A la presó per defensar les dones que es treuen el vel a l’Iran

Enviada especial a TeheranA la plaça de Takhrix, al nord de Teheran, una zona especialment concorreguda on hi ha un centre comercial, moltes botigues i una bonica mesquita, sol haver-hi sempre una patrulla de la policia de la moral que vigila que les dones vesteixin a la manera islàmica. O sigui, que es cobreixin el cap amb un vel i no portin peces ajustades que els marquin les formes del cos.

“És estrany, avui no han vingut”, comenta un taxista que espera clients a la plaça. “Sempre es posen aquí, al costat de la parada de taxis. Van en una furgoneta blanca amb lletres verdes que diuen «policia social» i detenen dones que es vesteixen com tu”, li etziba a la jove iraniana que fa de traductora a aquesta periodista. La intèrpret porta una gavardina folgada que li arriba fins a mitja cuixa. Però la porta descordada i es pot entreveure que a sota va vestida de manera occidental, amb texans i jersei.

El Codi Penal iranià estableix multes i penes de deu dies a dos mesos de presó o 75 fuetades a les dones que no es tapin els cabells amb un vel, explica l’activista d’Amnistia Internacional per a l’Iran Nassim Papayianni. De fet, a l’aeroport de Teheran hi ha cartells que indiquen que, segons les lleis del país, el vel islàmic és obligatori per a totes les dones, siguin iranianes o estrangeres. Malgrat això, el 2017 diverses joves van començar a protestar contra aquesta normativa: es treien el vel al mig del carrer, el penjaven d’un pal com si es tractés d’una bandera, es feien una fotografia d’aquesta manera i la pujaven a les xarxes socials. La iniciativa no va agradar gens al règim.

Noves acusacions

“A partir del 2018 aquestes dones no van ser castigades amb les penes que el Codi Penal preveu per no portar vel sinó acusades de promoure la immoralitat, la prostitució i la indecència i, en conseqüència, condemnades a fins a deu anys de presó”, afirma la representant d’Amnistia Internacional. I no només això: les autoritats també van detenir la prestigiosa advocada pels drets humans que les havia defensat davant els tribunals, la iraniana Nasrin Sotudeh, guardonada el 2012 amb el premi Sàkharov. D’aquesta manera els aiatol·làs van desactivar la protesta.

Sotudeh és a la presó des del juny del 2018. Va ser acusada de set càrrecs i condemnada a 148 fuetades i un total de 33 anys de presó, dels quals almenys n’haurà de complir dotze, corresponents a la sentència per haver defensat les joves que van protestar traient-se el vel.

La prestigiosa advocada va difondre la setmana passada un comunicat coincidint amb el Dia de la Dona, i publicat divendres a la revista nord-americana Time, en què explica que és al mòdul de dones de la presó d’Evin, al nord de Teheran, format per tres habitacions on es concentren fins a 40 recluses. Totes, assegura, són defensores dels drets humans o de les dones, sindicalistes, activistes pel medi ambient, pertanyen a minories religioses perseguides a l’Iran o simplement tenen doble nacionalitat i han estat acusades de ser espies. “Cap de les dones que van protestar traient-se el vel són aquí, però sí aquelles joves que van repartir flors al metro de Teheran l’any passat coincidint amb el Dia de la Dona i van reivindicar la meva llibertat mostrant la meva fotografia”, precisa.

El marit de Sotudeh, Reza Khandan, detalla que quan la seva dona va ingressar a la presó d’Evin a mitjans 2018, només hi havia 17 dones preses, però en tan sols any i mig s’ha doblat el nombre de recluses. “Ara ens preocupa el coronavirus, perquè les presons estan superpoblades”, afirma en una conversa amb l’ARA per Skype. Admet que concedir una entrevista a un mitjà estranger li pot portar problemes: “Em poden acusar de propaganda contra el règim o de ser un infiltrat estranger”, argumenta. “Esclar que tinc por, però no em queda altre camí que denunciar el que ens està passant”, afegeix.

Sotudeh pot rebre visites un cop al mes o cada tres setmanes. Depèn de la decisió de les autoritats, explica el seu marit, que diu que també li permeten parlar amb ella per telèfon 15 minuts tres vegades la setmana. Se suposa, però, que la línia està punxada.

Dia de la Dona

Els serveis secrets iranians són uns dels més potents del món i el líder suprem, Ali Khamenei, sembla sempre omnipresent. A Teheran la seva fotografia és arreu: en estacions de metro, oficines públiques, bancs, botigues... Fins i tot té una pàgina web en deu llengües on recorda les normes islàmiques que s’han de seguir en la vida diària: per exemple, les dones tenen prohibit cantar o ballar en públic. No obstant això, a les xarxes socials es poden trobar vídeos de joves iranianes ballant al mig del carrer. És la seva manera de protestar. Això sí, no se’ls veu la cara perquè no les identifiquin.

En el seu comunicat, Sotudeh suplica als defensors dels drets humans d’arreu del món que no s’oblidin de les dones que, com les iranianes, no es van poder manifestar ahir: a l’Iran no es va commemorar el Dia de la Dona, se celebrava el Dia del Pare. El Dia de la Dona (i de la mare) al país persa es commemora el 20 de febrer, el dia que va néixer Fàtima, la filla del profeta Mahoma.