PRÒXIM ORIENT

L’Iran admet que va abatre l'avió ucraïnès amb un míssil "per error"

Feia dos dies que negaven aquesta hipòtesi, plantejada per diversos països

Trump imposa més sancions contra l’Iran.  Restes de l’avió ucraïnès  sinistrat dimecres escampades al costat d’un camp de futbol al sud-est de Teheran.
Farnaz Fassihi (new York Times)
11/01/2020
4 min

Nova YorkLes forces armades de l'Iran han reconegut aquest dissabte que van abatre amb un míssil l'avió ucraïnès que es va estavellar prop de Teheran dimecres. Han recalcat, però, que ho van fer "involuntàriament i per un error humà" perquè l'aparell va fer un gir inesperat en direcció a una base militar a Teheran. Al sinistre no va haver-hi supervivents: van morir les 176 persones que viatjaven a l'aparell. Feia dos dies que les autoritats iranianes negaven aquesta hipòtesi, plantejada per diversos països.

En un comunicat difós a la televisió estatal iraniana, les forces armades afirmen que l'error es va produir perquè el Boeing 737 va sobrevolar una base militar de la Guàrdia Revolucionària amb "una altura i posició de vol d'un objectiu enemic" en un moment de "situació molt delicada i de crisi", ja que poques hores abans l'Iran havia atacat amb míssils dues bases nord-americanes a l'Iraq i esperava una possible ofensiva com a resposta dels Estats Units.

Segons el comunicat, les forces armades iranianes estaven en el "més alt nivell d'alerta" arran de les amenaces de Donald Trump i de comandants nord-americans de "considerar objectius una sèrie de localitzacions al territori de la República Islàmica en cas que hi hagués una operació recíproca [a l'assassinat del general Qasem Soleimani]".

El president iranià, Hassan Rouhani, també ha reconegut els fets: "Una investigació interna de les forces armades ha conclòs que lamentablement míssils disparats a causa d'un error humà van fer que l'avió ucraïnès s'estavellés i que 176 persones innocents morissin. Les investigacions continuen i es processarà [el responsable] d'aquesta gran tragèdia i imperdonable error", ha escrit a Twitter.

El mandatari iranià també ha afirmat que que "la República Islàmica de l'Iran lamenta profundament aquest desastrós error", i ha ofert el seu "més sincer" condol a les famílies de les víctimes. Per la seva banda, les forces armades també han insistit que la persona responsable de l'error serà jutjada.

Poc abans d'estavellar-se l'avió ucraïnès, l'Iran havia atacat amb míssils dues bases nord-americanes a l'Iraq, com a represàlia de l'assassinat dies abans del general Qasem Soleimani, en un bombardeig selectiu dels Estats Units. L'atac es va dur a terme passades les tres de la matinada, i l'avió ucraïnès va enlairar-se de Teheran pocs minuts després de les sis del matí, amb una hora de retard, i es va estavellar pocs minuts després.

L'admissió de la responsabilitat per haver abatut l'avió contrasta amb les declaracions formulades ahir mateix pel cap de l’Organització d’Aviació Civil Iraniana, Ali Abedzadeh, que va ser categòric: “Si [les agències d’intel·ligència] tenen proves científiques [del que va passar], han d’ensenyar-les al món”, va afirmar, referint-se a les declaracions que van fer dijous el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i el president nord-americà, Donald Trump. Tots dos havien assegurat que l’avió ucraïnès hauria estat abatut per error per un míssil iranià, i havien basat les seves afirmacions en informació dels serveis d’intel·ligència.

Per acabar-ho d’adobar, el New York Times havia publicat un vídeo filmat en un barri pròxim a l’aeroport internacional Imam Khomeini, a Teheran, on es veu un suposat projectil que impacta contra un objecte al cel i el fa canviar de trajectòria, en direcció cap al lloc on va caure l’avió. És difícil saber si les imatges corresponen realment a l’incident, però el diari nord-americà va assegurar que havia confirmat que eren autèntiques. Finalment, les Forces Armades iranianes han reconegut aquest dissabte els fets.

Poc després que hagin difós el comunicat, els iranians han començat a criticar les forces militars a les xarxes socials. "Se suposava que s'havien de venjar durament contra Amèrica, no pas contra la gent", ha escrit una periodista, Mojtaba Fathi.

Per la seva banda, el ministre iranià d'Exteriors, Javad Zarif, ha difós un altre comunicat en què culpabilitza Washington en part de l'error comès, ja que ha dit que les provocacions dels Estats Units han dut a "aquest desastre". Així mateix, ha expressat el seu condol a les víctimes. "Les nostres profundes disculpes i condol a la nostra gent, a les famílies de totes les víctimes i a les altres nacions afectades", ha escrit a Twitter.

Divendres les autoritats iranianes ja s'havien mostrat obertes al fet que altres països participessin en la investigació dels fets que van fer caure l'avió, cosa que canviava la posició inicial de Teheran, que al començament fins i tot es negava a enviar les caixes negres a Boeing, el fabricant de l’aparell.

La Junta Nacional de Seguretat del Transport dels Estats Units (NTSB, en les sigles en anglès) ja va confirmar divendres que havia estat convidada a participar en la investigació i que enviaria un representant a l’Iran, segons va informar la cadena britànica BBC. Boeing, la Junta de Seguretat de Transport del Canadà –país d’on eren 63 de les víctimes de l’avió estavellat– i Ucraïna –on es dirigia l’aparell i d’on eren originaris 11 tripulants i passatgers– també van corroborar que les autoritats iranianes els havien ofert implicar-se en l’anàlisi. Fins i tot França hi participarà, perquè el motor de l’avió va ser dissenyat per CFM, una empresa formada per la companyia nord-americana GE Aviation i la francesa Safran Aircraft Engines.

Les conclusions finals, però, poden trigar una eternitat a fer-se públiques. El cap de l’equip investigador iranià, Hassan Rezaeifar, va aclarir divendres que els pot costar més d’un mes processar totes les gravacions de l’avió enregistrades abans del sinistre i que s’han recuperat, i que el conjunt de la investigació podria durar fins a dos anys.

@ Copyright The New York Times

stats