Israel, inmersa en una jornada electoral amb la participació més alta de l'última dècada
Al migdia la participació ja era del 46,6%. Quanta més gent voti més possibilitats té el centre esquerra d'aconseguir més representació. Netanyahu fa una crida a "deixar-ho tot per anar a votar"
BarcelonaMés de cinc milions i mig d'israelians estan cridats a les urnes aquest dimarts, a les eleccions generals per decidir la Knesset, el parlament israelià. Els col·legis electorals han obert a les 7 del matí, hora local, i tancaran a les 8 del vespre.
El primer ministre israelià i candidat a la reelecció, Benjamin Netanyahu, ha fet una crida aquest dimarts a tots els seguidors del seu partit, el Likud, a "deixar-ho tot" per anar a votar, després de constatar que les zones on normalment són favorables a la seva formació són les que tenen una participació més baixa.
L'index de participació a les 16.00 hora local era d'un 46,6% davant del 41% del 2009 a la mateixa hora i del 39% de les generals del 2006, segons ha informat la Comissió Electoral Central. Amb aquestes dades, s'assoleix la participació més alta des del 1999, on els comicis els van guanyar els laboristes i en aquesta hora ja havia votat el 51,8% dels electors. A mesura que avança la jornada electoral, el percentatge de participació ha anat pujant progressivament fins a situar-se a cinc punts per sobre dels últims comicis.
En una visita en un dels col·legis electorals de la ciutat d'Ashdod, al centre del país, Netanyahu ha dit que "hi ha informes procedents de les zones on tradicionalment guanya el Likud que indiquen que la participació allà és menor que la mesura nacional". "Per això faig una crida als seguidors del Likud a deixar-ho tot per anar a votar", ha recalcat el primer ministre.
Els observadors coincideixen que una major participació electoral pot augmentar les expectatives de vot dels partits de la centre esquerra.
La campanya de Netanyahu
Aquesta és la primera vegada que els israelians estan cridats a votar des que les revolucions àrabs van convulsionar els seus països veïns. Unes eleccions que preveuen un increment de l'extrema dreta i que deixen a un segon terme les negociacions de pau amb els palestins i més confrontació a l'Iran.
Les eleccions d'aquest dimarts podrien portar a una Israel més aïllada internacionalment i podrien posar sota pressió les relacions amb Washington. Les enquestes, que fins ara han estat força inexactes, donen la victòria al primer ministre Benjamin Netanyahu, tot i que preveuen que possiblement perdi vots, per l'aparició d'un grup d'extrema dreta liderat per l'excolon Naftali Bennet, fins i tot més intransigent que els seus aliats ultranacionalistes.
Netanyahu va fer una crida en el seu últim míting de campanya per a tots aquells ciutadans que es decideixen a l'últim minut. "Tinc una bona sensació i faig una crida a tots els ciutadans que aniran a votar: decidiu si voleu una Israel feble i dividida o per una Israel forta i unida amb un gran partit al capdavant". Netanyahu tampoc s'ha cansat de prometre durant els actes de campanya la construcció de nous assentaments jueus, malgrat haver-hi una forta oposició internacional al respecte.
Aliances i estratègies prèvies
Netanyahu va entrar en campanya amb una aliança electoral amb el partit ultranacionalista Yisrael Beitenu, amb la intenció de guanyar vots de la dreta. Però les enquestes finals publicades la setmana passada mostren que podria perdre 10 escons de 120 i la Llar Jueva, un partit de la dreta sionista, en podria guanyar-ne fins a 14. Ysrael Beitenu, però, no ha amagat en cap moment la voluntat d'unir-se amb Netanyahu, i fins i tot en els cartells de campanya del seu partit hi ha aparegut la cara del primer ministre israelià.
Com són aquests comicis?
La llei fonamental israeliana estableix que els comicis legislatius són generals, directes, igualitaris, secrets i territorials, en què tot el país una única circumscripció electoral.
Del 5.659.560 israelians cridats a votar, prop de 800.000 són àrabs (palestins que es van quedar a Israel després de la creació de l'Estat l'any 1948). Són 34 partits els que presenten les llistes als comicis, però només obtindran representació a la Knesset els que obtinguin almenys un 2% dels vots vàlids emesos.
Cap partit no ha obtingut mai majoria absoluta
Cap partit a Israel ha obtingut mai la majoria absoluta al parlament, i en les 18 eleccions celebrades prèviament des de l'establiment de l'estat l'any 1948, la participació electoral ha oscil·lat entre el 70 i el 87%, tot i que durant els comicis del 2009 es va registrar una participació del 65%. La publicació de resultats oficials de les eleccions es farà el 30 de gener i el partit que aconsegueixi formar coalició podrà presentar a la cambra al seu candidat a primer ministre el 14 de febrer.