Homes i dones separats per una mampara en un concert a Israel
L’acte amb segregació de sexes va ser organitzat per un ajuntament
JerusalemCentenars de joves jueus van assistir dimecres a la nit a un concert de música pop organitzat per l'ajuntament de la ciutat israeliana d’Afula, a Galilea, amb la peculiaritat que dones i homes estaven separats per una mampara, sense poder establir contacte visual entre ells. La immensa majoria eren joves ultraortodoxos. Les dones eren a l’esquerra de l’escenari i els homes a la dreta.
El concert, que es va desenvolupar amb normalitat, mostra l’empenta de la religió en la societat israeliana. De fet, no és la primera vegada que passa, però aquest cop ha tingut més repercussió en un país on el judaisme és la religió oficial a la pràctica. Polítics de tot l’arc parlamentari no es cansen de recalcar en públic que aquest és un estat jueu abans que un estat democràtic.
En els dies precedents, els tribunals van abordar la segregació dues vegades. Primer un tribunal de primera instància va dictaminar que era il·legal separar homes i dones. Després un altre tribunal va rectificar la decisió inicial i, finalment, quan el concert ja havia començat, el Tribunal Suprem d’Israel va insistir que la separació era il·legal. Aquesta resolució, però, no va tenir cap repercussió sobre el terreny. Homes i dones van veure separats l’actuació musical.
La segregació per sexes és habitual entre els jueus ultraortodoxos. Els jueus més rigorosos fins i tot aparten la vista d’una dona quan caminen pel carrer. El judaisme estableix que l’home ha d’evitar el contacte amb les dones que no són de la família més directa. Naturalment, els jueus laics no ho fan, però els religiosos són cada dia més nombrosos a Israel.
Hi ha línies d’autobusos, especialment les que cobreixen trajectes entre barris ultraortodoxos de Jerusalem i Tel-Aviv, on s’obliga les dones a asseure’s a la part del darrere del vehicle, i els homes a la part del davant. D’aquesta manera, els homes no veuen les dones i en teoria eviten tenir mals pensaments. D’altra banda, les dones jueves poden sentir un home cantar, però els homes no poden sentir la veu d’una dona. Així ho estableixen els rabins perquè consideren que la veu d’una dona també pot conduir els homes a pensaments pecaminosos.
En el concert de dimecres a Afula les dones havien d’entrar per una porta i els homes per una altra. Uns guàrdies, contractats per l’organització, s’encarregaven que cap home o dona no entrés per la porta equivocada. Després cadascú havia d’anar al sector reservat segons el seu sexe.
Abans de començar l’actuació musical va pujar a l’escenari el ministre de l’Interior israelià, l’ultraortodox Aryeh Deri, que va ser saludat com si fos un rei. “Pregunto als homes i les dones que hi ha aquí: ¿algú us ha obligat a separar-vos?”, va dir el ministre dirigint-se al públic. La pregunta s’adreçava en realitat als jueus laics que no eren al concert i que afirmen que la segregació és un cas flagrant de discriminació contra les dones. Els homes i les dones del públic van contestar que havien escollit la segregació per voluntat pròpia, sense que ningú els hi hagués obligat. Aryeh Deri també va aprofitar l’ocasió per titllar els jueus laics d’“arrogants” i de forçar els jueus religiosos a anar per un camí que ells no volen.
Un polèmic petó en una actuació a Dubai
Matt Healy, el cantant del reconegut grup de música britànic The 1975, va desafiar dimecres les lleis que condemnen l’homosexualitat als Emirats Àrabs Units fent un petó als llavis a un jove del públic durant un concert a Dubai. En aquell moment Healy estava cantant la peça Loving someone, que és considerada un himne per la comunitat LGBTQ. Healy va dir des de l’escenari després de fer el petó al noi: “T’estimo, germà. Tots som éssers humans, oi?”.
L’homosexualitat és il·legal a l’emirat àrab i qualsevol manifestació pública d’afecte entre dues persones del mateix sexe és castigada. El cantant va escriure a Twitter després del concert: “No crec que ens deixin tornar pel meu comportament, però no faria res diferent si tornés a tenir l’ocasió de fer-ho”.