El còmic Zelensky guanya la primera volta a les presidencials d'Ucraïna

BarcelonaL’actor còmic Volodímir Zelenski, popular per interpretar en una sèrie de ficció el paper d’un mestre que es converteix en cap d’estat, ha estat el guanyador a la primera volta dels comicis presidencials d’Ucraïna de diumenge. Amb la meitat del vot recomptat, Zelenski obtindria un 30,2% dels vots; el president sortint, Petró Poroixenko, un 16,6%, i l’ex primera ministra Iúlia Timoixenko, un 13%, cosa que confirma el que havien apuntat els sondejos a peu d'urna. Com que cap dels candidats obtindria més del 50% dels vots, el duel de la segona volta del 21 d’abril enfrontaria Zelenski i Poroixenko. Segons dades encara provisionals, la participació va ser de prop del 65%.

Timoixenko no reconeixia els resultats dels sondejos a peu d’urna i al vespre va fer una crida als electors perquè anessin a vigilar el recompte. L’ex primera ministra està convençuda que ella és la segona més votada i que l’oficialisme manipularà els resultats per fer passar Poroixenko a la segona volta.

"Comença una vida normal"

Després de votar en un col·legi electoral de Kíev, Zelenski va anunciar que “comença una vida normal, sense corrupció”, i va prometre que si es converteix en cap d’estat anirà a la feina en bicicleta com el president que interpreta a la sèrie de ficció 'Servidor del poble'.

Zelenski, que no té cap experiència política, s’ha beneficiat del vot de càstig d’uns electors que estan cansats de les elits governants i dels seus escàndols de corrupció, de les dificultats econòmiques i del llarg conflicte a l’est del país, que ha deixat més de 13.000 morts. Els detractors de l’actor posen en dubte la seva capacitat per governar, però ell ha assegurat que formarà un equip molt potent per tirar endavant el país. Alguns també qüestionen Zelenski perquè es presentava com a candidat del canvi, però el veuen com una marioneta de l’oligarca Ihor Kolomoiski, enfrontat amb el president sortint, Petró Poroixenko.

Després de fer-se públics els resultats dels sondejos a peu d’urna, Poroixenko va dir a través d’un missatge al Twitter que “les eleccions lliures i democràtiques són un test al nostre europeisme [...], un examen que avui Ucraïna ha aprovat”. 2.300 observadors internacionals supervisaven les eleccions i s’espera que avui presentin un informe. El govern ucraïnès va prohibir la participació d’observadors russos i també va tancar els centres de votació de Rússia.

Durant els 5 anys que Poroixenko, oligarca i magnat de la xocolata, ha portat les regnes del país, s’ha centrat en el conflicte amb Rússia, a qui acusa d’estar al darrere dels rebels de l’est país, enfrontats amb el govern de Kíev. Poroixenko ha aconseguit la independència de l’Església ortodoxa ucraïnesa respecte al patriarcat de Moscou i ha intentat consolidar l’ucraïnès com a única llengua oficial de l’estat. L’oligarca insisteix que només ell pot frenar l’agressió russa.

Un escenari delicat

Ucraïna ha d’aprofundir en les reformes per poder continuar comptant amb les ajudes del Fons Monetari Internacional (FMI), que li ha donat suport durant aquests anys de conflicte armat a l’est del país i de forta recessió econòmica. Segons l'FMI, Ucraïna, amb 44 milions d’habitants, és el país més pobre d’Europa, juntament amb Moldàvia, una altra de les repúbliques exsoviètiques.

Zelenski promet millorar la situació econòmica a través de reformes, canvis en el sistema d’impostos i de crèdits i fent més transparents les lleis del mercat. Pel que fa a la seguretat, les prioritats de Zelenski no són gaire diferents de les de Poroixenko. Tots dos volen restablir la integritat territorial d’Ucraïna i retornar el que anomenen “territoris ocupats”, l’est controlat pels rebels pro russos i la península de Crimea, annexionada a la Federació de Rússia. Tots dos, a més, són partidaris de l’ingrés a l’Aliança Atlàntica.

Amb Zelenski a la segona volta l’espectacle està assegurat i la victòria és una incògnita. Des de la independència d’Ucraïna el 1991 i la desintegració de la Unió Soviètica, el país ha tingut 5 presidents, del qual només un, Leonid Kutxma, va ser reelegit.