El partit pro democràcia de Taiwan agafa volada per les ingerències de Pequín

TaiwanTot just fa un any el futur polític de la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, estava a la ruïna. Havia renunciat al lideratge del seu partit [Partit Democràtic Progressista] després d'haver patit una humiliant derrota a les eleccions regionals, els veterans del partit li desaconsellaven tornar a presentar-se i el seu primer ministre dimitia per competir contra ella a les primàries de la formació.

Ara, amb les eleccions presidencials d'aquest dissabte, Tsai, de 63 anys, ha protagonitzat una remuntada que semblava impossible fa només uns mesos. El seu èxit el pot agrair a la Xina: la bel·ligerància indiscutible del país veí respecte a Taiwan, d'acció i de paraula, ha donat un nou vigor a la seva campanya, com també ho han fet les protestes a Hong Kong per la constant amenaça xinesa a l'autonomia de l'antiga colònia britànica.

De fet, Tsai i els seus partidaris invoquen regularment el conflicte a Hong Kong com a prova de per què Taiwan, una regió insular que ha sigut independent de facto des del 1949, no pot simplement cedir a les exigències unionistes de la Xina.

En un míting davant d'un estadi ple de gom a gom a la ciutat de Nova Taipei, Tsai va reclamar el paper de Taiwan com a "far de democràcia" respecte a les pressions d'un govern autoritari xinès que busca llastrar-la. "Sabem la responsabilitat que tenim, Taiwan és a la primera línia", va proclamar.

Per a Pequín, un segon mandat de quatre anys de Tsai suposaria un rebuig a l'estratègia de pressió que ha exercit sobre Taiwan des que la presidenta va ser elegida, l'any 2016. A més, l'aclaparadora victòria de l'oposició democràtica a les eleccions locals de Hong Kong, el novembre passat, només fa que emfatitzar el fracàs de la política xinesa respecte a aquestes regions autònomes.

Segons sembla, el somni d'una Xina unida que promulga el líder del país, Xi Jinping, no resulta gaire atractiu per als ciutadans quan se'ls dona la possibilitat de votar. Una enquesta anual del govern de Taiwan va revelar que només l'1% dels taiwanesos estaven a favor de la unificació "com més aviat millor".

Ingerències del govern xinès

La Xina, per descomptat, ha intentat interferir en les eleccions a Taiwan des que l’antiga colònia japonesa va assolir la democràcia, després de dècades de govern autoritari de les forces del Kuomintang de Chiang Kai-shek, arribades a l'illa l'any 1945. En la campanya actual, la Xina ha fet més que mai per deixar clares les seves preferències i, segons diuen els crítics, per generar polarització entre els 23 milions de persones que viuen a Taiwan.

Des que Tsai va prendre possessió del càrrec el maig del 2016, la Xina s'ha negat a col·laborar amb el seu govern. Per contra, Pequín ha acusat Tsai de "dividir" la Xina i l'ha amenaçat amb al·lusions no massa encobertes d'una possible intervenció militar. També ha restringit els vincles econòmics i culturals entre l'illa i el continent, inclòs el flux de turistes, amb l'esperança de minar el seu suport polític.

Alhora, el govern xinès va oferir incentius a les empreses taiwaneses i suport als seus opositors polítics, inclòs el Kuomintang, en un desplegament tàctic que els funcionaris i analistes han descrit com a esforços encoberts per difondre la desinformació i contrarestar l’administració de Tsai.

La posició de Xi Jinping va quedar palesa durant un discurs el gener passat, en què va declarar que la unificació entre la Xina i Taiwan era "la gran tendència de la història" i va prometre un model similar al "d'un país, dos sistemes" que regeix les relacions amb Hong Kong.

Però precisament molts taiwanesos han simpatitzat amb els opositors de Hong Kong: els han ofert suport moral i, en alguns casos, suport material. Per a alguns manifestants hongkonguesos que han sigut arrestats, Taiwan s'ha convertit en un santuari envers un sistema judicial xinès que consideren injust.

L'últim vídeo de campanya de Tsai advertia que la fórmula de Xi Jinping havia fallat a Hong Kong, especialment pel que fa als joves. "A pocs centenars de quilòmetres, són innombrables els joves arrestats, tancats, maltractats, desapareguts", diu el narrador. "Des del principi, la fórmula un país, dos sistemes ha sigut una dictadura".

Copyright The New York Times