La dimissió de la vicepresidenta del govern d'Irlanda evita 'in extremis' eleccions avançades

LondresLa República d'Irlanda ha esquivat aquest dimarts la caiguda del govern i la immediata convocatòria d'eleccions avançades després de la dimissió, 'in extremis', de la vicepresidenta del govern, Frances Fitzgerald. Els últims dies, el Fianna Fáil, el partit que dona suport extern a l'executiu en minoria de Leo Varadkar (Fine Gael), havia amenaçat amb una qüestió de confiança al primer ministre si Fitzgerald no feia un pas al costat.

La dimissió de la número dos de l'executiu havia esdevingut pràcticament inevitable si no es volien eleccions després que es revelessin uns correus electrònics que evidenciaven que Fitzgerald tenia coneixement de l'agressiva estratègia corporativa de la policia nacional del país (Garda, el nom gaèlic) durant la investigació de les denúncies que un membre del cos, el sergent Maurice McCabe, havia fet sobre males pràctiques. L'estratègia dels comandaments del Garda era desprestigiar McCabe per aigualir les proves que oferia el seu testimoni.

Frances Fitzgerald ha confirmat la seva decisió de renunciar al càrrec hores abans que el Fianna Fáil tombés el govern en una votació al parlament. La fins ara vicepresidenta ho ha justificat a causa de "l'interès nacional". Amb tot, ha assegurat que en cap moment ha tingut consciència d'haver comès cap irregularitat. Un tribunal investiga ara les acusacions de campanya de desprestigi contra el sergent Maurice McCabe. Fitzgerald confia que quan s'emeti el veredicte el seu nom quedarà reivindicat.

Interferència amb el Brexit

Més enllà del sacseig intern que ha viscut la política irlandesa al llarg de l'última setmana, l'eventual caiguda del govern de Varadkar, que va assumir el càrrec al mes de juny en recollir el relleu que li va donar Enda Kenny, una crisi a Dublín hauria pogut complicar el ja en si mateix complex procés de negociació del Brexit.

Si bé també aquest dimarts Londres i Brussel·les han fet un pas de gegant per tancar la primera fase de les negociacions, amb l'assoliment d'una xifra per al preu del divorci, resten encara dos temes fonamentals per aclarir entre la UE i el Regne Unit. Un és el respecte als drets dels ciutadans europeus a les illes i dels britànics a la Unió, i l'altre, la resolució de com s'articularà la frontera entre la república i Irlanda del Nord, l'única de terrestre que hi haurà entre els 27 i territori britànic quan es faci efectiu el Brexit, el març del 2019.

Dublín s'oposa al retorn a les barreres físiques i els últims dies ha amenaçat de vetar qualsevol proposta d'acord mentre Londres no garanteixi aquest extrem. Una crisi de poder a Dublín en un moment clau de la negociació del Brexit hauria pogut desdibuixar la solució que més convenç tant la república com la resta de socis de la UE.