Irlanda enterra un segle d'enfrontaments amb una coalició entre els enemics de la guerra civil

LondresIrlanda posa fi aquest divendres a poc més de quatre mesos de poder provisional fent oficial la primera coalició de govern entre els dos històrics partits de l'establishment –Fine Gael i Fianna Fáil–, tots dos a l'origen del moviment independentista (1917-1922) de la república, i que es van enfrontar durant la guerra civil, entre el 1922 i el 1923.

L'executiu del Fine Gael, de l'encara primer ministre en funcions, Leo Varadkar, i el Fianna Fáil, que lidera Michéal Martin des del 2011, també comptarà per primer cop en la història del país amb la participació del Green Party, perquè s'atorga a la formació ecologista un paper de suport clau per donar al govern de Dublín l'estabilitat necessària d'una curta però suficient majoria absoluta. Els Verds irlandesos, el segon partit ecologista que arriba al poder a Europa després que també els austríacs donessin suport a la coalició del seu país, hi aporten 12 diputats. Entre els tres grups en comptabilitzen 85 en una cambra de 160. El Fianna Fáil en va obtenir 38 i el Fine Gael 35.

Arran del pacte, el primer canvi visible serà –aquest mateix dissabte– el relleu de Varadkar per Martin com a primer ministre, càrrec en què es mantindrà fins al desembre del 2022. Aleshores, en una mena de projecció i resum de la història política irlandesa dels últims cent anys, en què les dues formacions s'han alternat en el poder, Varadkar tornarà a ser un cop més taoiseach, nom oficial en gaèlic del primer ministre irlandès, fins a la convocatòria de noves eleccions, en principi el primer trimestre del 2025.

El 15 de juny es va signar l'acord de govern entre els tres partits implicats però no ha sigut fins aquest divendres quan s'han sabut els resultats afirmatius de les consultes a la militància de les tres formacions, pas obligat per ratificar el compromís adquirit per les direccions polítiques.

L'acord, després de setmanes de negociacions tortuoses travessades per la pandèmia de coronavirus, dona fe de la davallada dels dos partits de l'statu quo i del fragmentat estat de la política irlandesa. Amb les seves arrels en la lluita per la independència d’Irlanda i una política molt semblant de centredreta, el Fianna Fáil i el Fine Gael han encapçalat tots els governs irlandesos des del 1927, de vegades donant-se suport mútuament al Parlament però mai fins ara en coalició.

El resultat de les eleccions del 8 de febrer va acabar amb una tan sorprenent com inesperada victòria –en percentatge de vots, no pas en escons– del Sinn Féin, que encapçala Mary Lou McDonald. Els republicans haurien pogut obtenir molta més representació a la cambra –van aconseguir 37 diputats, un menys que el Fianna Fáil– si McDonald i el seu equip hagués llegit millor l'estat d'ànim d'una societat cansada d'un sistema polític binari que, després de la crisi econòmica del 2008, ha acabat marginant una joventut molt precaritzada, amb unes classes populars i fins i tot mitjanes amb greus problemes d'accés a l'habitatge i també amb greus mancances en el sistema públic de salut, fortament endeutat.

El triomf del Sinn Féin, si més no simbòlic, ha aconseguit canviar finalment la cara de la política a l'illa maragda i ha forçat els dos partits de l'establishment a abandonar discrepàncies polítiques guerracivilistes centenàries. De fet, les divergències polítiques entre Fine Gael i Fianna Fáil són, pràcticament, inexistents. Però no pas els orígens, amb diferències socials i culturals molt arrelades que daten de la seva fundació després de la guerra civil irlandesa. El Fianna Fáil va ser creat pels que es van oposar al tractat anglo-irlandès mentre que el Fine Gael hi va donar suport. Un segle després es manté el que l’assagista i escriptor Fintan O’Toole ha qualificat de "masoquisme de les petites diferències", però la història que arrosseguen significa molt poc per als electors irlandesos més joves, que consideren idèntics les dues formacions.

No pas per casualitat des de les eleccions generals del 1997 el Fianna Fáil i el Fine Gael s'han presentat davant l'electorat com a partits capaços de liderar governs de centreesquerra o de centredreta. De fet, durant la presentació del pacte, Micheál Martin va admetre l'evidència: "Entre el nostre programa i el del Fine Gael hi ha molts aspectes que se sobreposen".

Reparar el dany econòmic produït per la pandèmia i reduir un 7% les emissions de gasos d’efecte hivernacle anualment –la condició dels Verds per donar suport a la coalició– són a curt termini els reptes de Martin i Varadkar. Però si tant el Fine Gael com el Fianna Fáil tenen el repte de governar enmig de la tempesta del coronavirus, el del Sinn Féin serà els pròxims anys aconseguir presentar-se davant l'electorat com una oposició creïble, allunyada de l’IRA i capaç, un dia, de governar, gairebé un somni impossible per als republicans fa dues o tres dècades.