Un 'hospital' per tractar l'estigmatització de l'Ebola al centre de Barcelona

BarcelonaNi és l'Àfrica Occidental ni hi ha rastre d'Ebola, però Metges Sense Fronteres (MSF) han plantat sota l'Arc de Triomf de Barcelona un centre de tractament del virus que a dia d'avui ja ha afectat 18.000 persones. En realitat es tracta d'una exposició per sensibilitzar la ciutadania que, encara que l'estat espanyol hagi quedat oficialment lliure de la infecció i desaparegui dels titulars, la malaltia encara causa estralls a tres països un any després que es produís la primera mort, en un poblat de Guinea Conakry.

Una doble tanca protegeix els vianants de l'hospital de campanya, on el personal sanitari de MSF tracten els malalts infectats. "Imagineu quan una persona en quarantena veu la seva família a distància, sense poder-se tocar ni abraçar", explica David Noguera, portaveu de la campanya #StopEbola, que acaba de venir de Sierra Leone.

La tornada d'aquests metges o infermeres no sempre és fàcil. "L'estigmatització i el rezel encara continua entre l'entorn d'aquests professionals", que són vistos com a potencials perills pel seus companys de feina, adverteix el president de l'organització humanitària a Espanya, José Antonio Bastos. En aquest sentit, el responsable confia frenar "l'onada de pànic i la imatge dramàtica" de l'Ebola amb informació o la visita al centre. Aquí es pot veure de primera mà quines són les mesures de seguretat, els protocols que des de fa anys aplica MSF als centres que gestiona a l'Àfrica i que els ha reportat poc personal infectat.

El centre es divideix en cinc parts. "Són com els que tenim a l'Àfrica", subratlla Noguera. Dues tendes de campanya protegeixen els malalts, que tenen per llits estructures molt simples i per llençols, les robes acolorides africanes. És el lloc on es fan les cures, que a falta de vacuna i altres medicaments es limiten a tractar els símptomes, des de la febre i el dolor d'ossos fins a les nàusees i, sobretot, la deshidratació.

El personal sanitari ha de complir el ritual de vestir-se abans d'entrar al que anomenen la "zona bruta", que és on hi ha els pacients. De dos en dos i apoc a poc, el personal es posa la vestimenta que acabarà cobrint tot el seu cos, amb guants i ulleres per evitar que els fluids del pacient els esquitxin. En acabar, el mateix procés curós i amb ruixats de solucions d'aigua amb desinfectants. A MSF saben que aquesta prevenció és vital, perquè metges i infermeres són la primera barrera, els que passen consulta amb malalts que molts cops no saben si s'han encomanat d'Ebola o tenen altres patologies endèmiques, com la malària, amb qui comparteix alguna simptomatologia.

Aquest és un dels problemes de l'Ebola, que "emmascara" altres patologies amb molta més mortalitat però que queden en un segon pla davant la virulència del nou virus, afirma Bastos. Sobre el terreny hi ha també por. Els tres països més afectats parteixen d'unes infraestructures molt febles que el brot ha acabat de desbordar. Noguera subratlla que l'Ebola acabarà passant factura, per exemple, en els índexs de la salut maternoinfantil, ja que, per una banda, moltes dones s'estimen més parir a casa per evitar quedar aïllades o, per l'altra, els mateixos hospitals no les admeten si presenten vòmits o febres, encara que no hi hagi diagnòstic ferm.

A Barcelona, la mostra també ensenya com es tracten els cadàvers, que és quan el cos té més càrrega viral, o com es desinfecten les cases dels infectats. A més, es pot veure la importància de l'aigua, tant per als professionals sanitaris, que poden arribar a rentar-se les mans "20-25 cops al dia" com per als malalts, que necessiten molts litres al dia, indica Noguera.

L'última part de l'exposició està destinada als "supervivents", que són útils per donar esperança als malalts, però també perquè en ser immunes al virus durant els propers 10 anys es converteixen en agents sanitaris de primer ordre, ja que poden donar escalfor humana, sobretot als nens malalts.

L'hospital estarà obert fins aquest diumenge 14 de desembre.