Israel i Hamàs negocien sense l’Autoritat Palestina

JerusalemDiverses fonts israelianes i palestines indiquen que el govern de Benjamin Netanyahu i la direcció de Hamàs a Gaza estan avançant la negociació d’un acord d’alto el foc a canvi de diverses contrapartides per facilitar la reconstrucció de la franja. Un pacte mal vist per molts sectors.

Els termes de l’acord són semblants als que es van pactar al final de la guerra de l’estiu del 2014, i de la campanya militar israeliana del 2012, unes termes que cap de les dues parts, especialment Israel, no va complir. La possibilitat que torni a passar això mateix és alta, però ara hi ha una diferència significativa: aquesta vegada l’acord no està garantit per l’Autoritat Palestina del president Mahmud Abbas, perquè Netanyahu i el seu ministre de Defensa, Avigdor Lieberman, han eludit deliberadament la seva participació. Abbas i un sector del govern israelià han evidenciat el seu disgust.

Per a Abbas i per al sector del govern israelià que encapçalen el ministre d’Educació, Naftali Bennett, del partit ortodox Casa Jueva, i la seva companya de formació i titular de Justícia, Ayelet Shaked, l’acord representa un precedent greu perquè significa que Israel i Hamàs han negociat directament i no a través de l’Autoritat Palestina com era habitual fins ara.

Cal subratllar que Netanyahu i Lieberman no volen parlar d’acord sinó que s’hi refereixen amb la paraula havanot, és a dir “enteses”, malgrat que segons fonts israelianes ha sigut Lieberman i no Netanyahu qui ha portat la veu cantant durant les converses, que s’han desenvolupat principalment entre el Caire i Tel-Aviv.

No queda clar per què ara Israel mostra tant interès a arribar a un acord -o a “enteses”- amb Hamàs. Potser perquè l’administració de Donald Trump es disposa a anunciar la seva proposta de pau, coneguda pomposament com a “acord del segle”, entre israelians i palestins, una proposta desvirtuada per la proximitat de la Casa Blanca a Netanyahu i que els palestins han rebutjat abans que es faci pública.

El president Abbas també rebutja l’acord entre Israel i Hamàs perquè diu que és “humanitari” i no “polític”, és a dir, perquè els islamistes no han negociat cap contrapartida més enllà d’alleugerir la greu situació humanitària de la franja, i per tant significa cedir davant d’Israel sense obtenir-ne res important a canvi. Però cal no oblidar que, almenys en part, la caòtica situació que pateix la franja també és deguda a la política d’Abbas, i no només a Israel.

L’acord preveu sis clàusules que ja s’han posat en pràctica i que es continuaran aplicant gradualment. La primera és un alto el foc general, que ha començat aquesta setmana. La segona és l’obertura del pas de Kerem Shalom (Kerem Abu Salim, en àrab) perquè les mercaderies puguin entrar a la franja, i l’ampliació de la zona de pesca a Gaza fins a les nou milles de la costa, que també ha començat a aplicar-se aquesta setmana.

L’acord, avançat ahir pel diari Haaretz, també preveu que es faciliti l’entrada a la franja de material mèdic. El pas de Kerem Shalom ha estat tancat quasi permanentment durant 40 dies, i falten tota mena de productes. Els hospitals de la franja encara estan desbordats pels ferits de les protestes dels últims mesos a la frontera de Gaza.

Una altra clàusula preveu la discussió de la situació dels dos civils israelians i els cadàvers de dos soldats en poder de Hamàs. Israel té milers de presoners palestins. Les dues parts hauran de negociar un intercanvi de presoners. Israel diu que aquesta vegada no hi haurà un alliberament massiu de palestins com el del 2011, una de les demandes de Hamàs.

Finalment, està previst que les dues parts parlin de la reconstrucció de la franja i específicament de les infraestructures, amb finançament estranger, principalment de Qatar, país que també es faria càrrec dels salaris dels funcionaris de l’administració de Gaza, gestionada per Hamàs. En qualsevol cas, resulta ingenu pensar que Israel permeti que els islamistes reconstrueixin la franja.

És curiosa l’empenta amb què les màximes autoritats israelianes neguen l’existència d’un acord que es va començar a aplicar dimecres i que es continua negociant. Netanyahu i Lieberman han desmentit qualsevol implicació, tot i que fonts israelianes assenyalen el ministre de Defensa com a pare de les “enteses”.

Tampoc per part dels responsables de Hamàs hi ha gaire d’interès per parlar d’aquest acord. La qüestió és que Netanyahu mateix va fer una discreta visita al Caire el maig passat i que responsables egipcis s’estan desplaçant contínuament a Tel-Aviv i s’estan reunint amb Netanyahu i amb altres dirigents hebreus, mentre que responsables de Hamàs van contínuament al Caire des de Gaza i des de l’exili. El president Abbas no té cap participació directa en aquests contactes.

166 palestins morts i 18.000 ferits a les protestes

Milers de palestins es van tornar a manifestar ahir a la frontera de Gaza, com cada divendres des de fa quatre mesos, per exigir el dret a tornar a les terres i cases d’on les seves famílies van ser expulsades fa 70 anys per la creació de l’estat d’Israel. Segons el ministeri de Salut de Gaza, dos manifestants, dos homes de 26 anys, van morir en les protestes al sud de la franja, un d’ells pels trets dels franctiradors israelians.

S’eleva a 166, doncs, el nombre de palestins morts des de l’inici de l’anomenada Gran Marxa pel Dret al Retorn, el 30 de maig passat. Els ferits a l’enclavament mediterrani sotmès a bloqueig superen les 18.000 persones, segons fonts oficials palestines.

Les protestes massives dels divendres segueixen sempre el mateix patró: els palestins s’acosten tant com poden a la tanca que els separa del territori israelià i cremen pneumàtics per protegir-se del foc dels soldats israelians, situats en trinxeres. També fan servir estels incendiaris que intenten elevar per damunt la tanca. Els soldats israelians responen amb foc real i gasos lacrimògens.

Les protestes van culminar el 15 de maig, dia del 70è aniversari del que els palestins recorden com la Nakba(catàstrofe) el 1948, però les protestes dels divendres han continuat des d’aleshores. El govern israelià busca rebaixar la tensió.