La imparcialitat del jutge que va empresonar Lula, sota sospita

La difusió de converses entre el magistrat i la fiscalia comprometen l’ara ministre de Bolsonaro

El ministre de Justícia brasiler, Sérgio Moro, ahir en una roda de premsa.
Joaquim Piera
10/06/2019
2 min

São PauloLa teoria conspiratòria de l’esquerra brasilera que la macroinvestigació de corrupció, coneguda com a operació Lava Jato, tenia com a principal objectiu evitar que Lula da Silva participés en les presidencials del 2018 ha guanyat ara un argument de pes. Una investigació periodística de The Intercept ha revelat converses de Telegram durant tres anys, del 2015 al 2018, entre el fiscal Deltan Dallagnol i el jutge Sérgio Moro, que va instruir la primera fase de l’operació Lava Jato des del seu inici, el 2013, i va condemnar, entre d’altres, Lula da Silva. El material difós posa en dubte la parcialitat del magistrat, ara ministre de Justícia amb Jair Bolsonaro.

Les filtracions són un autèntic Brasilgate, un terratrèmol jurídico-polític de conseqüències ara mateix incalculables, que poden fer replantejar, per part del Suprem, condemnes de desenes de polítics, com Lula da Silva, empresonat des de l’abril del 2018. El cas, igualment, pot escurçar la carrera política de Moro, que és el ministre més ben valorat del govern d’extrema dreta.

L’actuació coordinada que reflecteixen les filtracions entre el jutge i la fiscalia, més enllà de les audiències i les interlocutòries, contradiu el principi d’imparcialitat del magistrat i dinamita la narrativa dels autors de la Lava Jato que l’operació no té cap biaix ideològic. La Constitució brasilera, a diferència de l’espanyola, estableix que el magistrat instructor també farà el judici, per això li prohibeix que col·labori amb la fiscalia, per evitar la indefensió de l’acusat. Les converses ara publicades mostren com Moro passa diverses proves al fiscal (una de clau, sobre la qual es va fonamentar l’acusació que Lula va rebre un apartament de la constructora OAS), l’orienta i influeix en el ritme, el contingut i l’ordre de les acusacions.

En el xat entre els fiscals es parla de “resar perquè el Partit dels Treballadors no torni al govern” i d’intentar tergiversar la decisió del Suprem, que va permetre a Folha de S. Paulo entrevistar Lula empresonat, perquè “una roda de premsa abans de la segona volta pot ajudar Fernando Haddad [candidat del Partit dels Treballadors]”. La defensa de Lula da Silva ja ha demanat la seva immediata posada en llibertat adduint que el procés que el va condemnar està “corromput”. “Podem estar davant de l’escàndol institucional més important de la història de la República”, va dir, per la seva banda, Fernando Haddad.

Tot i que Moro treu ferro al contingut divulgat -“No hi ha res de l’altre món”, assegura-, ahir a Brasília ja es donava per fet que el Congrés instauraria una comissió d’investigació i que l’onada expansiva de la crisi afectarà l’aprovació del seu pla contra el crim organitzat. Qui va defensar a capa i espasa l’exmagistrat són els tres fills de Bolsonaro, que conformen un nucli radicalitzat que critica “la invasió il·legal” de la privacitat de l’ara ministre.

La crisi tindrà nous capítols. The Intercept anuncia que hi haurà noves filtracions. El Brasilgate el signa Glenn Greenwald, que el 2013 va revelar les informacions d’Edward Snowden sobre els programes de vigilància massiva de l’NSA.

stats