Hongria contra el català a la UE

Andorra la VellaL’oficialitat del català a la Unió Europea no forma part dels punts que aquest dimarts es debaten en el primer consell informal d’Afers Generals que se celebra a Budapest sota la presidència hongaresa. Segons l’ACN, l’exclusió d’aquest punt respon a la decisió d’Hongria, que durant aquest semestre és el país que determina l’agenda de les reunions. En la reunió, a més, no hi és present cap comissari de la Comissió Europea, que manté el boicot en les reunions informals pels recents apropaments de Viktor Orbán amb Vladímir Putin.

Segons l’agenda pública de la presidència hongaresa, en el Consell d’Afers Generals informal d’aquest dimarts només s’aborden qüestions vinculades amb el reforç de la competitivitat i el respecte a l’estat de dret. Dins l’apartat de la competitivitat, el govern hongarès també ha introduït un debat sobre el repte demogràfic, però no es fa cap menció al català, al gallec i a l’euskera.

D’aquesta manera, Hongria referma la postura que ja va manifestar el juny passat, poques setmanes abans de prendre el relleu a Bèlgica al capdavant del Consell de la UE. En una trobada amb periodistes celebrada a Brussel·les, l’ambaixador hongarès davant la Unió, Bálint Ódor, va descartar que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula, tot i que tampoc va tancar completament la porta a debatre-la. “Ho farem quan es vegi la necessitat”, va apuntar.

L’acord d’associació, una oportunitat perduda

El català a la UE és reconegut com a llengua de comunicació amb els ciutadans, és a dir, que els catalanoparlants tenen el dret d’adreçar-se a les principals institucions i organismes de la UE (Comissió Europea, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions) en català per escrit i també tenen el dret de rebre una resposta en la seva llengua. A més, tot i no ser llengua oficial, també es tradueixen puntualment al català algunes publicacions i documents oficials de la UE.

Si bé és cert que per aconseguir que el català sigui llengua oficial cal el vot favorable de tots els estats membres, també cal destacar que si Andorra hauria pogut fer valdre l’oficialitat del català a Andorra en l’acord d’associació. El fet que l’acord hagués destacat la importància de la llengua oficial hauria pogut ajudar a atenuar les reticències en contra l’oficialitat del català d’alguns països.

Perquè de fet, la por a acceptar l’oficialitat del català és pel fet que la diversitat lingüística és com una pedra a la sabata. A Europa hi ha 84 llengües i al club de la UE ja n’hi ha 24 d’oficials. El darrer informe de les llengües més parlades a Europa elaborat per Plataforma per la llengua, situa el català com 13a llengua més parlada a Europa amb 10 milions de parlants, el doble del nombre de parlants de finès i el mateix nombre de parlants que el suec. Dos dels països que fins ara havien estat reticents que el català fos oficial. Per tant, els detractors no es poden acollir a l’argument del nombre de parlants. I passaria el mateix en el cas de l’hongarès, que és la 9a llengua més palada amb dos milions i mig per sobre del català.

Per tant, els bastons a les rodes es deuen a la por de crear un precedent i que darrere del català es demani l’oficialitat de llengües considerades “regionals o minoritàries”, és a dir, llengües de segona.

És per això que es veu clar que Andorra ha perdut una oportunitat amb l’acord d’associació, atès que fer valdre la llengua pròpia i oficial hauria pogut ser un argument clau per decantar la balança.