir el programa del Banc Mundial d'Aliments i fa treballar l'ACNUR amb el 41% del pressupost que necessita, dificulta la resposta.

L'impacte dels bombardejos de Rússia

Els bombardejos de l'aviació russa a Síria suposen un avanç de les forces de Baixar al-Assad sobre el terreny i acceleren l'èxode dels civils. Segons fonts de la Unió d'Organitzacions d'Assistència Mèdica Sirianes, almenys 70.000 sirians han abandonat els pobles al sud d'Alep en els últims dies. El doctor Zaidoun Al-Zoabi confirmava a la BBC que molts pobles han quedat deserts. La setmana passada la UE va alertar que l'ofensiva russa a la segona ciutat de Síria suposarà el desplaçament addicional de tres milions de sirians.

Brussel·les intenta que Turquia contingui els refugiats a les portes d'Europa, i està estudiant la petició d'Ankara de tres mil milions d'euros per afrontar al crisi.

Atrapats al fred dels Balcans i l'Europa Central

Els refugiats avancen per la ruta dels Balcans, en els precaris camps de tendes, i molts simplement dormen al ras. Sèrbia només compta amb 800 places en infraestructures preparades per a l'hivern. A Àustria i Alemanya també n'hi ha una gran quantitat que viuen en tendes, després que molts ajuntaments alertin que han esgotat la capacitat d'acollida.