Irlanda del Nord exigeix més diners a Londres per resoldre la paràlisi política

LondresMés diners. Irlanda del Nord necessita més diners. És una de les conclusions bàsiques a què han arribat aquest dilluns la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, i la líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Arlene Foster, després de reunir-se per separat a Belfast amb el ministre britànic per a la província, Julian Smith, en la primera fase d'una nova temptativa de Londres i Dublín per restaurar el govern compartit, dissolt fa pràcticament tres anys. La falta efectiva d'institucions de govern ha submergit Irlanda del Nord en una paràlisi administrativa de greus proporcions.

Smith també s'ha reunit amb els representats dels altres partits de l'Assemblea de Stormont, el Partit Socialdemòcrata i Laborista, el Partit de l'Aliança i el Partit Unionista de l'Ulster.

Els serveis públics bàsics de la regió són els que pateixen més la paràlisi política. De moment, el problema més greu es concentra en infraestructures de transport clau i, especialment, en el Sistema Nacional de Salut (NHS), amb els pitjors índexs de compliment d'objectius de tot el Regne Unit i una vaga del personal d'infermeria i auxiliars en demanda de millors condicions salarials i laborals que s'ha allargat des del 25 de novembre i que continua fins a aquest dimecres.

Tot i que el to en les converses ha sigut "constructiu", segons Naomi Lond, líder del Partit de l'Aliança, Smith ha recordat que si el 13 de gener de l'any vinent no han resolt les diferències, la regió haurà de tornar a les urnes, com ja va fer el març del 2017, dos mesos després que l'històric líder republicà del Sinn Féin, Martin McGuinness, abandonés el govern com a protesta per un cas de corrupció que esquitxava directament la cap de govern, Arlene Foster. Aleshores les eleccions no van servir per a res.

Canvi de to

Però el canvi de paisatge a la regió que han comportat els resultats de les eleccions de dijous al Regne Unit podria afavorir un millor to en les negociacions i actuar com a solució del problema. Per primer cop en la història electoral de Westminster, el nombre de diputats unionistes és menor que el dels republicans, encara que els del Sinn Féin mai prenen possessió de l'escó. A més, els dos partits principals, tant el Sinn Féin com el DUP, han patit una pèrdua del percentatge de vot en el que s'interpreta com un càstig dels electors a una política basada en l'enfrontament i la falta d'acció.

"Ens adonem plenament i som coneixedors des de fa uns quants anys de les frustracions de la gent pel fracàs de l'executiu i de l'Assemblea per complir amb els nostres ciutadans. Creiem que ara és un moment crucial i clau", també ha dit Mary Lou McDonald a la sortida de la reunió amb Smith.

En el mateix sentit s'ha expressat Foster, que ha admès que "els electors han deixat molt clar que volen que Stormont torni a funcionar. Vaig parar molta atenció durant la campanya electoral i hi havia aquest desig. Per tant, som aquí per intentar que això passi. Espero el mateix de les altres parts".

Divendres, poques hores després que es conegués l'històric abast de la victòria de Boris Johnson (365 diputats davant dels 203 del Partit Laborista), el premier britànic va parlar amb el seu homòleg irlandès, Leo Varadkar, per reactivar les converses entre els representants nord-irlandesos.

Amb tot, els esculls que fins ara han impedit la formació de govern continuen en el centre de la polèmica i no semblen fàcils de superar. McDonald considera clau perquè s'arribi a un acord –que veu "possible"– que es resolguin els "temes més destacats": que tothom col·labori en la formació "d'un govern inclusiu" i la ja esmentada gran "injecció de diners".

Entre els temes pendents més destacats, el Sinn Féin vol que s'aprovi una llei específica que garanteixi els drets dels parlants de gaèlic, pretén que es reformi l'anomenada Petition of Concern (el mecanisme que permet que es veti una llei amb un terç dels diputats de la cambra) i que s'estableixin línies mestres definitives per resoldre les encara moltes conseqüències, penals i jurídiques, dels més de trenta anys de violència entre catòlics-republicans i protestants-unionistes que la regió va partir fins a la signatura dels Acords de Pau del 1998.

A les portes de Nadal, però, el més probable és que les converses no donin fruit fins pràcticament el mateix dia 13 de gener. Cap del dos grans partits, ni Sinn Féin ni DUP, es poden arriscar a unes noves eleccions després del càstig patit a les urnes. El DUP, però, és qui té la posició més complexa. El partit ha perdut bous i esquelles en el debat del Brexit i les eleccions de la setmana passada.

D'una banda, se sent traït per Boris Johnson, perquè el pacte que el premier va signar amb Brussel·les a mitjans d'octubre obliga, tot i les seves reiterades declaracions en sentit contrari, a l'establiment d'una frontera al Mar d'Irlanda. De l'altra, ha deixat de ser un actor clau per sostenir el govern de Londres, com feia durant els tres anys mandat de Theresa May. La delicada situació interna del partit, doncs, podria ser un fre al desig de diàleg i de solució del bloqueig.

Boris Johnson presentarà la llei del Brexit divendres al Parlament

El nou govern de Boris Johnson portarà divendres al Parlament el projecte de llei d’Acord de Retirada de la Unió Europea, segons ha confirmat aquest dilluns al matí un portaveu de Downing Street: "Tenim previst començar el procés abans de Nadal", ha dit. Divendres mateix es podria votar en segona lectura. El projecte de llei s’ha reescrit i ha perdut algunes de les concessions clau que el govern de Theresa May va fer a l’oposició i al sector moderat del Partit Conservador. Amb tota probabilitat, la llei rebrà la sanció real a mitjans de gener, a temps per fer oficial la sortida de la Unió Europea el 31 de gener.