L’Iran superarà el límits permesos d’urani

BarcelonaL’Iran mou fitxa i, en un nou intent de pressionar la Unió Europea, ahir va anunciar que a finals de juny superarà el límit l’urani enriquit que li permet emmagatzemar l’acord nuclear del 2015, signat amb la UE, els Estats Units, la Xina i Rússia. Abans de la tardor també s’excedirà el mínim de 130 tones d’aigua pesant autoritzada. Són dos dels elements indispensables tant per a l’energia nuclear amb fins pacífics com per a la temuda bomba atòmica. “Avui comença el compte enrere perquè les reserves superin els 300 quilos d’urani enriquit, i d’aquí a 10 dies, el 27 de juny, superarem aquest límit”, va assegurar ahir el portaveu de l’Agència d’Energia Atòmica de l’Iran, Behruz Kamalvandí, que confirmava així les amenaces de fa unes setmanes del president iranià, Hassan Rouhani, que havia posat un termini de dos mesos. El calendari s’escurça i l’Iran busca així que Brussel·les no cedeixi i continuï intentant convèncer Washington que retiri les sancions a Teheran.

Lluny d’això, la Casa Blanca va acusar els iranians de “fer un xantatge nuclear” a la comunitat internacional i entén que demostra la ineficàcia de l’“horrible” acord que va signar l’administració de Barack Obama amb el règim dels aiatol·làs perquè considera que l’últim gest confirma que l’Iran manté la capacitat nuclear intacta.

Conferència en un reactor

Kamalvandí va buscar per al seu anunci l’emblemàtic escenari del reactor d’aigua pesant d’Arak, que va ser una de les peces clau de les quals l’Iran es va comprometre a reduir l’activitat en compliment dels requisits del pla del 2015. Si els Estats Units de Donald Trump ja han donat per mort i enterrat aquest pla, que va suposar la reconciliació de l’Iran amb la comunitat internacional -perquè es comprometia a renunciar a fabricar armament nuclear-, Teheran se sent també alliberat de les prohibicions i passa a produir i emmagatzemar urani enriquit i aigua pesant en els nivells que es requereixen per a la fabricació d’armament nuclear -bomba atòmica- i no només per a energia nuclear destinada a fer funcionar els reactors de centrals. És, precisament, el que pretenia evitar l’acord del 2015, que estipulava que els iranians havien d’exportar els seus excedents nuclears. A partir d’ara no caldrà vendre res perquè tot es farà servir per a ús intern, va insistir Kamalvandí en la compareixença.

Malgrat els incompliments, Kamalvandí va assegurar que “encara hi ha temps per salvar l’acord” però va advertir a la Unió Europea que cada dia que passa és temps perdut. La pilota, doncs, ara és a la teulada dels altres signants de l’acord, la Xina, Rússia, el Regne Unit, França i Alemanya, ja que la Casa Blanca va per lliure i ha trencat el pacte unilateralment acusant l’Iran d’haver mantingut el programa d’armes nuclear a ple rendiment.

La decisió de Trump de reprendre les sancions econòmiques contra l’Iran ha repercutit en la caiguda de les exportacions de petroli. Aquests últims dies d’escalada de tensió Trump ha inculpat diverses vegades el règim iranià d’atacar petroliers al golf d’Ormuz, malgrat que Teheran sempre ho ha negat i ha afirmat que els assumiria si en fos responsable. El règim iranià justifica la seva decisió de sobrepassar els límits per la retirada nord-americana i els càstigs a la seva economia, molt dependent de la venda del cru.

Des de la Unió Europea, el gran valedor de l’acord del 2015, l’anunci de Teheran s’ha de llegir amb precaució. S’entén, doncs, que assegurés que només actuarà si l’Agència Internacional d’Energia Atòmica, un organisme supervisor que depèn de l’ONU, certifica que formalment l’Iran ha superat els límits permesos. De moment l’organisme va afirmar a finals de maig que estava dintre dels paràmetres pactats el 2015.

Conscient de la urgència del moment, el president francès, Emmanuel Macron, va animar els seus socis a continuar impulsant el diàleg al voltant del pacte nuclear per evitar que la tensió que es torna a viure en aquesta regió, ja prou convulsa per si sola, acabi esclatant.