El reformista Rouhani, escollit president de l'Iran en primera volta
El candidat s'ha imposat als rivals ultraconservadors i supera el 50% dels vots emesos. No caldrà segona volta
TeheranL'únic candidat reformista moderat a les eleccions presidencials de l'Iran, Hassan Rouhani, ha aconseguit la presidència en primera volta en superar el 50% dels vots emesos a les eleccions celebrades aquest divendres al país, segons ha informat el ministre de l'Interior, Mostafa Mohammad Nayar.
Rohani, que té el suport dels expresidents reformistes Akbar Hashemi Rafsanjani i Mohammad Khatami, ha vençut de forma inesperada en superar a les urnes quatre candidats ultraconservadors principalistas islàmics, considerats els favorits del règim, i un tecnòcrata, que ha quedat en sisè i últim lloc.
El nou president ha obtingut 18.613.329 vots dels 36.704.156 que es van emetre ahir a les presidencials iranianes, dels quals 35.458.747 han estat vàlids, la qual cosa representa una participació del 72,7%, segons ha explicat Nayar en una roda de premsa al ministeri de l'Interior.
L'alcalde de Teheran, l'ultraconservador Mohammad Bagher Qalibaf, ha quedat segon amb 6.077.292 vots. Dels altres quatre candidats, dos ultraconservadors principalistes, Said Jalili –secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional i principal negociador nuclear de l'Iran– ha obtingut 4.168.946 vots, mentre que el secretari del Consell del Discerniment i excomandant del Cos de Guardians de la Revolució, Mohsen Rezaei, n'ha obtingut 3.884.412.
Molt allunyats han quedat el també principalista assessor del líder suprem i exministre d'Exteriors Ali Akbar Velayati, amb 2.268.753 vots, i el tecnòcrata Mohammad Gharazi, amb 446.015vots.
L'èxit inesperat de Rohani, segons els experts, ha consistit a mobilitzar bona part dels reformistes desencantats i l'electorat aliè al règim islàmic, reticents a votar després de les presidencials del 2009, quan les denúncies de frau i les protestes van ser sagnantment reprimides.
Amb el relleu de Mahmud Ahmadinejad per Rohani, les relacions exteriors, l'economia, els drets civils i la situació de la dona podrien millorar considerablement a l'Iran, tot i que la presidència té moltes limitacions i la política exterior i nuclear les controla el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. De fet, Rouhani va prometre durant la campanya electoral més drets per a les dones, més diàleg amb Occident i l'alliberament de tots els presos polítics.
Rouhani, un clergue pragmàtic que va ser secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional i negociador nuclear, es va convertir en el candidat de consens dels reformistes en renunciar l'altre candidat d'aquest signe, Mohamad Resa Aref.
