L'Iran allibera una acadèmica empresonada a canvi de tres iranians

BarcelonaL'Iran ha alliberat aquest dimecres Kylie Moore-Gilbert, una acadèmica britànico-australiana que feia prop de dos anys que estava empresonada al país sota els càrrecs d'espionatge. El seu alliberament ha estat acordat finalment a canvi de l'alliberament de tres iranians que eren a la presó a l'estranger, tot i que no s'ha fet públic en quin país. Austràlia havia pressionat molt el govern iranià perquè alliberés Moore-Gilbert.

La televisió iraniana IRIB ha emès imatges del trasllat de Moore-Gilbert, amb un mocador gris al cap i una mascareta, que es va treure davant la premsa, des del lobi d'un hotel cap a una furgoneta. També es van poder veure els tres iranians, un d'ells en cadira de rodes, que portaven banderes de l'Iran sobre les espatlles i garlandes al coll, rebuts al país pel número dos del ministeri d'Exteriors del país, Abbas Araghchi.

"Avui, dos anys després de la condemna de Gilbert, la república islàmica de l'Iran finalment ha decidit intercanviar-la per tres activistes econòmics iranians que havien estat detinguts per intentar evitar les sancions", informava l'agència oficial iraniana Mehr. Els tres iranians feia vuit anys que eren a la presó, han afegit.

L'intercanvi obre també una possibilitat de resolució d'altres conflictes diplomàtics oberts amb el règim dels aiatol·làs: dos ciutadans amb nacionalitat dual, iraniana i britànica, Nazanin Zaghari-Ratcliffe i Anoosheh Ashoori, també estan empresonats al país des del 2016 i el 2017, respectivament.

Kylie Moore-Gilbert, graduada a Cambridge i que treballava com a acadèmica especialista en el Pròxim Orient a la Universitat de Melbourne, va ser detinguda a Teheran el de setembre del 2018 quan va visitar el país per participar en una conferència. El règim iranià acusava Gilbert de tenir connexions amb l'MI6, l'agència d'intel·ligència britànica, i de mantenir vincles amb universitats jueves. Havia estat condemnada a 10 anys de presó per espionatge, tot i que la seva reclusió no va sortir a la llum pública fins a un any després. El gener passat es van publicar també unes cartes de l'acadèmica en què denunciava maltractaments i intents de convertir-la en una espia pro-iraniana.