Irlanda decideix aquest dissabte entre la continuïtat o la ruptura del Sinn Féin

LondresSanitat i habitatge són ara per ara les prioritats bàsiques dels irlandesos. I canvi i superació de l'statu quo han esdevingut els conceptes clau de la campanya electoral que s'ha tancat aquest dijous i que pot marcar el resultat de les eleccions generals que tenen lloc aquest dissabte. Canvi que representa el Sinn Féin i la seva presidenta, Mary Lou McDonald, l'hereva de Gerry Adams, i statu quo personificat en el primer ministre, Leo Varadkar, i en el cap del segon partit de la cambra, el Fianna Fail de Micheál Martin.

Superades en part algunes de les incerteses del Brexit, o si més no ajornades fins que la negociació entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) sigui efectiva a partir del més vinent, la República d'Irlanda, l'altre país directament més afectat per l'adeu de Londres a la Unió, decideix qui ha de liderar el país, en principi, els pròxims cinc anys. I l'electorat, si més no d'acord amb les últimes enquestes, ha posat el focus en la situació interna. En especial, en aspectes clau com ara la salut i l'accés a l'habitatge.

El gir que ha experimentat la campanya des que el primer ministre, Leo Varadkar, va dissoldre el Parlament a mitjans de gener, ha arribat fins a l'extrem que els republicans de McDonald, tradicionalment el tercer partit de la República, s'han situat com a primers als sondejos, fins a arribar al 25% d'intenció de vot. El salt en relació amb la proporció del que van aconseguir en els comicis locals de l'any passat és de 15 punts. Si és confirmessin aquests resultats, el Sinn Féin amenaçaria la tradicional alternança de poder des de la creació de la República entre el Fine Gael –els liberalconservadors de Varadkar– i la formació de centredreta que encapçala l'esmentat Micheál Martin.

Que McDonald ha esdevingut la candidata del canvi i la rival a batre ho demostra el fet que en l'últim debat televisiu, que va tenir lloc el 4 de febrer, tant Varadkar com Martin van criticar durament les propostes econòmiques del Sinn Féin. Una de les que més han cridat l'atenció de l'electorat, i que pot explicar en part les bones expectatives de la formació, és la rebaixa de l'edat de jubilació. Mentre que el Fine Gael i el Fianna Fail insten a apujar-la, dels actuals 66 anys als 67, el Sinn Féin vol establir-la en els 65.

Els joves, al centre de l'atenció dels republicans

La hipotètica arribada dels republicans al govern no seria només un fet històric en ell mateix, i un pas cap a un territori desconegut, sinó que, si el partit és fidel a la seva tradició i programa, també obriria la porta a la celebració d'un referèndum sobre la unitat de l'illa. Passi el que passi aquest dissabte, el que és segur és que les eleccions canviaran la cara de la política irlandesa.

Una dècada després de la crisi financera que va abocar Irlanda al rescat del Fons Monetari Internacional i de la Unió Europa, l'economia del país continua creixent a bon ritme, el més alt dels 27. Però les desigualtats s'han agreujat. A Dublín, una molt dinàmica ciutat, el cost mitjà de l'habitatge és de 2.052 euros al mes, quan el salari anual no supera els 40.000. En un context com aquest, no resulta gens sorprenent que els joves, els més afectats per aquests preus, hagin fixat els seus ulls en el missatge del Sinn Féin.

Aconseguir superar no pas els 22 escons de les eleccions del 2016, sinó els 40 que li podrien donar opcions de governar amb altres suports, és el repte dels republicans. Atès el sistema electoral, però, la gran fragmentació afavoreix que cap partit no aconsegueixi els 115 de la majoria absoluta ni, probablement, tampoc la meitat.