Irlanda del Nord eclipsa els avenços en el Brexit
Els nous aires d’optimisme en la negociació del divorci continuen xocant amb l’escull de la frontera
LondresEl to de les negociacions del Brexit entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit sembla haver canviat en les últimes quaranta-vuit o setanta-dues hores, però el problema fonamental identificat des del primer moment per a un divorci satisfactori per a les dues parts -la frontera d’Irlanda del Nord i com evitar una barrera física a l’illa establint alhora controls fiables per al flux de béns de consum- continua posant bastons a les rodes.
Així, sense una solució “detallada” sobre com resoldre la qüestió fronterera, “sense una solució legalment operativa” -a la qual es va comprometre la primera ministra, Theresa May, davant el refús a acceptar la que proposava la UE-, “no hi haurà cap acord” final de sortida.
Ho va advertir ahir el màxim negociador de la UE, Michel Barnier, en la conferència de premsa que va oferir a Brussel·les conjuntament amb el ministre britànic del Brexit, Dominic Raab, després d’una sessió de sis hores de converses entre les dues delegacions.
Optimista i determinat
I malgrat que cap dels dos responsables no va amagar les dificultats que encara s’han de superar, tant Raab com Barnier es van mostrar confiats que hi pot haver fumata blanca ben aviat. De fet, pel que fa a la cimera europea del pròxim octubre, que ha de tenir lloc els dies 18 i 19 a Viena, Raab va assegurar que era “obstinadament optimista” i que estava “tan segur com abans, si no més” que acabaria havent-hi tracte. Barnier, però, va admetre que l’acord també podia arribar al novembre. Sobre l’optimisme o el pessimisme, es va limitar a citar els pares fundadors de la Comunitat Econòmica del Carbó i l’Acer quan negociaven: “Estic determinat a aconseguir un acord.”
Les dues parts van voler destacar que hi havia hagut avenços significatius. Per exemple, en matèria de seguretat. “La d’Europa és la del Regne Unit”, va afirmar Raab.
I Barnier, al seu torn, emfatitzant el nou clima entre les part, va dir que la UE i el Regne Unit estaven treballant per arribar a una futura “aliança sense precedents”. Aquesta aliança que podria incloure un ampli acord de lliure comerç, així com pactes sectorials de cooperació en camps com l’aviació o la investigació, entre d’altres. L’accés al sistema de satèl·lit Galileu i al programa Erasmus també s’hi inclouria. “No té precedents, aquesta associació amb un tercer país”, va continuar Barnier, que també va expressar de forma rotunda: “L a condició preliminar és que hem d’organitzar una retirada ordenada del Regne Unit. Aquesta és la condició fonamental”.
Com de costum en les negociacions europees, el tema més cantellut, en aquest cas Irlanda del Nord, ha quedat, un cop més, aparcat.
Per a la seva resolució “el Regne Unit ha de proveir la detallada informació” requerida ahir per Brussel·les sobre “com i on” operarien els sistemes de control electrònics al llarg dels 500 quilòmetres de frontera. Aquesta proposta, esbossada en el compromís de Chequers que va presentar el govern britànic a principis de juliol, evitaria, segons Londres, una barrera física entre el nord i el sud de l’illa. A la Unió no la convenç, però, perquè no considera que el sistema sigui fiable, i creu que Londres podria acabar beneficiant-se d’un accés il·limitat al mercat únic sense complir les regles del joc i sense pagar els hipotètics aranzels.
La solució de salvaguarda que proposava Brussel·les si no s’arribava a cap altra -que Irlanda del Nord continués integrada al mercat únic, traslladant la frontera entre la Unió i el Regne Unit al mar d’Irlanda- és inacceptable per a Londres, ja que atemptaria contra la unitat interna del mercat britànic i provocaria un esclat dels sectors més unionistes d’Irlanda del Nord, els mateixos que ara donen suport al govern de May.
A banda de la qüestió nord-irlandesa, Barnier també va informar d’altres problemes encara no resolts: entre altres, les denominacions d’origen geogràfiques per als productes locals -la prohibició d’utilitzar xampany o cava o camembert, per exemple-, la cooperació nuclear, la protecció de dades o el paper del Tribunal Europeu de Justícia en cas de litigi sobre l’acord que s’arribés a signar.
Precaució dels experts
El termini optimista exposat pel ministre britànic d’aconseguir un acord a l’octubre és considerat “irreal” per un dels observadors externs consultats ahir per l’ARA, el professor Anand Menon, director del centre UK in a Changing Europe, que analitza l’impacte del Brexit i les futures relacions entre la UE i el Regne Unit. Menon és catedràtic del King’s College de Londres.
En tot cas, els nous aires que ahir bufaven sobre el Brexit arribaven després de setmanes en què, especialment des de Londres, es va estendre la idea que el no acord era una possibilitat cada cop més probable.
Fins i tot aquesta setmana, durant la gira africana que ha fet la primera ministra britànica, Theresa May, ha continuat sostenint l’eslògan inicial amb què va arrencar la negociació, segons el qual és “millor un no acord que un mal acord”.
Aquesta possibilitat la va refusar també ahir, de forma categòrica, el professor Menon: “No ens hem de confondre. L’impacte d’un no acord seria greu, disruptiu”. El mes sensat és “evitar aquest resultat”, deia. De moment, però, qualsevol resultat és possible.