JerusalemEls col·legis electorals han obert aquest dimarts a Israel per les segones eleccions legislatives que celebra el país cinc mesos després que el primer ministre Benjamin Netanyahu, que aspira a un cinquè mandat, guanyés les eleccions de l'abril però sense prou marge per formar govern. Els comicis es presenten com un plebiscit a la seva continuïtat. El líder del conservador Likud ha manifestat que vol impulsar una ràpida annexió de la Cisjordània ocupada, mentre que el seu rival, Benny Gantz, de la coalició Blau i Blanc, no ha donat suport a la política expansionista.
Els sondejos publicats divendres, l’últim dia que estaven permesos, estableixen un empat tècnic entre el Likud i Blau i Blanc, una repetició gairebé calcada dels resultats dels comicis de l’abril. Aleshores Netanyahu no va aconseguir formar una coalició de govern, cosa que ha obligat a repetir els comicis. Si les enquestes es confirmen, serà molt difícil que els blocs de la dreta i del centreesquerra governin per separat, com és la intenció de Netanyahu i Gantz.
Avigdor Lieberman, el líder de Yisrael Beitenu -que va provocar la caiguda de Netanyahu a l’abril, quan va demanar la incorporació obligatòria dels joves ultraortodoxos a l’exèrcit-, podria tornar a repetir el paper d’àrbitre. Lieberman és un polític d’extrema dreta que viu en una colònia de Cisjordània i que es va criar a l’ombra de Netanyahu i va desenvolupar una enemistat personal amb el seu antic mentor polític.
En aquestes circumstàncies, s’entreveu una possible coalició entre les dues grans formacions. És la segona opció favorita de Gantz i potser és l’única que salvaria Israel d’anar a les urnes per tercera vegada consecutiva. Tots els partits han rebutjat unes terceres eleccions, encara que aquesta opció no pot descartar-se completament.
Una gran coalició garantiria que no hi haurà progrés en la resolució del conflicte amb els palestins, ja que el Likud rebutja qualsevol sortida que no prevegi una annexió àmplia o total de Cisjordània. Per la seva banda, Blau i Blanc tampoc s’ha expressat amb claredat en aquest apartat i ha fet campanya en diferents assentaments jueus dels territoris ocupats.
La gran coalició implicaria la creació d’un govern rotatori presidit per Netanyahu i Gantz durant dos anys cadascú. Per la seva banda, el president dels EUA, Donald Trump, ha dit que farà públic el seu pla de pau, conegut com “l’acord del segle”, immediatament després de les eleccions, però es tracta d’una iniciativa feta a la mida de Netanyahu i no té possibilitats de prosperar.
Els partits d’esquerra, que tenen una representació simbòlica a la Knesset, han denunciat que durant la campanya no s’han discutit qüestions socials. La setmana passada l’OCDE va col·locar Israel a la part més baixa de la taula pel que fa a la despesa per alumne en ensenyament i al nombre d’alumnes per classe, i és notori que al sistema de salut li cal un finançament addicional. Aquests temes han estat part del debat entre els grans partits. El principal obstacle per a la formació d’un gran govern de coalició són les investigacions de la policia anticorrupció contra Netanyahu. La recomanació de processar-lo que va fer la policia depèn en última instància de l’advocat del govern Avichai Mandelblit i tot indica que aviat decidirà a favor del processament del primer ministre en funcions.
Els analistes comenten que Netanyahu farà tot el que pugui per aturar les investigacions. Podria introduir al Parlament alguna llei ad hoc que garantís la seva immunitat mentre estigui en el càrrec, però això només serà possible si els resultats d’avui li són favorables. Mai com ara Netanyahu ha estat tan a prop de veure’s obligat a abandonar la política, encara que ell és un home de recursos que sens dubte està pensant una estratègia per acabar amb l’amenaça de les investigacions.
Amb els favors de Trump
Com ja va fer en les anteriors eleccions, Netanyahu ha mobilitzat Trump. El president nord-americà va trucar el cap de setmana al primer ministre israelià i li va proposar la firma d’un tractat de “defensa mútua”. A Israel mai li ha calgut un tractat d’aquesta mena perquè té el suport incondicional dels americans i perquè els militars israelians pensen que podria limitar la seva activitat militar. A més, Israel no té ni vol tenir unes fronteres reconegudes internacionalment, de manera que un tractat de defensa mútua hauria de ser redactat amb moltíssima cura.
En qualsevol cas, Trump ha tornat a fer favors d’última hora a Netanyahu per impulsar la reelecció d’un líder populista amb qui manté una relació especial, clarament beneficiosa per a tots dos.
Benjamin Netanyahu
Benjamin Netanyahu, de 69 anys, ha sigut primer ministre des del 2009. Als anys noranta també ho va ser durant tres anys. Econòmicament ha sigut un neoliberal consumat i en política exterior ha expandit el pes de l’estat jueu pel Pròxim Orient fins a convertir-lo en la potència regional indiscutible. Durant la campanya ha recalcat que cap polític té la seva experiència ni pot abordar els desafiaments com ell, especialment pel que fa a l’expansió sobre els territoris palestins. El líder més carismàtic d’Israel obté el gruix del seu suport de les classes més populars i nacionalistes.
Benny Gantz
Benny Gantz va ser cap de l’exèrcit fins al 2015 sota la batuta de Netanyahu. És un polític que s’ha format molt ràpidament i que no té l’experiència del seu rival. Durant l’última campanya, l’abril passat, va fer un paper discret, i en aquesta ja ha pogut parlar amb més calma i sense nervis. La seva discutida aliança amb el partit antireligiós Hi Ha Un Futur li dona vots però probablement també n’hi resta. Gantz, de 60 anys, es presenta com un polític de centre, però les seves posicions polítiques són clarament a la dreta, gairebé tant a la dreta com les de Netanyahu.
